2 de juliol del 2007

Ohmmmmm

No tinc paraules...ha sigut el millor final de dia en molt de temps...sembla increible però m'he pogut relaxar!! El Ioga és una meravella. Per fi he trobat alguna cosa , a part de la fotografia, que em fa no pensar en res, o millor dit, pensar en coses positives i dedicar-me temps a mi i a coneixer com sóc i trobar la vertadera jo.
Sort que el dia ha acabat així, realment ho necessitabva ja que havia començat mogudet mogudet..

Aquí va una cançoneta que ja té uns anyets però mai passarà de moda...sé que no té res a veure amb la entrada però la tinc al cap i m'agrada....
Esos ojos negros

Esos ojos negros, esos ojos negros
no los quiero ver llorar
tan sólo quiero escuchar, dime
lo que quiero oír, dime
que vas a reir, dime
dime ahora que duerme la ciudad.
Hace ya algún tiempo, hace ya algún tiempo
que tu voz parece ser
una pluma y un papel, que cuentan
que vas a volar, en sueños
que serán tus ojos negros
los que me iluminen al andar.
La lluvia cae sobre el suelo gris
el tiempo pasa y no puedo reir
la noche es larga, mi voz amarga
hoy he visto despertar el sol
y tus pupilas brillarán
pero espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán,
pero espera, descuida, que ya
vendrán, la lluvia los devolverá.
© Duncan Dhu

1 comentari:

Unknown ha dit...

Guapi! increible que hagis trobat algo que et freni la hiperactivitat jajaja, me'n alegro que hagis trobat algo que et calmi el teu interior.
Un petonet molt fort.