12 de juny del 2008

Autoretrat: Recerca interior


















7 comentaris:

Jonathan Coupas ha dit...

Hola, ¿qué tal?
Blanco y Negro… combinación de luz y oscuridad, el mal y el bien, el cielo y el infierno.
Me gustan esta serie de fotos, pienso y libero sentimientos de la oscuridad hacia la luz.

Jonathan
Besos.

Gemma ha dit...

Ja saps que m'encanten aquests autoretrats, reflexen tant el teu interior... has sapigut expresar els teus sentiments a través de la fotografia.

Tonets titeta meva.

Àurea ha dit...

Hola Jonathan! Cuánto tiempo!

Gracias por tu comentario. Me gusta el blanco y negro, la luz y la sombra, el bien y el mal...en definitiva los contrastes.

Ahora, finalmente me siento liberada....pero incluso cuando no me sentía así, siempre permanecía a la luz, nunca en la sombra (o eso intentaba).

Un petonet y cuídate!

Àurea ha dit...

Sistercilla,

Merci per tota la ajuda durant aquest úlitm any! Cada cop veia més aprop la llum al final del camí i ara, per fi, he sortit del cercle....gràcies titeta!

També gràcies per l'ajuda en l'execució d'alguns dels autoretrats...a tu i al meus pares...què monos sou! :)

MUAAA

Abril ha dit...

pq sempre em feu tanta enveja!!! quina preciositat d'autoretrats.

que us vull veure, serà possible??

muack

Àurea ha dit...

Gràcies Abril!

Es tracata de fer fotos per transmetre coses, sentiments...i de que la gent disfruta, si és així, em dono per satisfeta! :)

He estat molt desconectada del món real (si es que existeix jaja). Prometo tornar aviat ara que ja no tenim classes

Espero que tot et vagi més que bé! Quina tarda ens veiem?

MUA

Anònim ha dit...

De estas fotos la que mas me gusta es la mirada a través del cristal, una mirada perdida, la expresión de extrañar a alguien, de pensar en alguien que quizá ha sido especial, buscando en la claridad del tan siquiera una señal, pensando que donde quiera que esté esa persona seguro que estará bajo este mismo cielo. La verdad que expresa bastante esta foto, las demás tb están muy bien pero particularmente es la que mas me ha gustado, besotes, Sergio