1 de juliol de 2009

Sensacions

Sens dubte la nit d'ahir va ser una nit inoblidable per mi...el concert de U2 més emotiu que he viscut...

Van començar la gira mundial a Barcelona i van estar a l'alçada que s'esperava...van cantar cançons mítiques que mai havien cantat en les 4 gires que ja porto des del 97.
Quina pujada d'adrenalina, quina alegria, felicitat...quantes emocions i sensacions contingudes i que sortien en forma de llàgrima i en pell de gallina. La gent que és tan fan com jo pot entendre el que vull dir. 90.000 persones cantant al uníson, sentint el mateix que jo, tan especial...

Des que era petitoneta, amb 7 anyets vaig escoltar aquell genial With or without you que m'ha seguit acompanyat al llarg dels anys. Des de fa 12 anys sóc una fan d'aquelles que fan un dia sencer de cua, que corren pel camp per arribar a primera fila a l'escenari, de les que ploren i s'emocionen amb les seves lletres. En els moments on penso que no puc seguir per segons quin camí, només em cal posar-me uns acords d'ells i tot em sembla més bonic i més fàcil.

En Bono i els nois aprecien molt Barcelona i saben que nosaltres estimem als U2 moltíssim també. Per això i perque Barcelona és una ciutat molt especial van decidir començar la gira aquí. Durant 2 setmanes hem disfrutat dels assaigs i de la companyia del grup, fins i tot vaig tenir la sort de trobar el Bono i fer-li fotos i que em signés un autògraf.

Tot és tan màgic i especial...demà és el segon concert i ja em temo que la despedida serà dura...

Un dels millors moments del concert i de la meva vida, adoro aquesta cançó...

10 de juny de 2009

Exposició al Caixa Forum

Com vaig dir un cop i dic moltes vegades, la feina feta amb passió, esforç i molt de sentiment té una recompensa.
Aquí tinc el primer dels meus fruits, que espero sigui el primer de molts més per venir...

Català:
http://www.iefc.es/activitats_culturals/expo_caixaforum.php
Castellà:
http://www.iefc.es/activitats_culturals/expo_caixaforum_cast.php

http://www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/SConsNoticia?ID_IDIOMA=ca&ope=1&clau=NO01014&total=3&member=1

El camí és llarg i dur, però sempre que no em manqui la il.lusió que tinc per fotorgafiar el nostre món i allò que atrau la meva vista i el meu cor, crec que puc aconsseguir-ho

"Si volem alguna cosa de tot cor, l'univers sencer conspirarà perque es compleixi", L'alquimista, Pablo Coelho

28 d’abril de 2009

Let it be me



"There may come a time
you just cant seem to find your way
for every door you walk on to
seems like they get slammed in your face

That's when you need someone
someone that you can call
and when all your faith is gone
feels like you cant go on
let it be me"


Let me be the one that takes care of you and that guides you when you think you are lost and when you can't find the way.
Let me be the one that lights your path and is always by your side.
Le me be the one that is next to you in your happy moments and the one you celebrate success with.
For all you are and do is what I want...

From the bottom of my heart,

Me

29 de març de 2009

I miss you...



Simplement...t'enyoro, I miss you.........

26 de març de 2009

Moment of surrender ??




"It's not if I believe in love
But if love believes in me
Oh, believe in me"

25 de febrer de 2009

Love



"El espíritu que amo debe tener rincones salvajes, un huerto enmarañado donde las ciruelas maduras caigan sobre la espesa hierba....un pozo cuya profundidad nadie haya sido capaz de sondear y senderos acordonados por flores plantadas por el viento" (Katherine Marsfield)

12 de febrer de 2009

Someone please, lift me up



Ostres, quin dia tan dur....quins dies tan difícils venen...necessito tota l'ajuda possible, i ni tan sols així es pot fer gaire per mi, ja que pots tenir a gent al teu costat, però els problemes realment els afrontem sols...

Avui ho veig tot fosc...no negre, si no gris fosc....malgrat ser optimista i positiva, la situació em desborda i no puc més. Necessito poder tirar endavant, començar de nou, ser lliure i feliç d'una vegada. Porto massa temps així i n'estic tan farta...el problema ha tornat a ser prop, i no ajuda gens la veritat...què dur...però suposo que si un realment s'ho proposa, tira endavant, i jo, ho faré!

5 de febrer de 2009

Dreams...



L'altre dia vaig llegir que:

"It's the possibility of having a dream come true that makes life interesting..."

Jo tinc un somni....(bé més d'un jeje) però el més important per mi és que vull ser fotògrafa...mica en mica, pas a pas espero aconsseguir-ho...almenys estic treballant dur perque es faci realitat i amb això de moment estic satisfeta. I bé, el que vaig llegir diu que la possibilitat que un somni es faci realitat és el que fa la vida interessant. Quanta raó té en Coelho...

Per tots aquells que teniu somnis, us desitjo que es facin realitat, i que mai us manquin somnis a la vida, que és el que la fa realment interessant i vibrant!

25 de desembre de 2008

Bon Nadal


Espero i desitjo a tots un Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

"Recuerda lo poderosa que puede ser una fotografía. Más poderosa que ninguna bomba. Tan poderosa como er amor" (Kim Phuc)

28 de novembre de 2008

Citació

"Il me semble que je sarais toujours bien là où je ne suis pas"
-Baudelaire

13 de novembre de 2008

Per tu...

Malgrat no haver-me fet sentir tot el que hauries d'haver-me fet sentir durant tots aquests anys, no ho tinc en compte...et desitjo que descansis en pau bonica...bon viatge

12 de novembre de 2008

Gràcies, gràcies, gràcies....



Quan t'ho donen tot i et fan sentir la persona més especial de la terra, simplement sents felicitat plena dins teu.
Això és el que vaig sentir dissabte nit. Gràcies a tots per fer-me sentir tan estimada i tan feliç...

No tinc ni paraules pre expressar el que vaig sentir. Era com un somni. Sempre havia volgut que algú em fes una festa sorpresa, però això malgrat no ser sorpresa en un principi, va tenir més d'una sorpresa :)

M'ho vaig passar tant bé, i veient les cares de felicitat de tots (alguns degut a l'estat etílic avançat, tot s'ha de dir jaja) encara més....diuen que veure feliços a qui estimem ens fa feliços...doncs deu ser veritat!!

Merci per les sorpreses, pels regalets, però sobretot per ser-hi....i no només dissabte....sé que puc comptar amb vosaltres i això em fa sentir més segura i donar passos més ferms! No cal que us digui que hi sóc pel que sigui, d'acord?

Alguns de vosaltres ja fa temps que esteu a la meva vida, d'altres no tant....tan se val, us estimo i sou importants per mi i esper-ho que continuem fent passes junts...

Thank you for loving me....com diu en Bon Jovi
Us estimo molt!

PD: La postal em fa plorar quan la llegeixo snif jaja por cierto, Luís, se te olvidó escribir en ella jajaja...el acohol...jeje

Aviat, fotos...

4 de novembre de 2008

Parlant d'escorpins...

Déu meu, sóc jo....jaja em quedo amb que som el símbol del sexe....jajajaja i tant!

Características de Escorpio
Su lado positivo: Emocional, decidido, poderoso y apasionado. El Escorpio es un signo con mucho magnetismo.

Su lado negativo: Celoso, compulsivo y obsesivo. Los escorpio pueden ser resentidos y tercos.

Le gusta a un escorpio...
La verdad, el trabajo cuando tiene sentido. A un Escorpio le gusta involucrarse en causas y convencer a los demás.


No le gusta a un escorpio...
Lo superficial, relaciones sin sentido. Un Escorpio no acepta con buen agrado los halagos fáciles y tampoco soporta que la gente le tome el pelo.


Descripción de Escorpio
El Escorpio es un signo intenso con una energía emocional única en todo el zodiaco. Aunque puedan aparecer tranquilos, los Escorpio tienen una agresión y magnetismo interno escondidos dentro. Son afables, buenos tertulianos, reservados y cortés, pero aunque parezcan estar algo retirados del centro de actividad, en realidad están observando todo con su ojo crítico.


El Escorpio es tremendamente poderoso y su carácter puede causar enormes beneficios o grandes riesgos para los demás. Su tenacidad y fuerza de voluntad son únicas pero sin embargo son muy sensibles y fácilmente afectados por las circunstancias que les rodean. Son emocionales y fácilmente heridos o aludidos. De hecho pueden perder totalmente el genio al percibir, incluso erróneamente, que alguien les ha insultado. No saben morderse la lengua y pueden ser muy críticos.

Son excelentes amigos de los que consideran merecen su respeto.

Los Escorpio son muy imaginativos e intuitivos y tienen una gran capacidad para analizar situaciones y personas. Deben intentar evitar sensaciones como la arrogancia, la agresión y los celos, porque se se rinden ante tales sentimientos negativos, tal es su fuerza para sentir intensamente que pueden perder el control.

Escorpio y el trabajo
Dado su capacidad para casi todo, los Escorpio pueden en teoría triunfar en casi todo. Si un Escorpio se aplica y controla su lado negativo, su futuro profesional no tiene límites.


Escorpio y las relaciones personales
El Escorpio es el símbolo del sexo, y los Escorpio son personas muy apasionados y sensuales. Para los escorpio, el acto del amor es un acto espiritual y son capaces de sentir cosas que otros signos nunca logran. Su intensidad de sentimientos hace que sus relaciones amorosas son profundas, mágicas y, a veces, trágicas. Cuidan mucho a sus amigos, aunque si alguien les traiciona es difícil recuperar su amistad y confianza.


Per cert, avui és el meu cumple...un anyet més!

29 d’octubre de 2008

Un d'aquells dies



Avui és un d'aquells dies que comentava...fa fred, el cel és gris, plou...combinació ideal per estar a caseta llegint i tapada amb la manteta...mmm qui pogués...

Potser per mi és un temps que m'agrada, però sé que és un temps molt melancòlic on tot es multiplica per dos....per això, voldria donar molts ànims a la persona més especial, a la sister, la petitona que aquests dies no ho està passant del tot bé (ja sé que no veure'm cada dia és dur oi? jaja)....titi, ja saps que t'estimo moltísisisisisisissim! I saps que hi sóc ara i sempre pel que calgui, ok? Ningú es mereix que pateixeis per ell, NINGÚ! Qui no et sàpiga valorar ja pot anar a c... a la via! (tinc el meu jefe assegut a la taula del costat i jo aquí escrivint al blog jeje tic loca) Ets una gran persona amb un cor encara més gran i no em cansaré mai de dir-ho! Et mereixes el millor i ho aconsseguiràs!

Et dedico aquesta cançó tan bonica (no tant bonica com tu ;) )

T'etim

21 d’octubre de 2008

Dies de tardor



Com acabo de dir a un altre blog, la tardor és la meva estació preferida. La trobo tan romántica, tan especial...els carrers de la ciutat plens de fulles seques, les muntanyes plenes de colors tan diferents que de bonics posen la pell de gallina...els dies plujosos i grisos on donen ganes de quedar-se a casa tapadet, llegint un llibre amb un got de llet calenta a la mà i mirant per la finestra...

Potser m'agrada tant perque vaig nèixer en aquesta estació, o potser no, el cas és que cada any quan s'està acabant l'estiu, desitjo amb fervor que arribi la tardor.

Aviat faré un anyet més, ostres tu, un més pel sac! Crec que ha sigut un any ben aprofitat, he fet moltes coses, bones i no tan bones, però en el còmput general crec que treuria notable almenys :) Però no sóc jo qui jutjar ni posar nota, simplement, estic satisfeta amb els meus actes i decisions preses. Sens dubte, el millor que ha tingut lloc en aquest any ha sigut realitzar un dels meus somnis, anar a New York...ho sé, he de fer la crònica però es que encara a dia d'avui no crec que les paraules facin justícia al que vaig sentir en aquells moments...per això crec que ho diré amb fotografies, que potser m'expresso millor...

Ara mateix escric aquesta entrada al blog des d'un altre món, un món definitivament ben lluny d'HP, que és son físicament em trobo en aquests moments...un món màgic, ple de camins i cruïlles, amb tota la vida per davant...encara em queda molt per caminar, qui sap on em portaran els camins escollits? Segur que a bon port...n'estic convençuda...



Foto presa a un lloc especial i màgic per mi

13 d’octubre de 2008

This is the life

Per mi una de les millors veus del moment

9 d’octubre de 2008

Increible viatge i experiència amb la sister

Ara no tinc temps per fer la crònica, però volia confirmar que el viscut aquests 17 dies amb la sister a USA ha sigut simplement increíble...tampoc ara tindira paraules...per això poso unes fotillos de les cares de felicitat que teníem :) (són fotos "yo he estado aquí" jajaja però molen, són d'aquelles que s'han de tenir :) )









18 de setembre de 2008

New York New Yooooooork



Per fi demà...per fi...nomes 14 hores...

Fins la tornada! Us trobaré a faltar!

Tonets a totes i tots

14 de setembre de 2008

Altres móns

Ahir vaig passar un dia increiblea Perpignan...vam anar a França, però vaig viatgar a altres llocs...

Un viatge em va portar a d'altres països, semblaven altres móns, de fet ho són si ho comparem amb on ens ha tocat viure a nosaltres. Vaig poder contemplar la crueltat humana en el seu estat més pur en forma de fotografies. Unes fotografies tan dures i tan impactants que van fer que s'escapèssin algunes llàgrimes dels meus ulls. Tenia el cor encongit i no sortia ni una paraula de la meva boca, només exclamacions de sorpresa, dolor i pànic. No obstant això algunes eren d'extremada bellesa i excellent forma compositiva (defecte professional).

Vam tenir una conversa i jo també vaig afirmar que no podria per res del món clickar el botonet de la meva super càmara i no "fer res" per ajudar en aquell instant a aquelles persones (a les que encara es podria ajudar). Per mi és una feina admirabl, potser en aquell precís moment no ajudes les persones i no t'impliques, però la finalitat d'aquelles fotografies "excusa" la persona que en comptes d'embrutar-se les mans de sang va fer un click a la seva càmera i va inmortalitzar aquelles escenes...

Aquests instants inmortalitzats, tenen un incalculable valor informatiu i gràcies a aquestes fotos se sap molt del que passa fora les nostres fronteres còmodes, fora de la nostra bombolla fràgil però estable. Malgrat encara hi ha tant camí a recòrrer i tant a fer, gràcies a coses com aquestes fotografies, s'ha reduït la violència per poc que sigui (o això vull pensar).

Va haver una de les exposicions que ens va marcar especialment:
Jan Grarup - El genocidi eixordat de Darfur i del Txad

He estat i estic replantejant-me moltes coses després de l'exposició. Jan, gràcies per transmetre al món el que tu vas poder presenciar amb els teus propis ulls.

***

Un altre dels viatges va ser al món medieval, a un mercat medieval on les olors i sabors et feien viatjar segles enrere i imaginar com devia ser la vida en aquella època....leprosos pel carrer, una boja (i no era jo jeje) venent fruita i verdura podrides, un treballador forjant ferro o un altre fent vitralls...etc aquest va ser un viatge més lúdic que l'anterior, tret que vam veure com la mort va venir a buscar a un pobre condemnat ;)




Valoració de l'escapada, un 10! Gràcies a tu per fer-ho possible!

7 de setembre de 2008

Viva la vida!



Que visca la vida i visca l'amistat! Visca La Meri, visca la Gemma i visca jo! ala! jaja L'amistat que ens uneix és especial i única i espero que sempre ho segueixi éssent...
Ahir vam anar al concert de Coldplay. Ens ho vam passar d'allò més bé, vam beure, riure, cantar (o algo semblant jaja) i ballar com boges i ens vam emocionar per moments. Algunes més que d'altres (ejem ho dic pel moment durant el tema Yellow per exemple jaja) :)

Gràcies nenites, us estimo!


Ho sento però aquestes també les havia de posar jajajajajajaja

4 de setembre de 2008

La fotografia i jo II

Si és que no pot estar una tranquila...

Mala notícies....ja ho deia jo que fins que no ho tingués sobre la taula no m'ho creia. Però clar, una es fa il.lusions....doncs resulta que tenia el pis mig venut, doncs aquest miratge s'ha anat a norris...

Casualitats de la vida, m'ha arribat la notícia 5 minuts abans d'una presentació/reunió de fotografia de com narrar amb fotografies, (a la qual he assistit amb alguna cosa als ulls que semblava el rastre d'alguna llàgrima)....doncs precisament en referència al meu post anterior, això que m'ha passat reafirma que no hi ha res més gratificant, i que faci evadir-me de la vida quotidiana, que la fotografia....
Ha sigut brutal. Em donen la notícia, em cau com un cubell d'aigua gelada, em quedo petrificada, amaguen unes llàgrimes als ulls però intento controlar-les sense molta sort. Marxo a la conferència, i de cop em trobo en un altre món, viatjant pel segle passat d'autor a autor presentat i deixant volar la meva imaginació...

Gràcies fotografia, gràcies a tu i a tots els fotògrafs (coneguts o no) que fan possible que la meva vida sigui millor!

PD: M'en sortiré....quin la sigue la consigue....res no em pararà!

La fotografia i jo

D'ençà era petiteta sempre m'havia agradat portar la càmara a totes les excursions, acampades, viatges i demés als quals m'apuntava (que no eren pocs, no em perdia ni un! jaja)
Ma mare sempre em fotia la bronca perque jo no sortia a les fotos i pagava per un rodet de 36 amb potser una foto meva només. Jo no entenia que tenia de dolent, si a mi el que m'agradava era captar amb aquell petit aparell la bellesa del que els meus ulls veien, o les emocions que en mi despertaven segons quins motius o indrets.


Van anar passant els anys i el meu interés va anar in crescendo...fins el punt que vaig arribar a fer els meus pinitos davant la càmara, tant de video com de fotos.
Segueixen passant els anys i em faig amb la meva primera càmera (sempre havia gorrejat la dels pares jaja). Evidentment era una compactilla i no donava per molt, però a mi m'encantava "fer l'artista" a com jo anomenava aïllar-me de la realitat i sumir-me en el meu propi món.
Quan vaig acabar l'institut vaig mirar per fer fotografia i la resposta a casa....això no és una carrera...i jo amb 17 anys doncs bé, tampoc vaig investigar més enllà ni hi vaig insistir gaire, vaig pensar, val, més endavant tindré temps.


Després de fer la carrera, vaig decidir que havia de canviar el meu romb. I com no, va aparèixer la fotografia com a opció (l'altra opció era biologia marina o pirar amb el vaixell de greenpeace a salvar el món).
Des que vaig prendre aquesta decisió sóc més feliç! He trobat el meu camí. Em sento viva, contenta, m'oblido de tot i em dedico amb cos i ànima a esperar el moment decisiu per fer aquell click màgic i irrepetible...


Fa tres anys que vaig començar, i, fins a dia d'avui segueixo ficada en el fascinant món de la fotografia.
Quan estic amb la meva nena (que ja és gairebé una prolongació del meu cos) és quan millor em sento i espero que segueixi sempre així!



Fent el primers pinitos al 2000





A l'estudi aquest any 2008 ( foto cortesia de la sister ;) )



Què, quin canvi no? :)) Els anys passen per tots...

PD: Ostres, ara mirant la foto pensava, però si semblo una persona adulta i responsable! Ainsss aquests fotògrafs quin poder tenim de canviar la realitat jajaja

13 d’agost de 2008

Dues llunes en l'espai

DUES LLUNES EN L'ESPAI
Música i lletra: Pep Sala

El meu món és incomplet
i jo et busco
en les ombres de la nit

El meu món és tan confús
i jo l’omplo
amb poemes sense fi

Cançons que ningú escoltarà
poemes que ningú llegirà

A vegades quan em sento sol
puc veure en l’horitzó
un tros de lluna

A vegades quan et sento a prop
tu portes l’altre tros
i tot s’ajunta

Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai


El meu món és irreal
i jo et trobo
en els somnis tot dormint

El meu món és escapçat
i jo l’omplo
amb cançons que mai no he escrit

Poemes que estan inacabats
cançons que ningú cantarà

A vegades quan estàs amb mi
puc veure en l’horitzó
la lluna plena

A vegades quan et sento a prop
el món està sencer
les nits serenes

Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai

21 de juliol de 2008

Cap de setmana de concerts



Aquest cap de setmana ha sigut màgic...per dos motius....el Tour "Magic" del Boss arribava a la Ciutat Comtal i tancava la gira europea, i ahir diumenge va venir la Loreena Mckennitt.

En Bruce, va actuar els dos dies, jo vaig tenir la sort d'assistir dissabte. Va ser realment fascinant, vibrant, d'un gran nivell i molt emotiu.
Es nota que li agrada tocar a Barcelona, donen el millor de sí mateixos i el Bruce s'implica moltíssim. Està sempre pendent dels fans, inclús va tocar cançons que l'audiència va demanar....en definitiva, es deixa estimar...i és que aquí li tenim un apreci especial.

Era el meu primer concert "del jefe" i tenia unes expectatives molt altes...i, com esperava, va estar més que a l'alçada...3 hores de veritable rock&roll en el seu estat més pur.

Vaig tenir la pell de gallina en moltes ocasions i llàgrimes als ulls en algun moment també.

Gràcies Bruce, gràcies per fer-nos aquest regal...

***

La Loreena increible també. La seva música et transporta a un món imaginari, un món on la història, les cultures, les olors i els sons es barregen i et fan perdre't en ell....

Una música totalment diferent de la del Bruce. Us recomano que l'escolteu si no ho heu fet encara....de fet a la meva última entrada hi ha una cançó seva...

20 de juliol de 2008

Per tu...

En aquests moment difícils, estic al teu costat...

14 de juliol de 2008

Per les meves nenes



Com diu la cançó:

"Els àngels amb ales de plata
no haurien de conèixer el patiment
tan de bo pogués patir per tu"

No és que sigui massoca ni res per l'estil. Simplement és que no m'agrada que la gent a la que m'estimo pateixi...suposo que ja m'entenieu però perque quedi clar!

Us estimo!

No em falteu mai!


Precious - DM

Precious and fragile things
Need special handling
My God what have we done to you
We always tried to share
The tenderest of care
Now look what we have put you through

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

Angels with silver wings
Shouldn't know suffering
I wish I could take the pain for you
If God has a master plan
That only He understands
I hope it's your eyes He's seeing through

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

I pray you learn to trust
Have faith in both of us
And keep room in your hearts for two

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

10 de juliol de 2008

26 de juny de 2008

Els carrers de la meva ciutat...

Un parell de llocs, d'instants captats la setmana passada recorrent els carrers de la sempre màgica Barcelona...




9 de juny de 2008

Algú ha dit ... gafe?

Viam....quan una és gafe, ho és amb totes les conseqüències i ho porta a la pràctica de la millor de les maneres...léase:

Avui em toca entregar la maleta amb tots els treballs del segon quadrimestre (no em crec que ja s'acabi...buf). Ahir, a última hora clar, ultimant detalls, fent coses amb photoshop (futuxop pels amics), és a dir invertint moltes hores davant el meu amic l'ordinador (ughhhhh odio aquests trastos!!!). Val doncs tot anava "viento en popa" fins que poso el pen que havia fet servir a l'escola, i què passa, que tenia un virus...i direu, ai no passa res...doncs en el meu cas sí que passa!! Perque no tenia antivirus...cagu en tot...em deixava fer coses però igualment, em vaig baixar un de gratuït. Quan em quedava només copiar els arxius al cd, el p.. ordinador decideix que ja no voll currar més....reset of course...i comença la festa, el antivirus dels pebrots fa un escanejat d'aquests i em troba 5 virus. El molt cabró en comptes de netejar, elimina, amb tanta mala sort (ja he dit que sóc molt gafe) que quan dp de 3 hores es reinicia, la punyetera carpeta que tenia per copiar al cd no hi era!! He buscat per tot el pc i ni rastro...no ho entenc...

Entre lo gafe i lo desastre que sóc amb temes informàtics, ja veieu el resultat...una dia de feina a la merda en qüestió de segons...jo frustrada perduda pq eren les 3.30am quan em va passar això però ei, no passa res...ohmmm...avui penso fotre una bronca als del cole...com merda estem a una de les millors escoles de fotografia d'Europa i no tenim antivirus als ordinadors...no té nom de debó, avui la lio allà! jajaja

En fi, necessitava desofegar-me una mica. Què mal parlada jajaj
Quan acabi el curs i faci "traspàs d'info" al nou pc li penso fotre una patada a aquest que veuràs jaja això comptant que engegui i no hagi perdut més coses...jajaja

Petons!