Ahir i avui estic una mica desanimada....no sé ben bé perquè...tinc moltes coses al cap suposo...
He acabat el curs. Només em falta el projecte final i això és una de les coses que em ronda pel cap. Necessito fer 4 fotos, i direu, 4 només? Sí sí 4 però bones. I això es la part més complicada. Cada cop em torno més exigent i perfeccionista. Normalment no em donen aquest baixons així en el tema foto. Recordo que vaig tenir una petita sequera durant el curs però vaig resorgir amb molta força. I bé, espero que això sigui el que passi ara.
La fotografia s'ha convertit en la meva passió, la meva salvació i refugi als problemes o obstacles. Quan poso l'ull, la ment i el cor darrere aquest aparell màgic és quan millor em sento. El mestre Cartier-Bresson ja va dir que "Photographier c’est mettre sur la même ligne de mire la tête, l’oeil et le coeur" (fotografiar es posar sobre el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor).
A més, gràcies a la fotografia estic coneixent gent realment especial. Sobretot la Gemma, la meva germaneta i compañera de fatigas tantes aventures viscudes, i tantes que ens queden per viure...oi guapi?
Bé, en una mica pujaré alguna de les fotos que he fet durant el curs...les millors però les tinc en analògic i blanc i negre així que les hauré d'escanejar per poder-les compartir...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ainsss... viam si t'hauré de donar un parell d'òsties pq surtis de la crisi afotera... jeje!! Encara no conec la foto que hagis tret d'aquella càmara que no valgui la pena.
Tanca els ulls i pensa... F-A-N-T-A-S-I-A!!! Després apunta i dispara!
Ànims, el resorgir serà imparable!
Salut!!
Guapa! Que sàpigues que m’has fet plorar, saps que per mi signifiques tot, superarem juntes la crisi fotogràfica... juntes ho superarem tot, la fotografia ens regala sensacions, la fotografia ens ha fet el regal de poder coneixent-se i es el millor regal que mai he pogut rebre, jo estic igual i lluito en contra de la crisi. Saps que un dels defectes o virtuts que tenim els fotògrafs es la autoexigència, la nostra excessiva autoexigència, però es bo ens beneficia, ja veuràs com tornaràs a veure la llum i hauràs madurat com a persona i com a fotògrafa. Per mi ets una gran fotògrafa, les teves fotos transmeteixen sentiments, sensibilitat, son el reflexe de la teva personalitat, i com a tal, son maquisimes, sincerament t’admiro, tens coses que jo no tinc, les teves fotos de paisatge son delicades, amb una composició molt cuidada i saps que t’ho dic de tot cor.
Un petonet molt fort germaneta meva i recorda que la crisi només està al nostre cap. T’estimo molt.
Publica un comentari a l'entrada