14 de setembre del 2008

Altres móns

Ahir vaig passar un dia increiblea Perpignan...vam anar a França, però vaig viatgar a altres llocs...

Un viatge em va portar a d'altres països, semblaven altres móns, de fet ho són si ho comparem amb on ens ha tocat viure a nosaltres. Vaig poder contemplar la crueltat humana en el seu estat més pur en forma de fotografies. Unes fotografies tan dures i tan impactants que van fer que s'escapèssin algunes llàgrimes dels meus ulls. Tenia el cor encongit i no sortia ni una paraula de la meva boca, només exclamacions de sorpresa, dolor i pànic. No obstant això algunes eren d'extremada bellesa i excellent forma compositiva (defecte professional).

Vam tenir una conversa i jo també vaig afirmar que no podria per res del món clickar el botonet de la meva super càmara i no "fer res" per ajudar en aquell instant a aquelles persones (a les que encara es podria ajudar). Per mi és una feina admirabl, potser en aquell precís moment no ajudes les persones i no t'impliques, però la finalitat d'aquelles fotografies "excusa" la persona que en comptes d'embrutar-se les mans de sang va fer un click a la seva càmera i va inmortalitzar aquelles escenes...

Aquests instants inmortalitzats, tenen un incalculable valor informatiu i gràcies a aquestes fotos se sap molt del que passa fora les nostres fronteres còmodes, fora de la nostra bombolla fràgil però estable. Malgrat encara hi ha tant camí a recòrrer i tant a fer, gràcies a coses com aquestes fotografies, s'ha reduït la violència per poc que sigui (o això vull pensar).

Va haver una de les exposicions que ens va marcar especialment:
Jan Grarup - El genocidi eixordat de Darfur i del Txad

He estat i estic replantejant-me moltes coses després de l'exposició. Jan, gràcies per transmetre al món el que tu vas poder presenciar amb els teus propis ulls.

***

Un altre dels viatges va ser al món medieval, a un mercat medieval on les olors i sabors et feien viatjar segles enrere i imaginar com devia ser la vida en aquella època....leprosos pel carrer, una boja (i no era jo jeje) venent fruita i verdura podrides, un treballador forjant ferro o un altre fent vitralls...etc aquest va ser un viatge més lúdic que l'anterior, tret que vam veure com la mort va venir a buscar a un pobre condemnat ;)




Valoració de l'escapada, un 10! Gràcies a tu per fer-ho possible!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una entrada-reflexió excel•lent…

Potser abans quan mirava fotos d’aquest tipus, veia el que realment volien transmetre en tercera persona, sentia l’impacte que em causaven, i feia les meves valoracions del que volien dir, sense considerar que darrera de tot això, hi ha gent amb el coratge suficient per voler-nos fer arribar una realitat a la qual tot sovint girem l’esquena... gent capaç d’aguantar el tipus en un instant on t’han de passar mil coses pel cap... gent a la que no li tremola el pols pq han nascut per aquella causa... per fer-nos veure als qui a vegades volem tancar els ulls, que fora (i dintre) de les nostres fronteres, hi ha altres realitats al marge del nostre meravellós món de color rosa...

Quan una cosa et fa vibrar, et fa emocionar, et fa saltar la llagrimeta...o simplement desperta quelcom en el nostre interior, vol dir que la feina està ben feta...

Vaig vibrar, em vaig emocionar, i vaig haver de camuflar la llagrimeta...

Em trec el barret davant d’unes imatges i davant gent com vosaltres, capaç de fer arribar qualsevol sensació a través d’un Art. Felicitats!

**

Del viatge al món medieval, potser em quedo amb la imatge de la loka v.2.0 (véase tu misma) que en comptes de portar col-i-flors i tirar-les per terra, portava una càmara i clavava el genoll a terra mig fent la croqueta, captant aquells moments... (sempre parlant des del carinyu, eeehh!! Jejeje!!) C R O Q U E T A A A A !!!! Ieeeeeeeeee!!!

Un gran dia!! Ieeeeeeeee!!!

Gràcies i salut!!!

P.D: Una crònica brillant!!!

Abril ha dit...

bufff...i tal com ho has explicat se m'ha posat la pell de gallina, la mateix moment que m'hagués agradat veure-ho amb tu.

petons

pd.fa massa q no ens veiem, snif, snif

Àurea ha dit...

548,

Recordo la teva pregunta...cal mostrar aquest tipus de fotos? I segueixo pensant el que et vaig dir i el que sembla que ara comparteixes...sí cal que tothom vegi les atrocitats que es cometen!

Sí jo tb sóc un personatge amb la càmara al coll jeje

Va ser un dia genial, sense dubte molt especial per tot el vist, compartit i rigut...i acabat amb sessió non stop de pel.lis de por jaja

Vaig a seguir fent la maleta!!!

Àurea ha dit...

Abril,

Gràcies per seguir-me. La veritat és que les images, impressionants...

I sí, fa massa que no ens veiem...a la tonrada dels USA hem de quedar sens falta!!

Espero que tot vagi molt bé!!
MUA MUA i MUA