Bittersweet melancholy.....

I com no, el títol de l'entrada havia de ser en anglès. Una llengua que fa temps vaig adoptar, fer meva i que fa anys on cada dia m'acompanya al llarg de la jornada...
Aiiii la melancolia...agredolça melancolia...de vegades tan dolça i d'altres tan amarga i dolorosa...quin estat més estrany quan ho enyores tot, fins i tot coses que mai has tingut (o has tingut per molt poc temps), llocs que mai no has visitat, gent a la que gairebé no coneixes...avui és un dia d'aquests.

Ja porto setmanes així i tot això arrel de les meravelloses vacances que he passat. Diuen que "lo bueno si breve, dos veces bueno" (o algo així que jo faig les dites com em surten jaja) mai havia viscut tan intensament un viatge. Suposo que hauré de creure que la dita té raó...tot i que no n'estic d'acord, les coses bones haurien de durar més! Oi Gemma? :) Jo sempre vull més de tot ainsssss entre la impaciència i que mai en tinc prou...bueno és un dir, però crec que a tots ens passa que quan ho estem passant molt bé no volem que aquest sentiment ens abandoni. El sentiment en qüestió era PLENA FELICITAT! No podria haver sigut més feliç aquest estiu...quina sensació de felicitat total, de desconnexió. Bé, ara també ho sóc de feliç, d'una altra manera com és normal, pero no perdo mai el somriure, o almenys això intento. Tinc ganes de viure, de disfrutar i assaborir cada minut cada segon de vida que tinc a les meves mans. Jo també adoro la vida germaneta!

Tinc la necessitat imperiosa d'anar a New York...per molt motius que ara no venen al cas, vull anar a la Gran Manzana, però, alguns d'ells són el viure a fons aquella ciutat fascinant, vagar sense romb pels seus carrers, sentir-me petita i envoltada dels seus imponents gratacels. Conèixer gent, molta gent i sobretot...fotografiarla! Espero que el següent viatge sigui cap allà...i per suposat baixar uns dies cap al Grand Canyon. Aquesta és la idea que tinc, ejem tenim ;) Ja es veurà però realment ho necessito.

Bé una altra entrada sense sentit...nomès pensaments i sentiments desendreçats, com el meu cap...

Gràcies a tots aquells que sempre esteu quan més us necessito!

I una altra cançó per donar més caire melancòlic a l'entrada i a la nit.

Una d'aniversari!!!

Ahir va ser el 4rt aniversari de casats d'una gran amiga, l'Esther i el Miquel Angel. Felicitats guapos!!!
Me'ls estimo moltíssim. Per a mi són una de les parelles model a seguir. Algun dia jo també tindré el que teniu vosaltres :)) Sempre us poso d'exemple quan parlo de parelles que saven cuidar de l'amor, la xispa i tot allò que fa que la parella funcioni i duri....

Us desitjo el millor ara i sempre. Que sigueu com a mínim igual de feliços que fins ara!

I com que us estimo tant us dedico una de les millors cançons de tots els temps, com no, d'U2....per mi, la millor banda que existeix i que tanta música ha posat a la meva vida i a la de tots. (Esther a tu potser t'agrada més la versió amb la Blidge, però per als bons U2seros...aquesta és millor jaja oi Mike?)

Un petonet i espero poder compartir molts més aniversaris al vostre costat!

L'esforç sempre té la seva recompensa...

Després d'un any molt dur en molts aspectes i amb molt d'esforç...he recollit els fruits. Avui m'han donat la nota del treball final que era una selecció de diverses fotos fetes al llarg del curs i 4 de tema lliure. He tret molt bons resultats i estic realment contenta!!
Han sigut molts dies sense dormir, buscant, esperant (i desesperant a vegades jaja) aquella llum especial que pogués il.luminar els paisatges que tenia davant meu tal i com jo volia. Hem anat al Delta de l'Ebre, Navarra, País Basc, Costa Brava, Marroc i Eivissa...de tots els llocs porto al cor uns records especials i inolvidables.
He viscut moments realment difícils emocionalment durant els últims mesos, però sempre he tingut al meu voltant gent important que m'ha fet continuar endavant.
He trobat en la fotografia la calma, la pau interior que estava buscant...m'ha ajudat i em segueix ajudant moltíssim. Gràcies a ella he conegut gent única a la que aprecio molt, i amb les que encara em queda moltes experiències i anècdotes que viure. Oi Gemma, Bea, Meri, Alex....? ;) La propera aventura està al caure....

En fi, pujo les 4 fotos del tema lliure del projecte final. Tot un repte, ja que el mal temps ens ha perseguit en molts dels viatges, però, la paciència i la perseverància han tingut recompensa!!

Dedico amb molt d'apreci aquestes fotos a tots els meus companys del curs. FELICITATS A TOTS!!! Endavant nois que ho estem aconseguint!

Benirràs, Evissa



Es Vedrà, Eivissa




Cadaquès




Zumaia, País Basc

B

I want to break free, I want to break freeeee...

Porto uns dies que no sé què em passa però necessito marxar lluny, porto massa temps aquí des de que vaig tornar de l'estranger.

Jo sempre he sigut una persona inquieta, moguda, que necessita canvi constant o si no, malament! L'estabilitat i jo no som gaire bones amigues jaja necessito reptes, objectius, coses per les que viure al dia. I ara no m'en falten d'objectius no, tinc molts projectes i coses bones per les que estar contenta, però, em sento molt agobiada. Necessito aire, volar...sento que estar aquí em talla les ales, m'oprimeix, no em deixa respirar. És la història de sempre, sempre em passa...

Si no fos pel curs us juro que marxaria i ho deixaria tot penjat. Canvi d'aires, de vida, d'escenari, de feina...l'únic problema seria que hi hauria algunes persones a les que trobaria massa a faltar...:( és difícil trobar gent especial i en la que poder confiar plenament i jo aquí ara tinc a gent així, de la qual em faria pena allunyar-me. A part d'això of course, també estan els meus pares, però ells sé que m'apoien en tot el que faig i que sempre hi seran vagi on vagi :)

Massa conflictes interns :( potser li dono massa voltes al cap, em surt fum i tot.

En fi, ara quan comencem el curs ja no tindré temps per pensar, tot anirà millor jaja
Ahir vaig entregar el projecte final, ara a esperar les notes, que surten el dia 13.

Aiii quina entrada més friki oi?? Tampoc és una entrada gaire profonda perque clar, estant a la feina no es pot escriure tranquil...Si es que...com diu la meva compi, la Rosa, "ai que no ens en sortirem pas" jaja

Una cançoneta molt maca que em porta bons records...