Bon Nadal Feliz Navidad Zorionak eta Urte Berri on Merry Christmas Buon Natale Joyeux Noël Fröliche Weihnacten Glædelig Jul
...a tots
Bones Festes! Els millors desitjos per aquestes dates i per l'any nou que comença.
Us estimo!
Un regalet per vosaltres...i un desitg...que el futur de nens com aquests que vam trobar al Marroc i molts altres de tots els continents sigui més brillant que el seu present...
(com no, l'acció del video havia de passar a un aeroport, on tantes aventures hem viscut jaja)
Gemmeta,
Et desitjo tota la felicitat del món en aquest any que per tu comença...sé que serà plè de bones coses, moltes aventures, molta felicitat, on espero que part dels teus somnis es comenci a realitzar...però bueno no tot serà bo ehhh...ens espera molta feina, molt estrés a classe jaja però saps una cosa, ENS EN SORTIREM! Los foto-frikis unidos jamás serán vencidos!! :)
Jo sempre estaré al teu costat, no te quepa la menor duda! Ets la meva germaneta i com tu dius, la paraula t'estimo es queda curta per expresar com d'important ets per mi...no canviis mai! Mireu què guapes estem les dues! Si és que som com el vi...jeje I quines peasso fotògrafes estem fetes...:) jaja Aquestes són unes fotos que vam fer diumenge passat...
Gràcies per fer-me la vida més agradable i per animar-me sempre quan més ho necessito. Què tinguis un dia excel.lent, et mereixes el millor!
31 petonets...ai que se m'ha escapat dir l'edat jajajajaja MUAAAAA
Bé, ara sí que puc dir que he passat una nit sense dormir per algú. Ara sé què és tocar la felicitat amb la punta dels dits i perdre-ho tot en un instant. Tot per un malentés, per una xorrada i un comentari desafortunat...ara tant se val el perque sigui, segur que no vol ni sentir el meu nom, no em deixarà donar cap mena d'explicació...ell així ho ha decidit per tots dos.
He perdut algú important, potser la persona més important de la meva vida. La convicció que tenia que aquella persona seria sempre al meu costat, la segueixo tenint, perque malgrat ell no em vulgui al seu, jo el seguiré portant dins el meu cor per sempre i mai ningú podrà ocupar el seu lloc. L'estimo molt i sempre ho faré...sé que no trobaré mai ningú com ell, tampoc buscaré...simplement viuré i deixaré que la vida em porti pels seus camins inesperats.
Em sento petita, perduda...No vull ni pensar en el Nadal que m'espera...
La cançó va per ell :
"Oh I never meant to cause you trouble Oh I never meant to do you wrong Oh well if I ever caused you trouble Know I never meant to do you harm..."
Ja s'acosta una de les meves dates preferides de l'any...el Nadal. Ahir ja van encendre les llums i els carrers ja fan goig...m'encanta! Quina época més maca (el que em sobra és el consumisme de molta gent però bueno). Aquest any, però, es presenta de manera diferent. Serà un sentiment contradictori, agredolç. He de dir adéu, un adéu per sempre segurament...Serà dur perque és algú que ha format part de la teva vida durant molt de temps i amb qui he compartit alguns dels millors moments de la meva vida. Com es fa per dir adéu a algú així? Com m'he de preparar? No ho sé, simplement hauré de fer el cor fort i aguantar el "chaparrón" tal i com vingui, armar-me de valor i llençar-me a la piscina...m'esperen dies durs i de molt plorar (ja ho estic fent ara). Sé que no em cal demanar-ho i que hi sereu, però ho faré igualment...si us plau, no em deixeu sola en aquests dies tan durs que s'acosten. Mil gràcies! Ara vaig a agafar la meva càmera i a deixar-me portar, sense destí concret...
Més val tard que mai oi? 20 dies després del meu cumple, pujo algunes fotos! No hi ha gaire cosa, les 3 fotògrafes etaven més pel vinillo, la sangria, les postres i després molt entretingudes amb la fauna que hi havia pel voltant jaja
Bé, si feia uns dies que deia que el "no pensar" anava bé. De tant en tant també se m'encen la bombeta i la neurona es posa activa :) de fet, crec que per molt que digui, la neurona no para mai!!! jaja
Simplement cada dia tinc més clares coses que vull i d'altres que no vull. M'he adonat de qui és imprescindible al meu caminar per la vida i qui no ho és. Tinc moltes persones importants i que m'aporten molt. Però, hi ha en especial dues persones que m'ha marcat tant conèixer-les, que espero que sempre siguin al meu costat. De fet sé que sempre hi seran, no concebeixo ni accepto el futur d'una altra manera :). Són el millor que m'ha passat mai. Amb ells al meu costat em sento invencible, capaç d'aconseguir-ho tot, no tinc por i em sento molt segura de mi mateixa i del meu potencial. Em fan sentir bé en tots els aspectes, tot i que no tot son bones paraules eh! també em diuen les veritats a la cara (i em diuen tot tipus de noms i "motes" eh! Jaja mola!) però sé que sempre actuen amb el cor a la mà perque m'estimen i volen el millor per mi. Jo també els estimo molt, més del que mai podré demostar! Espero que aquestes dues persones sàpiguen que aquesta entrada va per ells! Segur que sí...
En general volia agraïr a tots el vostre suport i els consells rebuts durant tot aquest temps...us estimo a tots molt! Però si us plau sigueu pacients amb mi i recordeu que no tinc gaire temps entre la feina i la fotografia...que no us vegi sovint no vol dir que no us porti amb mi cada dia i que hi pensi en moltíssimes ocasions al llarg dels dies...
Quina entrada més sentimental....sniff...i per encara accentuar més el caire sentimental...aquí va una cançó maquíssima...
Bueno, ja sóc un any més vella amb v, i tinc més experiencia, he après dels meus errors i no els tornaré a fer i bla bla bla...jaja el que només sé és que, sóc un any més vella! La resta ja es veurà...no m'hi vull capficar ni pensar en el que vindrà...
Encara arrossego coses pendents de solucionar, temes que no acabo de tancar i no sé si és por o què però no els acabo de definir. A dies crec que serà millor i a dies crec que no podré superar-ho...no ho sé i ja dic, no m'hi vull capficar...
Ara sé el que tinc, una feina estable, uns companys de classe envejables i divertits, bons companys a la feina, grans amics, persones especials i familia al meu costat que m'acompanyen en aquest camí tan maco i imprevisible que és la vida. Tinc uns somnis i els vull fer realitat, això em manté viva i m'agrada! Vull ser fotògrafa! :) I sobretot continuar vull ser feliç. És l'objectiu principal que tots hauríem de tenir.
Penso en els anys passats i intento fer balanç. He comès errors, com a persona humana que sóc. He ferit persones que estimava i m'estimaven, però vull dir que les continuo estimant igual i que si he ferit algú, no era pas la meva intenció i que ho sento. Però crec, que també he fet moltes coses bones i n'estic orgullosa de les decisions preses i de les coses que he aconseguit fins ara. Em considero una persona afortunada i feliç.
Moltes gràcies a tots els que sempre esteu allà amb mi, no ho oblidaré mai. I gràcies a tots els que en el dia d'avui us heu enrecordat de mi. Crec que cap us heu oblidat de mi! Quina il.lusió que fa!
PD: Ja posaré alguna fotillo d'ahir la nit pq els que no vau estar, veieu que em segeixo conservant igual de bé je je de moment dir que no cunda el pánico, que no he canviat, segueixo éssent igual de fistra i despistada ja que la meva càmera se la va quedar la Lliber al bolso ;) quins caps!
I com no, el títol de l'entrada havia de ser en anglès. Una llengua que fa temps vaig adoptar, fer meva i que fa anys on cada dia m'acompanya al llarg de la jornada... Aiiii la melancolia...agredolça melancolia...de vegades tan dolça i d'altres tan amarga i dolorosa...quin estat més estrany quan ho enyores tot, fins i tot coses que mai has tingut (o has tingut per molt poc temps), llocs que mai no has visitat, gent a la que gairebé no coneixes...avui és un dia d'aquests.
Ja porto setmanes així i tot això arrel de les meravelloses vacances que he passat. Diuen que "lo bueno si breve, dos veces bueno" (o algo així que jo faig les dites com em surten jaja) mai havia viscut tan intensament un viatge. Suposo que hauré de creure que la dita té raó...tot i que no n'estic d'acord, les coses bones haurien de durar més! Oi Gemma? :) Jo sempre vull més de tot ainsssss entre la impaciència i que mai en tinc prou...bueno és un dir, però crec que a tots ens passa que quan ho estem passant molt bé no volem que aquest sentiment ens abandoni. El sentiment en qüestió era PLENA FELICITAT! No podria haver sigut més feliç aquest estiu...quina sensació de felicitat total, de desconnexió. Bé, ara també ho sóc de feliç, d'una altra manera com és normal, pero no perdo mai el somriure, o almenys això intento. Tinc ganes de viure, de disfrutar i assaborir cada minut cada segon de vida que tinc a les meves mans. Jo també adoro la vida germaneta!
Tinc la necessitat imperiosa d'anar a New York...per molt motius que ara no venen al cas, vull anar a la Gran Manzana, però, alguns d'ells són el viure a fons aquella ciutat fascinant, vagar sense romb pels seus carrers, sentir-me petita i envoltada dels seus imponents gratacels. Conèixer gent, molta gent i sobretot...fotografiarla! Espero que el següent viatge sigui cap allà...i per suposat baixar uns dies cap al Grand Canyon. Aquesta és la idea que tinc, ejem tenim ;) Ja es veurà però realment ho necessito.
Bé una altra entrada sense sentit...nomès pensaments i sentiments desendreçats, com el meu cap...
Gràcies a tots aquells que sempre esteu quan més us necessito!
I una altra cançó per donar més caire melancòlic a l'entrada i a la nit.
Ahir va ser el 4rt aniversari de casats d'una gran amiga, l'Esther i el Miquel Angel. Felicitats guapos!!! Me'ls estimo moltíssim. Per a mi són una de les parelles model a seguir. Algun dia jo també tindré el que teniu vosaltres :)) Sempre us poso d'exemple quan parlo de parelles que saven cuidar de l'amor, la xispa i tot allò que fa que la parella funcioni i duri....
Us desitjo el millor ara i sempre. Que sigueu com a mínim igual de feliços que fins ara!
I com que us estimo tant us dedico una de les millors cançons de tots els temps, com no, d'U2....per mi, la millor banda que existeix i que tanta música ha posat a la meva vida i a la de tots. (Esther a tu potser t'agrada més la versió amb la Blidge, però per als bons U2seros...aquesta és millor jaja oi Mike?)
Un petonet i espero poder compartir molts més aniversaris al vostre costat!
Després d'un any molt dur en molts aspectes i amb molt d'esforç...he recollit els fruits. Avui m'han donat la nota del treball final que era una selecció de diverses fotos fetes al llarg del curs i 4 de tema lliure. He tret molt bons resultats i estic realment contenta!! Han sigut molts dies sense dormir, buscant, esperant (i desesperant a vegades jaja) aquella llum especial que pogués il.luminar els paisatges que tenia davant meu tal i com jo volia. Hem anat al Delta de l'Ebre, Navarra, País Basc, Costa Brava, Marroc i Eivissa...de tots els llocs porto al cor uns records especials i inolvidables. He viscut moments realment difícils emocionalment durant els últims mesos, però sempre he tingut al meu voltant gent important que m'ha fet continuar endavant. He trobat en la fotografia la calma, la pau interior que estava buscant...m'ha ajudat i em segueix ajudant moltíssim. Gràcies a ella he conegut gent única a la que aprecio molt, i amb les que encara em queda moltes experiències i anècdotes que viure. Oi Gemma, Bea, Meri, Alex....? ;) La propera aventura està al caure....
En fi, pujo les 4 fotos del tema lliure del projecte final. Tot un repte, ja que el mal temps ens ha perseguit en molts dels viatges, però, la paciència i la perseverància han tingut recompensa!!
Dedico amb molt d'apreci aquestes fotos a tots els meus companys del curs. FELICITATS A TOTS!!! Endavant nois que ho estem aconseguint!
Porto uns dies que no sé què em passa però necessito marxar lluny, porto massa temps aquí des de que vaig tornar de l'estranger.
Jo sempre he sigut una persona inquieta, moguda, que necessita canvi constant o si no, malament! L'estabilitat i jo no som gaire bones amigues jaja necessito reptes, objectius, coses per les que viure al dia. I ara no m'en falten d'objectius no, tinc molts projectes i coses bones per les que estar contenta, però, em sento molt agobiada. Necessito aire, volar...sento que estar aquí em talla les ales, m'oprimeix, no em deixa respirar. És la història de sempre, sempre em passa...
Si no fos pel curs us juro que marxaria i ho deixaria tot penjat. Canvi d'aires, de vida, d'escenari, de feina...l'únic problema seria que hi hauria algunes persones a les que trobaria massa a faltar...:( és difícil trobar gent especial i en la que poder confiar plenament i jo aquí ara tinc a gent així, de la qual em faria pena allunyar-me. A part d'això of course, també estan els meus pares, però ells sé que m'apoien en tot el que faig i que sempre hi seran vagi on vagi :)
Massa conflictes interns :( potser li dono massa voltes al cap, em surt fum i tot.
En fi, ara quan comencem el curs ja no tindré temps per pensar, tot anirà millor jaja Ahir vaig entregar el projecte final, ara a esperar les notes, que surten el dia 13.
Aiii quina entrada més friki oi?? Tampoc és una entrada gaire profonda perque clar, estant a la feina no es pot escriure tranquil...Si es que...com diu la meva compi, la Rosa, "ai que no ens en sortirem pas" jaja
Una cançoneta molt maca que em porta bons records...
Aquest divendres 24 es va casar una vella i bella :) amiga de la infància, la Montse. Ho va fer amb un noi excepcional, el Josep Manel. Junts formen una gran parella i sé que seran molt feliços com a marit i muller. Han passat per moments difícils ja que ella és per fi una metgessa! Però, per això hi ha hagut molts anys de sacrifici i esforç on ell ha sigut sempre al seu costat incondicionalment. Ai petita qui ens anava a dir a nosaltres això quan erem al cole eh! Com han passat els anys de ràpid... Des d'aquí us desitjo molta felicitat i amor!
Fa dos dies que hem tornat del Marroc i encara em sento com fóra de lloc aquí. Ha sigut un viatge molt intens, diferent i divertit. M'ha encantat tot el que he vist i ja us puc assegurar ara que hi tornaré!
És cert allò què ens van dir els Berbers...quan una persona veu el desert, alguna cosa canvia en el seu interior. Encara no sé ben bé què és el que ha canviat però sí que ho ha fet...
Poso de moment una fotito, la foto típica que ens havíem de fer :)
I per acompanyar-la...aquesta cançó que tants bons records em porta...mirar les dunes amb la vista i la ment perdudes en la inmensitat del desert...un plaer pels sentits sens dubte...
Quan pugui faré una crònica del viatge i posaré algunes fotos. De moment demà tornem a marxar, aquest cop cap a Eivissa. No anem de festa si és el que estàveu pensant no! Anem, com no, a fer fotos!!!
Uns exemples a la vida d'uns foto-frikis un divendres a la nit, dp de sortir de classe i al tren tot tronant cap a casa i pensar (ilusos) en anar a mumir aviat....liant-la!!! Com no.... Tot comença amb un simple "no tengo sueño"...."hacemos algo"...."no me lo digas dos veces" un parell de miradetes i ja la tenim liada! Cadascú a casa a buscar los "bártulos" i a saltar tapias jaja
Gemma i "mi chichiiii jajaja"
Más difícil todavía...por las paredes....com Spiderman...
Dp d'un "pequeño asalto en la carretera" i la Gemma fer-se caquita pq anava fent foto a la Bea de genolls al seient i sense cinturó clar...
La recompensa....cacaolat, cafe i pastes....no feiem tan mala cara a les 7 del matí dp de tanto "ajetreo" no???
La conclusió de la nit: Sou la canya nois!!! Poques fotos aquell dia però una nit genial! :)
I a tot això....bueno la data no la recordo, pero a finals de Juny va ser...
Ahir vaig anar a un lloc molt guapo però sssshhh és secret llavors sorry però us quedareu amb les ganes (se acepta dinero para chantaje o similares y entonces ya hablaremos jaja).
El cas és que va haver una mica de tot...una mica de caminadeta, unes birretes, un teatrillo magnifíc per part de dos frikis, els quals va resultar que també feien màgia i a més me salió admirador jeje...unes crêpes magnífiques per sopar mentre escoltàvem una musiqueta chillout que donava un bon rotllo i, per rematar la nit...uns "autoestoperos" que anàven més desorientats....Gemma, si portèssin amor electronic com tu no es perdrien oi ? jeje quina penya...
El millor de tot sens dubte...la companyia! Gràcies! Va ser una tarda diferent i especial
Una altra frase de les que han captat la meva atenció.... "Un buscador es alguien que busca; no necesariamente alguien que encuentra.Tampoco es alguien que, necesariamente, sabe qué es lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda" - El buscador, de Jorge Bucay
Avui ha caigut a les meves mans (o millor dit orelles pq era un relat) el conte, d' El buscador. Realment no té desperdici. Sergi, moltes gràcies. De fet, és el que intento fer a la vida. Nomès quedar-me amb els bons moments viscuts i els bons records. Els mals tràngols no tenen cabuda al meu cap ni al meu cor! Fora!
Estic buscant el camí per la vida...no és gens fàcil però crec que vaig ben encaminada...à més tinc bons companys i companyes que m'ajuden a no sortir-me del camí....jeje això es feina difícil pq amb lo cabra que sóc...oi?? Sempre intentant sortir del camí jaja de fet, què més dona quin camí prengui si arribo al mateix destí? mmmmm
Bé, quest cap de setmana promet! Fotografiar sortides de sol a la costa Brava...ho veieu...sempre vaig buscant alguna cosa...en aquest cas la llum perfecte per fer les meves fotos pel treball final! :)
Per cert el tema de la meva gateta, la Lluna, que res, que tot va ser un ensurt....segueix amb els seus problemes de pell i alèrgia, però res greu...menys mal...
Deu meu quina entrada de blog més raaaaara i desendreçada....en fi...sóc així... :)
Diumenge per fi vaig retornar al monte, ja ho diuen que la cabra tira al monte ja jeje. Per fi vaig tornar a fer un cim, el Puigmal, i aquesta vegada va ser doblement gratificant. Vaig conèixer una gent genial! El meu gran amic Sergi ens va portar tota una colla d'amics i ens ho vam passar molt bé.
Al principi pensava que em moria amb el "repechillo" com li deien ells...diossss pensava que no podia pujar-lo! Veig que estic en baixa forma...molt donar al botonet per fer fotos però d'exercici....només caminar veig que no és suficient :( i el ioga va genial per relaxar i estirar però crec que hauré de fer més pq una ja té una edat jeje
És molt maco el Puigmal i tot l'entorn. Llàstima que per fer fotos...no es la òstia...però bueno....no se pué tener tó, oi? :) I a més, feia una mica de boirina....
Cap al final vaig tenir una mica d'ensurt amb el turmell però tot va quedar en no res. El tinc un pèl inflat però res amb el que m'esperava buffff
Gràcies a tots per fer-nos passar un dia tan divertit!!! S'ha de repetir, el proper què era, l'Aneto?? Ah no comencem per coses més sencilles que dp hi ha els rajats i els que tenen vertígen...vaja tela, com les nenes jeje
Aquí teniu una afotito de grup....per suposat, feta amb un compacta, eh Sergi! jaja (no sé pq es veu tan petitona...)
"La verdadera locura quizá no sea otra cosa que la sabiduría misma que, cansada de descubrir las vergüenzas del mundo, ha tomado la inteligente resolución de volverse loca."
Enrique Heine
M'agrada molt això....apa que tingueu un bon dia! Després parlaré una mica del finde! :)
Envio moltes forces a la meva gateta Lluna. No sé ben bé què té encara, però espero que tot quedi en un ensurt! Ja va sortir-se d'un parell de ben grosses i això no serà res!
Us poso un parell de fotillos meves...què narcisista queda això no? Però es per mostrar en una la foto de l'artista Gemma :) i en l'altra la meva millor cara, tal com sóc...
Foto feta per la meva sister a l'estudi! Ole, si es que me saca hasta guapa! Tinc cara de femme fatal ehh jaja
Foto feta per l'Edu a Lleida. Aquí s' aprecia tal com soc, una riallera i optimista nata!
No tinc paraules...ha sigut el millor final de dia en molt de temps...sembla increible però m'he pogut relaxar!! El Ioga és una meravella. Per fi he trobat alguna cosa , a part de la fotografia, que em fa no pensar en res, o millor dit, pensar en coses positives i dedicar-me temps a mi i a coneixer com sóc i trobar la vertadera jo.
Sort que el dia ha acabat així, realment ho necessitabva ja que havia començat mogudet mogudet..
Aquí va una cançoneta que ja té uns anyets però mai passarà de moda...sé que no té res a veure amb la entrada però la tinc al cap i m'agrada....
Després d'un cap de setmana llarg a la capital tota rodejada dels de la gay parade, ara toca la tornada a la dura realitat. Avui tinc feina per un tubo i a més estic sola ante el peligro! Bufff Ohhmmmm Ohhmmmm sort que aquesta tarda tinc la meva primera classe de ioga. Viam si això m'ajuda a relaxar-me i desconnectat de tot.
Per cert, que dur és adonar-te de has comès un error oi? Tenir-ho tot i deixar-ho escapar...bé diuen que tot té solució en aquesta vida. Espero que sigui realment cert!
Aquí pujo dos dels millors retrats que he fet a l'estudi fins ara. Ho vaig passar molt bé fent les fotos amb els meus compis! Els models són l'Agustí i l'Alex respectivament. Gràcies nois!!!
Ahir i avui estic una mica desanimada....no sé ben bé perquè...tinc moltes coses al cap suposo...
He acabat el curs. Només em falta el projecte final i això és una de les coses que em ronda pel cap. Necessito fer 4 fotos, i direu, 4 només? Sí sí 4 però bones. I això es la part més complicada. Cada cop em torno més exigent i perfeccionista. Normalment no em donen aquest baixons així en el tema foto. Recordo que vaig tenir una petita sequera durant el curs però vaig resorgir amb molta força. I bé, espero que això sigui el que passi ara.
La fotografia s'ha convertit en la meva passió, la meva salvació i refugi als problemes o obstacles. Quan poso l'ull, la ment i el cor darrere aquest aparell màgic és quan millor em sento. El mestre Cartier-Bresson ja va dir que "Photographier c’est mettre sur la même ligne de mire la tête, l’oeil et le coeur" (fotografiar es posar sobre el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor). A més, gràcies a la fotografia estic coneixent gent realment especial. Sobretot la Gemma, la meva germaneta i compañera de fatigas tantes aventures viscudes, i tantes que ens queden per viure...oi guapi?
Bé, en una mica pujaré alguna de les fotos que he fet durant el curs...les millors però les tinc en analògic i blanc i negre així que les hauré d'escanejar per poder-les compartir...
La vida no es ningún pasillo recto y fácil, que recorremos libres y sin obstáculos, sino un laberinto de pasadizos en el que tenemos que buscar nuestro camino, perdidos y confusos, detenidos, de vez en cuando, por un callejón sin salida. Pero, si tenemos fe, siempre se abre una puerta ante nosotros, quizá no sea la que imaginamos pero sí será, finalmente, la que demuestre ser buena para nosotros.
A.J. Cronin
Això més o menys descriu com em sento en aquests moments en alguns aspectes a la meva vida. I de fet, crec que molts de nosaltres en hi podem sentir identificats, oi? Només espero que la segona part sigui certa i la porta que s'obri per mi sigui la bona....només he de tenir fe... i segur que s'obre :)
Aquesta entrada va per una persona molt important per mi qui està passant unes hores baixes. La pèrdua d'un ésser estimat sempre és dura i costa d'acceptar però malhauradament és llei de vida...
Nomès volia fer-te saber què hi sóc i sempre hi seré pel que calgui. Estàs als meus pensaments....Ànims!
Aquest any per Sant Jordi em vaig portar una gran sorpresa....i vaig rebre la rosa (es) més boniques i amb més significat que mai havia rebut! Moltes gràcies!
També vaig rebre un llibre, Sayonara Barcelona, que encara no he tingut la oportunitat de començar ja que estic liada amb l'Ombra del Vent.
Avui és un dia on no sé com em sento. Crec que perdut una persona única i especial a la meva vida...és una de les persones més importants de la meva vida i sempre ho será, ho vulgui o no! L'estimo i sempre l'estimaré, em cregui o no!
Diu que encara em queda molt per aprendre i potser és cert, però què avorrit seria si ho tingués tot après no? Amb lo mogudeta que sóc jo! :)
Quan aclareixi les meves històries, espero que no sigui massa tard i que encara hi sigui allà (demanaré als fullets de la caixeta de fusta que em donin forces i ànims per lluitar)....crec q necessito estimar-me més a mi mateixa i dedicar-me algo més de temps. Un cop assolit això i aclarir la meva ment seré una persona nova i lliure amb toooota la vida per davant.
Un petó per aquesta persona que em fa sentir tan única i especial
Aquest cap de setmana passat ha sigut una passada, brutal. No tinc ni paraules per descriure'l.
La meva gran amiga i companya d'aventures i de somnis Gemma i jo vam anar a un taller fotogràfic al Delta de l'Ebre. Els professors, Santi Martorell i Joan Gil són increibles. Són uns mestres de la fotografia i a més super simpàtics i accessibles. Vam aprendre coses noves d'una manera divertida i amena. Els companys també molt bé. És molt maco quan estàs rodejat de gent que comparteix les teves passions i aficions.
A mi personalment em va servir de molt, no només en l'aspecte fotogràfic. Vaig aïllar-me dels mal de caps i històries. Vaig desconnectar tant que no volia tornar cap aquí!! Realment en aquells moments només importava el Delta, la seva llum i la meva càmera....va ser màgic. Em vaig carregar les piles i vaig tornar plena d'il.lusions i somnis!
Com que la Gemma i jo som "una mica" gafes el temps va ser bo però la llum no va acompanyar gaire per les fotos. La primera sortida de sol no va ser espectacular segons la gent habitual, però per ser la meva primera crec que va estar prou bé i que vaig fer algunes fotos maques. Durant el dia hi havia estones de bona llum i d'altres no tant....la posta de sol....malament, es va posar un núvol gran i gris just per on es posava el sol jaja GAFES! I després de la matinada pel segon dia....la sortida de sol....res, ennuvolat! jaja però malgrat no tenir elscolors del sol crec que va ser maca. Tot val a dir que no som les úniques gafes que algú va dir que també ho era eh! :)
Quan processi algunes fotos les pujaré...ara encara no he tingut ni temps de veure-les totes amb la calma.
És increible com algú pot fer en un instant que el teu dia sigui molt millor, fer-te somriure i sentir que no hi ha res més important al món que aquell precís moment....acaba de passar-me i us asseguro que és la millor sensació que existeix... A tu que em fas sentir així...mil gràcies!
Estic en una etapa de la meva vida on estic aprenent a prendre decisions. No sé si tinc la necessitat de plasmar els meus pensaments i inquietuts per compartir-les amb vosaltres per rebre consells, per sentir-me escoltada (o llegida) o per jo mateixa entendre què passa pel meu cap en aquests moments, que us asseguro no és gens fàcil :)
Bé, estic passant uns moments difícils en algun aspecte personal. En aquest procès de prendre decisions m'he adonat de que tinc gent al meu costat en qui puc confiar i que m'estan ajudant moltíssim, només escoltant-me ja m'ajuden. Gràcies a tots!
El meu somni és ser fotògrafa i espero poder aconseguir-ho. L'objectiu d'aquest blog és també poder compartir algunes de les meves creacions amb vosaltres.
El que tinc molt clar és que s'ha d'aprofitar el moment que estem vivint, d'aquí el nom dle blog, Carpe Diem! Demà no sabem on estarem ni si estarem, per això hem de viure al màxim cada minut, i això és el que faig.
Apa, esto es todo amigos! (com diria el Bugs, That's all folks!)
.jpg)
