DUES LLUNES EN L'ESPAI
Música i lletra: Pep Sala
El meu món és incomplet
i jo et busco
en les ombres de la nit
El meu món és tan confús
i jo l’omplo
amb poemes sense fi
Cançons que ningú escoltarà
poemes que ningú llegirà
A vegades quan em sento sol
puc veure en l’horitzó
un tros de lluna
A vegades quan et sento a prop
tu portes l’altre tros
i tot s’ajunta
Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai
El meu món és irreal
i jo et trobo
en els somnis tot dormint
El meu món és escapçat
i jo l’omplo
amb cançons que mai no he escrit
Poemes que estan inacabats
cançons que ningú cantarà
A vegades quan estàs amb mi
puc veure en l’horitzó
la lluna plena
A vegades quan et sento a prop
el món està sencer
les nits serenes
Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai
Música i lletra: Pep Sala
El meu món és incomplet
i jo et busco
en les ombres de la nit
El meu món és tan confús
i jo l’omplo
amb poemes sense fi
Cançons que ningú escoltarà
poemes que ningú llegirà
A vegades quan em sento sol
puc veure en l’horitzó
un tros de lluna
A vegades quan et sento a prop
tu portes l’altre tros
i tot s’ajunta
Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai
El meu món és irreal
i jo et trobo
en els somnis tot dormint
El meu món és escapçat
i jo l’omplo
amb cançons que mai no he escrit
Poemes que estan inacabats
cançons que ningú cantarà
A vegades quan estàs amb mi
puc veure en l’horitzó
la lluna plena
A vegades quan et sento a prop
el món està sencer
les nits serenes
Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai
9 comentaris:
Molt snif titi, es maquissima la cançó, amb lo sensible que estic avui...
Tonets titeta meva!!
Ja ho sé que és molt snif...
Per cert, divendres hi havia lluna plena...algú la va veure?
T'estimo titi, i un cop més...ens en sortirem! :)
Disculpi sa excel.lència, si envaeixo el seu petit espai amb la meva ingrata manera de tocar el que no sona (véase els pebrots), i puntualitzo, no amb afany de mostrar-me impertinent, aquest seu petit comentari, en el qual afirma vostè que divendres era lluna plena...
Si vostè fita la lluna plena de la mateixa manera que destripa els "aritos de cebolla", podria entendre tan subtil atreviment per part seva; però permeti’m puntualitzar, que tècnicament i envers estudis contrastats, la lluna plena va esdevenir un tal dissabte 16 d’agost, que curiosament 16 seria el doble del número 8, que curiosament correspondria amb un nombre que potser vostè reconeixeria en alguna carta d’algun menú.
Accepti doncs la meva humil aportació a aquest, el seu blog, i recordi que riure quan es té aigua a la boca, no pot ser pas bo.
Sense més, rebi una cordial salutació!
Salut!!!
Discupli vosté la meva ignorància i manca de visió afegida, però per a mi a les 5 del matí i amb alguna guiness de més, si faltava un petit tros de lluna per ser "plenament plena", no m'en vaig adonar i per mi era sencera! jaja
I sí, destrosso aritos de cebolla i faig la font quan em fan riure i tinc aigua (o similars) a la boca jaja i què? Ja sabem tots el desastrillu que arribo a ser, oi?
Petonets petitets
Es clar que vaig veure la lluna, el divendres i dissabte, ...a París,...a les tantes..., destrossada, però sense parar de parlar i riure.
Jo, mentre no riguis i et surti la beguda pel nas, ja em conformo.
P.D: Avui prendré una decissió important, i si no m'aclaro, a cara o creu, ho parlem demà.
Demà girigay de nenes entremaliades...
Un petó
Buf...una decisió important? Ja tic cagada jaja viam amb què sortiràs ara...
Demà akelarre altre cop. Les bruixetes juntes de nou :)
Fins demà reinetes!
ups! doncs si que em fan por les decisions importants sobretot venint de tu jejeje. Demà un altre cop es respirarà la magia.
I sí, les bruixetes juntes un altre cop, però bruixetes d'or ;)
Fins demà titetes meves!!
ja torno a estar aquí!!!!
preciosa cançó....
muack
Hola guapetona,te mando una letra muy bonita creación de mi hermana y mia,espero que te guste, besotes.
Qué larga es la espera
Cuando el corazón te llama a gritos
Y no obtiene respuesta...
Y la respuesta llega,
Montada sobre el lomo de la luna
Que cabalga entre las estrellas
Siguiendo el rumbo de un sueño perdido.
Qué larga es la noche
Cuando no siento el calor de tu cuerpo,
Y el frío me invade el pensamiento...
Y no puedo dormir...
Porque me faltan tus ojos negros,
Y no puedo respirar,
Porque me falta el aire que tú respiras.
Qué largo es el camino
Que va de tu puerta a mi puerta,
No te entretengas...
No vaya a ser que cuando llegues
Otra haya ocupado tu lugar en la mesa.
Y sigo pensando en ti...
Sigo esperándote...
Pues mi manos solamente quieren tocar tu cuerpo,
Y mis labios sólo reconocen a los tuyos.
Llevo tu nombre tatuado en el pecho...
Cogeré una silla...
Y me sentaré a esperarte...
Mientras pasan los dias...
Sé que volverás a mí..
Sergio Berrio
Publica un comentari a l'entrada