29 d’octubre del 2008

Un d'aquells dies



Avui és un d'aquells dies que comentava...fa fred, el cel és gris, plou...combinació ideal per estar a caseta llegint i tapada amb la manteta...mmm qui pogués...

Potser per mi és un temps que m'agrada, però sé que és un temps molt melancòlic on tot es multiplica per dos....per això, voldria donar molts ànims a la persona més especial, a la sister, la petitona que aquests dies no ho està passant del tot bé (ja sé que no veure'm cada dia és dur oi? jaja)....titi, ja saps que t'estimo moltísisisisisisissim! I saps que hi sóc ara i sempre pel que calgui, ok? Ningú es mereix que pateixeis per ell, NINGÚ! Qui no et sàpiga valorar ja pot anar a c... a la via! (tinc el meu jefe assegut a la taula del costat i jo aquí escrivint al blog jeje tic loca) Ets una gran persona amb un cor encara més gran i no em cansaré mai de dir-ho! Et mereixes el millor i ho aconsseguiràs!

Et dedico aquesta cançó tan bonica (no tant bonica com tu ;) )

T'etim

2 comentaris:

Abril ha dit...

Si, és d'aquells dies que ve de gust estar a casa amb una sopeta calentona, manta i llibre, mentre sents la pluja a fora.

Sister de l'Àurea, ànims, bon vi, mimos dels que t'estimen molt i a lluir un dels millors somriures que he vist mai!

un petó a les 2

Gemma ha dit...

Titeta meva! m'has fet emocionar moltissim, fins i tot plorar, sé que estàs i que estaràs sempre, crec que es un dels pitjors moments desde gener de l'any passat, no entenc les males paraules i la intenció de fer-me mal, quan jo sempre he donat el millor de mi a tothom.

Gràcies per estimar-me com ho fas, omples la meva vida com ningú. Jo sempre estaré al teu costat, ningú mai m'ha fet sentir tan estimada com tu i tan valorada.

T'estimo i jo també estaré sempre al teu costat. Ho superaré, en 2 dies ja em trobaré be, l'unic que haig de plorar-ho, i amb persones com tinc forces per tirar endavant amb tot.

Un petó enorme!!, gràcies per tot.