Si és que no pot estar una tranquila...
Mala notícies....ja ho deia jo que fins que no ho tingués sobre la taula no m'ho creia. Però clar, una es fa il.lusions....doncs resulta que tenia el pis mig venut, doncs aquest miratge s'ha anat a norris...
Casualitats de la vida, m'ha arribat la notícia 5 minuts abans d'una presentació/reunió de fotografia de com narrar amb fotografies, (a la qual he assistit amb alguna cosa als ulls que semblava el rastre d'alguna llàgrima)....doncs precisament en referència al meu post anterior, això que m'ha passat reafirma que no hi ha res més gratificant, i que faci evadir-me de la vida quotidiana, que la fotografia....
Ha sigut brutal. Em donen la notícia, em cau com un cubell d'aigua gelada, em quedo petrificada, amaguen unes llàgrimes als ulls però intento controlar-les sense molta sort. Marxo a la conferència, i de cop em trobo en un altre món, viatjant pel segle passat d'autor a autor presentat i deixant volar la meva imaginació...
Gràcies fotografia, gràcies a tu i a tots els fotògrafs (coneguts o no) que fan possible que la meva vida sigui millor!
PD: M'en sortiré....quin la sigue la consigue....res no em pararà!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Guapeta meva, per desgracia res a la vida es fàcil, però hem d’afrontar amb positivitat i força tot allò que ens cau a sobre, saps que es solucionarà, però has de tenir paciència, ja saps com estan les coses, per molt que et desesperis les coses no es solucionaran abans.
La fotografia ens ajuda a veure el mon d’una manera diferent, a través del visor de la nostra càmera el mon sembla diferent i la seguretat i la pau s’apodera de nosaltres, oi?
Ànims titeta meva.
Avui relax al sofà viam si puc dormir en condicions. T’estimo amb bogeria!
I tant que te'n sortiras... Si wapa, todo sale bien al final, y mas tu con tu positividad, animos, al toro, por los cuernos!!! ;-)
He leido tus sentimientos por la fotografia, los comparto al 100%
Quan penso, quan parlo, quan escric, quan canto a grito pelao, o entre dentetes, o simplement quan trio la música, quan fotografio...m'expreso, i em dono una oportunitat de seguir sent jo.
Pollastret, pren-t'ho només com un contratemps...
Quan era petitó, ens reuníem a cals avis al voltant de la llar de foc, i l’àvia ens deixava anar aquelles historietes… diguem que a vegades sorprenents…
En recordo una que es deia… ummm… em sembla que algo així com… “El Petit Cap de Bony…”… crec que sí, que era així…
Parlava d’algú que anava amb un bony al cap, i que no hi havia res que l’aturés… d’aquell bony que sempre fa veure el costat bo de la vida, que sempre fa tirar endevant, i que mai fa perdre la il.lusió… d’aquells que treuren el que s’ha de treure per no defallir mai…
N’hi ha poquets pel món que són tocats per la màgia divina del Bony… Cap de Bony!!!!
Era una història un pel friki…
Molts i molts ànims!!!!!! Vaaaaaaaaaaaaaaa, amunt!!!!!
Ieeeeeeeeeeeeee!!!!!!
Salut!!!
Sister,
No desespero, però em fot molta ràbia...ara que ho tenia tan a prop...en fi, c'est la vie! Ja passarà!
Sí, la foto és una teràpia increíble! Molta gent pensa que ens perdem coses quan mirem a través del visor, però el que no saben es que, nosaltres, mirant a través del visor veiem la realitat d'una altra manera...ens endinsem en uns móns on no tothom pot accedir :) oi?
Pili!!
Qué ilu que me comentes! Tranquila que soy positiva, sé que todo pasa pero bueno tengo impaciencia por desahcerme de esa carga que para mi supone esta situación!
Nos dormimos,
Sí, un altre contratemps, cagüentó quina merrda jaja però tot anirà bé, segur! Sempre va a millor! I si us tinc al costat encara més :)
Culo un columpiooooo
Jaja no em copiis les frases txungues! :) La cap de bony pot amb tot, ALA!
M'agrada saber que els cap de bonys despertem aquests sentiments en els altres...
Gràcies a tots per ser-hi!
Uz eztimuuuuu
PD: peasso comentari, més llarg que el post jaja
que tal guapetona! está mu chula la página,ya veo que eres una apasionada de las fotos, a mi tb me gusta lo que no soy tan fotogénico como tu, jeje, hay muchas fotos chulas he leido parte de la pagína, ya iré leyendo poco a poco, que está bastante completita, te pasaré algunas letras a ver si te gustan, besotes. Sergio
Publica un comentari a l'entrada