La Diada de St Jordi

Aquest any per Sant Jordi em vaig portar una gran sorpresa....i vaig rebre la rosa (es) més boniques i amb més significat que mai havia rebut! Moltes gràcies!

També vaig rebre un llibre, Sayonara Barcelona, que encara no he tingut la oportunitat de començar ja que estic liada amb l'Ombra del Vent.

Unes fotitos de la menda en acció!

Les fotos les va fer un company del taller, en Bruno! Gràcies maco!

Dia extrany....

Avui és un dia on no sé com em sento. Crec que perdut una persona única i especial a la meva vida...és una de les persones més importants de la meva vida i sempre ho será, ho vulgui o no! L'estimo i sempre l'estimaré, em cregui o no!

Diu que encara em queda molt per aprendre i potser és cert, però què avorrit seria si ho tingués tot après no? Amb lo mogudeta que sóc jo! :)

Quan aclareixi les meves històries, espero que no sigui massa tard i que encara hi sigui allà (demanaré als fullets de la caixeta de fusta que em donin forces i ànims per lluitar)....crec q necessito estimar-me més a mi mateixa i dedicar-me algo més de temps. Un cop assolit això i aclarir la meva ment seré una persona nova i lliure amb toooota la vida per davant.

Un petó per aquesta persona que em fa sentir tan única i especial

Cap de setmana increible al Delta

Aquest cap de setmana passat ha sigut una passada, brutal. No tinc ni paraules per descriure'l.

La meva gran amiga i companya d'aventures i de somnis Gemma i jo vam anar a un taller fotogràfic al Delta de l'Ebre. Els professors, Santi Martorell i Joan Gil són increibles. Són uns mestres de la fotografia i a més super simpàtics i accessibles. Vam aprendre coses noves d'una manera divertida i amena. Els companys també molt bé. És molt maco quan estàs rodejat de gent que comparteix les teves passions i aficions.

A mi personalment em va servir de molt, no només en l'aspecte fotogràfic. Vaig aïllar-me dels mal de caps i històries. Vaig desconnectar tant que no volia tornar cap aquí!! Realment en aquells moments només importava el Delta, la seva llum i la meva càmera....va ser màgic. Em vaig carregar les piles i vaig tornar plena d'il.lusions i somnis!

Com que la Gemma i jo som "una mica" gafes el temps va ser bo però la llum no va acompanyar gaire per les fotos. La primera sortida de sol no va ser espectacular segons la gent habitual, però per ser la meva primera crec que va estar prou bé i que vaig fer algunes fotos maques.
Durant el dia hi havia estones de bona llum i d'altres no tant....la posta de sol....malament, es va posar un núvol gran i gris just per on es posava el sol jaja GAFES! I després de la matinada pel segon dia....la sortida de sol....res, ennuvolat! jaja però malgrat no tenir elscolors del sol crec que va ser maca.
Tot val a dir que no som les úniques gafes que algú va dir que també ho era eh! :)

Quan processi algunes fotos les pujaré...ara encara no he tingut ni temps de veure-les totes amb la calma.

Com en un moment pot millorar el teu dia!

És increible com algú pot fer en un instant que el teu dia sigui molt millor, fer-te somriure i sentir que no hi ha res més important al món que aquell precís moment....acaba de passar-me i us asseguro que és la millor sensació que existeix...
A tu que em fas sentir així...mil gràcies!

Prenent decisions...

Estic en una etapa de la meva vida on estic aprenent a prendre decisions. No sé si tinc la necessitat de plasmar els meus pensaments i inquietuts per compartir-les amb vosaltres per rebre consells, per sentir-me escoltada (o llegida) o per jo mateixa entendre què passa pel meu cap en aquests moments, que us asseguro no és gens fàcil :)

Bé, estic passant uns moments difícils en algun aspecte personal. En aquest procès de prendre decisions m'he adonat de que tinc gent al meu costat en qui puc confiar i que m'estan ajudant moltíssim, només escoltant-me ja m'ajuden. Gràcies a tots!

El meu somni és ser fotògrafa i espero poder aconseguir-ho. L'objectiu d'aquest blog és també poder compartir algunes de les meves creacions amb vosaltres.

El que tinc molt clar és que s'ha d'aprofitar el moment que estem vivint, d'aquí el nom dle blog, Carpe Diem! Demà no sabem on estarem ni si estarem, per això hem de viure al màxim cada minut, i això és el que faig.

Apa, esto es todo amigos! (com diria el Bugs, That's all folks!)

Com he dit: