Avui és un dia on no sé com em sento. Crec que perdut una persona única i especial a la meva vida...és una de les persones més importants de la meva vida i sempre ho será, ho vulgui o no! L'estimo i sempre l'estimaré, em cregui o no!
Diu que encara em queda molt per aprendre i potser és cert, però què avorrit seria si ho tingués tot après no? Amb lo mogudeta que sóc jo! :)
Quan aclareixi les meves històries, espero que no sigui massa tard i que encara hi sigui allà (demanaré als fullets de la caixeta de fusta que em donin forces i ànims per lluitar)....crec q necessito estimar-me més a mi mateixa i dedicar-me algo més de temps. Un cop assolit això i aclarir la meva ment seré una persona nova i lliure amb toooota la vida per davant.
Un petó per aquesta persona que em fa sentir tan única i especial
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola germaneta!
Saps que? jo crec que mai perds, sempe guanyes i has guanyat coneixer a una persona que t'ha omplert la teva vida i això no t'ho treurà ningú, això, ja ho tens guanyat. Mica en mica aniràs solucionant la teva vida, n'estic segura.
T'estimo guapi!
Publica un comentari a l'entrada