25 d’abril del 2008

How high, how high, how high will I go this time?

Com de lluny arribaré (o arribarem) aquesta vegada?

La meva resposta seria...tan lluny com ens proposem, no?

7 d’abril del 2008

Vull trobar el meu lloc....


Ya he tenido suficiente
Necesito a alguien que comprenda
Que estoy sola en medio de un monton de gente

Que puedo hacer...

Quiero vivir, quiero gritar
Quiero sentir el universo sobre mi
Quiero correr en libertad
Quiero llorar de felicidad



5 d’abril del 2008

Propera parada....Sàhara!



Bueno, una mica d'acció a les nostres vides....tornem al desert, aquest cop acompanyats de fotoperiodistes, i no us ho perdeu...les tres "mosqueteras" Gemma, Meri i la aquí presente :) Què tremolin els Saharauis que venen les terremotos!!!

Aquest serà un viatge especial per molts motius. Per tot el que significa el viatge, conèixer d'aprop una cultura diferent, viure amb ells, viure 7 dies a ple desert en haimas. També perque és una expedició fotogràfica i anem amb professionals. Però sobretot, perque és el primer viatge de les tres juntes! Ai mare...

Tot va sorgir com no, imporvitzat. Dimarts veig el cartell del viatge penjat a l'escola, me'n oblido perque tinc el cap a milers de llocs. Ahir m'enrecordo a la feina i ho miro per internet, confirmo que hi restin places i li dic a la sister, ei, mira't això...hi anem? I ella diu, sí anem. Ok, ens apuntem, tot el dia espitoses...jaja
Arribo a classe a la tarda i li dic a la pelusilla, ei, anem al Sàhara et vens, i l'altra boja també diu, sí, m'apunto, demà et dic quelcom. Avui em confirma que no li ha dit al jefe però que ja s'ha inscrit...jajaja estem fatal, com mola!

Us estimo nenites, aquesta serà una experiència inoblidable...