12 de novembre del 2008

Gràcies, gràcies, gràcies....



Quan t'ho donen tot i et fan sentir la persona més especial de la terra, simplement sents felicitat plena dins teu.
Això és el que vaig sentir dissabte nit. Gràcies a tots per fer-me sentir tan estimada i tan feliç...

No tinc ni paraules pre expressar el que vaig sentir. Era com un somni. Sempre havia volgut que algú em fes una festa sorpresa, però això malgrat no ser sorpresa en un principi, va tenir més d'una sorpresa :)

M'ho vaig passar tant bé, i veient les cares de felicitat de tots (alguns degut a l'estat etílic avançat, tot s'ha de dir jaja) encara més....diuen que veure feliços a qui estimem ens fa feliços...doncs deu ser veritat!!

Merci per les sorpreses, pels regalets, però sobretot per ser-hi....i no només dissabte....sé que puc comptar amb vosaltres i això em fa sentir més segura i donar passos més ferms! No cal que us digui que hi sóc pel que sigui, d'acord?

Alguns de vosaltres ja fa temps que esteu a la meva vida, d'altres no tant....tan se val, us estimo i sou importants per mi i esper-ho que continuem fent passes junts...

Thank you for loving me....com diu en Bon Jovi
Us estimo molt!

PD: La postal em fa plorar quan la llegeixo snif jaja por cierto, Luís, se te olvidó escribir en ella jajaja...el acohol...jeje

Aviat, fotos...

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Titeta meva, sens dubte un cap de setmana especial, no només per estar rodejada de les millors persones que mai he conegut sino per ser el teu cumple. Recordo les abraçades teletubbies, li vaig fer a més d'un oi? i eren de tot cor. Gràcies a tu per donar tot el que dones, per ser tan pura com ets amb els sentiments.

T'estimo titi... dius que aviat fotos? buf!!!

Anònim ha dit...

Un cop més, jo crec que les gràcies te les hem de donar a tu... per permetre compartir aquests moments tan especials, per deixar-te estimar d’aquesta manera, per no deixar-nos menjar el pastís arrebossat de confetti, per ser una cap de bony, per..., per...

Penso que no calen paraules... veient les cares de tots, aquells somriures, aquelles abraçades, aquelles llàgrimes de felicitat... queda tot dit...

En aquella casa, encara es respira un no sé què especial... a les seves parets han quedat rubricats els moments que es van viure aquella nit...

Entre tots es van fer possibles aquells moments... però recorda que tu vas ser el nexe d’unió... per això deixo constància del meu MOLTES GRÀCIES!!!!

Per aquests moments val la pena viure!!!!

Salut!!!