Cap de setmana de casament!

Aquest divendres 24 es va casar una vella i bella :) amiga de la infància, la Montse. Ho va fer amb un noi excepcional, el Josep Manel. Junts formen una gran parella i sé que seran molt feliços com a marit i muller. Han passat per moments difícils ja que ella és per fi una metgessa! Però, per això hi ha hagut molts anys de sacrifici i esforç on ell ha sigut sempre al seu costat incondicionalment. Ai petita qui ens anava a dir a nosaltres això quan erem al cole eh! Com han passat els anys de ràpid...
Des d'aquí us desitjo molta felicitat i amor!


Enhorabona guapíssims!

Per anar fent boca...

Fa dos dies que hem tornat del Marroc i encara em sento com fóra de lloc aquí. Ha sigut un viatge molt intens, diferent i divertit. M'ha encantat tot el que he vist i ja us puc assegurar ara que hi tornaré!

És cert allò què ens van dir els Berbers...quan una persona veu el desert, alguna cosa canvia en el seu interior. Encara no sé ben bé què és el que ha canviat però sí que ho ha fet...

Poso de moment una fotito, la foto típica que ens havíem de fer :)




I per acompanyar-la...aquesta cançó que tants bons records em porta...mirar les dunes amb la vista i la ment perdudes en la inmensitat del desert...un plaer pels sentits sens dubte...





Quan pugui faré una crònica del viatge i posaré algunes fotos. De moment demà tornem a marxar, aquest cop cap a Eivissa. No anem de festa si és el que estàveu pensant no! Anem, com no, a fer fotos!!!

"Los asalta tapias"....

Uns exemples a la vida d'uns foto-frikis un divendres a la nit, dp de sortir de classe i al tren tot tronant cap a casa i pensar (ilusos) en anar a mumir aviat....liant-la!!! Com no....
Tot comença amb un simple "no tengo sueño"...."hacemos algo"...."no me lo digas dos veces" un parell de miradetes i ja la tenim liada! Cadascú a casa a buscar los "bártulos" i a saltar tapias jaja

Gemma i "mi chichiiii jajaja"

Más difícil todavía...por las paredes....com Spiderman...

Dp d'un "pequeño asalto en la carretera" i la Gemma fer-se caquita pq anava fent foto a la Bea de genolls al seient i sense cinturó clar...

La recompensa....cacaolat, cafe i pastes....no feiem tan mala cara a les 7 del matí dp de tanto "ajetreo" no???

La conclusió de la nit: Sou la canya nois!!! Poques fotos aquell dia però una nit genial! :)

I a tot això....bueno la data no la recordo, pero a finals de Juny va ser...

Tarda-vespre de dijous molt especial

Ahir vaig anar a un lloc molt guapo però sssshhh és secret llavors sorry però us quedareu amb les ganes (se acepta dinero para chantaje o similares y entonces ya hablaremos jaja).

El cas és que va haver una mica de tot...una mica de caminadeta, unes birretes, un teatrillo magnifíc per part de dos frikis, els quals va resultar que també feien màgia i a més me salió admirador jeje...unes crêpes magnífiques per sopar mentre escoltàvem una musiqueta chillout que donava un bon rotllo i, per rematar la nit...uns "autoestoperos" que anàven més desorientats....Gemma, si portèssin amor electronic com tu no es perdrien oi ? jeje quina penya...

El millor de tot sens dubte...la companyia! Gràcies! Va ser una tarda diferent i especial

Una vida de recerca....

Una altra frase de les que han captat la meva atenció....

"Un buscador es alguien que busca; no necesariamente alguien que encuentra.Tampoco es alguien que, necesariamente, sabe qué es lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda" - El buscador, de Jorge Bucay

Avui ha caigut a les meves mans (o millor dit orelles pq era un relat) el conte, d' El buscador. Realment no té desperdici. Sergi, moltes gràcies.
De fet, és el que intento fer a la vida. Nomès quedar-me amb els bons moments viscuts i els bons records. Els mals tràngols no tenen cabuda al meu cap ni al meu cor! Fora!

Estic buscant el camí per la vida...no és gens fàcil però crec que vaig ben encaminada...à més tinc bons companys i companyes que m'ajuden a no sortir-me del camí....jeje això es feina difícil pq amb lo cabra que sóc...oi?? Sempre intentant sortir del camí jaja de fet, què més dona quin camí prengui si arribo al mateix destí? mmmmm

Bé, quest cap de setmana promet! Fotografiar sortides de sol a la costa Brava...ho veieu...sempre vaig buscant alguna cosa...en aquest cas la llum perfecte per fer les meves fotos pel treball final! :)

Per cert el tema de la meva gateta, la Lluna, que res, que tot va ser un ensurt....segueix amb els seus problemes de pell i alèrgia, però res greu...menys mal...

Deu meu quina entrada de blog més raaaaara i desendreçada....en fi...sóc així... :)

Cap de setmana de muntanya

Eiiiiiiii

Diumenge per fi vaig retornar al monte, ja ho diuen que la cabra tira al monte ja jeje. Per fi vaig tornar a fer un cim, el Puigmal, i aquesta vegada va ser doblement gratificant. Vaig conèixer una gent genial! El meu gran amic Sergi ens va portar tota una colla d'amics i ens ho vam passar molt bé.

Al principi pensava que em moria amb el "repechillo" com li deien ells...diossss pensava que no podia pujar-lo! Veig que estic en baixa forma...molt donar al botonet per fer fotos però d'exercici....només caminar veig que no és suficient :( i el ioga va genial per relaxar i estirar però crec que hauré de fer més pq una ja té una edat jeje

És molt maco el Puigmal i tot l'entorn. Llàstima que per fer fotos...no es la òstia...però bueno....no se pué tener tó, oi? :) I a més, feia una mica de boirina....

Cap al final vaig tenir una mica d'ensurt amb el turmell però tot va quedar en no res. El tinc un pèl inflat però res amb el que m'esperava buffff

Gràcies a tots per fer-nos passar un dia tan divertit!!! S'ha de repetir, el proper què era, l'Aneto?? Ah no comencem per coses més sencilles que dp hi ha els rajats i els que tenen vertígen...vaja tela, com les nenes jeje

Aquí teniu una afotito de grup....per suposat, feta amb un compacta, eh Sergi! jaja (no sé pq es veu tan petitona...)

Una de locura.....

"La verdadera locura
quizá no sea otra cosa
que la sabiduría misma que,
cansada de descubrir
las vergüenzas del mundo,
ha tomado la inteligente resolución
de volverse loca."

Enrique Heine

M'agrada molt això....apa que tingueu un bon dia! Després parlaré una mica del finde! :)

Força Lluna força!

Envio moltes forces a la meva gateta Lluna. No sé ben bé què té encara, però espero que tot quedi en un ensurt! Ja va sortir-se d'un parell de ben grosses i això no serà res!

Petonetsss

Apa, més fotos meves

Us poso un parell de fotillos meves...què narcisista queda això no? Però es per mostrar en una la foto de l'artista Gemma :) i en l'altra la meva millor cara, tal com sóc...





Foto feta per la meva sister a l'estudi! Ole, si es que me saca hasta guapa! Tinc cara de femme fatal ehh jaja




Foto feta per l'Edu a Lleida. Aquí s' aprecia tal com soc, una riallera i optimista nata!

Ohmmmmm

No tinc paraules...ha sigut el millor final de dia en molt de temps...sembla increible però m'he pogut relaxar!! El Ioga és una meravella. Per fi he trobat alguna cosa , a part de la fotografia, que em fa no pensar en res, o millor dit, pensar en coses positives i dedicar-me temps a mi i a coneixer com sóc i trobar la vertadera jo.

Sort que el dia ha acabat així, realment ho necessitabva ja que havia començat mogudet mogudet..

Aquí va una cançoneta que ja té uns anyets però mai passarà de moda...sé que no té res a veure amb la entrada però la tinc al cap i m'agrada....

Esos ojos negros

Esos ojos negros, esos ojos negros
no los quiero ver llorar
tan sólo quiero escuchar, dime
lo que quiero oír, dime
que vas a reir, dime
dime ahora que duerme la ciudad.
Hace ya algún tiempo, hace ya algún tiempo
que tu voz parece ser
una pluma y un papel, que cuentan
que vas a volar, en sueños
que serán tus ojos negros
los que me iluminen al andar.
La lluvia cae sobre el suelo gris
el tiempo pasa y no puedo reir
la noche es larga, mi voz amarga
hoy he visto despertar el sol
y tus pupilas brillarán
pero espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán,
pero espera, descuida, que ya
vendrán, la lluvia los devolverá.
© Duncan Dhu

Dia estressat....

Després d'un cap de setmana llarg a la capital tota rodejada dels de la gay parade, ara toca la tornada a la dura realitat.
Avui tinc feina per un tubo i a més estic sola ante el peligro! Bufff Ohhmmmm Ohhmmmm sort que aquesta tarda tinc la meva primera classe de ioga. Viam si això m'ajuda a relaxar-me i desconnectat de tot.

Per cert, que dur és adonar-te de has comès un error oi? Tenir-ho tot i deixar-ho escapar...bé diuen que tot té solució en aquesta vida. Espero que sigui realment cert!

Aquesta nit posaré alguna fotito més per aquí!

Retrats d'estudi

Aquí pujo dos dels millors retrats que he fet a l'estudi fins ara. Ho vaig passar molt bé fent les fotos amb els meus compis! Els models són l'Agustí i l'Alex respectivament. Gràcies nois!!!

Hores baixes....

Ahir i avui estic una mica desanimada....no sé ben bé perquè...tinc moltes coses al cap suposo...

He acabat el curs. Només em falta el projecte final i això és una de les coses que em ronda pel cap. Necessito fer 4 fotos, i direu, 4 només? Sí sí 4 però bones. I això es la part més complicada. Cada cop em torno més exigent i perfeccionista. Normalment no em donen aquest baixons així en el tema foto. Recordo que vaig tenir una petita sequera durant el curs però vaig resorgir amb molta força. I bé, espero que això sigui el que passi ara.

La fotografia s'ha convertit en la meva passió, la meva salvació i refugi als problemes o obstacles. Quan poso l'ull, la ment i el cor darrere aquest aparell màgic és quan millor em sento. El mestre Cartier-Bresson ja va dir que "Photographier c’est mettre sur la même ligne de mire la tête, l’oeil et le coeur" (fotografiar es posar sobre el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor).
A més, gràcies a la fotografia estic coneixent gent realment especial. Sobretot la Gemma, la meva germaneta i compañera de fatigas tantes aventures viscudes, i tantes que ens queden per viure...oi guapi?

Bé, en una mica pujaré alguna de les fotos que he fet durant el curs...les millors però les tinc en analògic i blanc i negre així que les hauré d'escanejar per poder-les compartir...

Ànims i força...

Aquella persona tan especial de l'entrada del dia 4 de Maig ha perdut a algú important a la seva vida...

Des d'aquí li envio molta força, malgrat sé que no n'hi manca!

També li dedico una de les meves fotos preferides que he fet durant aquest curs...

El laberint de la vida...

M'ha agradat molt...

La vida no es ningún pasillo recto y fácil, que recorremos libres y sin obstáculos, sino un laberinto de pasadizos en el que tenemos que buscar nuestro camino, perdidos y confusos, detenidos, de vez en cuando, por un callejón sin salida.
Pero, si tenemos fe, siempre se abre una puerta ante nosotros, quizá no sea la que imaginamos pero sí será, finalmente, la que demuestre ser buena para nosotros.

A.J. Cronin

Això més o menys descriu com em sento en aquests moments en alguns aspectes a la meva vida. I de fet, crec que molts de nosaltres en hi podem sentir identificats, oi? Només espero que la segona part sigui certa i la porta que s'obri per mi sigui la bona....només he de tenir fe... i segur que s'obre :)

Ànims!!!

Aquesta entrada va per una persona molt important per mi qui està passant unes hores baixes. La pèrdua d'un ésser estimat sempre és dura i costa d'acceptar però malhauradament és llei de vida...

Nomès volia fer-te saber què hi sóc i sempre hi seré pel que calgui. Estàs als meus pensaments....Ànims!

La Diada de St Jordi

Aquest any per Sant Jordi em vaig portar una gran sorpresa....i vaig rebre la rosa (es) més boniques i amb més significat que mai havia rebut! Moltes gràcies!

També vaig rebre un llibre, Sayonara Barcelona, que encara no he tingut la oportunitat de començar ja que estic liada amb l'Ombra del Vent.

Unes fotitos de la menda en acció!

Les fotos les va fer un company del taller, en Bruno! Gràcies maco!

Dia extrany....

Avui és un dia on no sé com em sento. Crec que perdut una persona única i especial a la meva vida...és una de les persones més importants de la meva vida i sempre ho será, ho vulgui o no! L'estimo i sempre l'estimaré, em cregui o no!

Diu que encara em queda molt per aprendre i potser és cert, però què avorrit seria si ho tingués tot après no? Amb lo mogudeta que sóc jo! :)

Quan aclareixi les meves històries, espero que no sigui massa tard i que encara hi sigui allà (demanaré als fullets de la caixeta de fusta que em donin forces i ànims per lluitar)....crec q necessito estimar-me més a mi mateixa i dedicar-me algo més de temps. Un cop assolit això i aclarir la meva ment seré una persona nova i lliure amb toooota la vida per davant.

Un petó per aquesta persona que em fa sentir tan única i especial

Cap de setmana increible al Delta

Aquest cap de setmana passat ha sigut una passada, brutal. No tinc ni paraules per descriure'l.

La meva gran amiga i companya d'aventures i de somnis Gemma i jo vam anar a un taller fotogràfic al Delta de l'Ebre. Els professors, Santi Martorell i Joan Gil són increibles. Són uns mestres de la fotografia i a més super simpàtics i accessibles. Vam aprendre coses noves d'una manera divertida i amena. Els companys també molt bé. És molt maco quan estàs rodejat de gent que comparteix les teves passions i aficions.

A mi personalment em va servir de molt, no només en l'aspecte fotogràfic. Vaig aïllar-me dels mal de caps i històries. Vaig desconnectar tant que no volia tornar cap aquí!! Realment en aquells moments només importava el Delta, la seva llum i la meva càmera....va ser màgic. Em vaig carregar les piles i vaig tornar plena d'il.lusions i somnis!

Com que la Gemma i jo som "una mica" gafes el temps va ser bo però la llum no va acompanyar gaire per les fotos. La primera sortida de sol no va ser espectacular segons la gent habitual, però per ser la meva primera crec que va estar prou bé i que vaig fer algunes fotos maques.
Durant el dia hi havia estones de bona llum i d'altres no tant....la posta de sol....malament, es va posar un núvol gran i gris just per on es posava el sol jaja GAFES! I després de la matinada pel segon dia....la sortida de sol....res, ennuvolat! jaja però malgrat no tenir elscolors del sol crec que va ser maca.
Tot val a dir que no som les úniques gafes que algú va dir que també ho era eh! :)

Quan processi algunes fotos les pujaré...ara encara no he tingut ni temps de veure-les totes amb la calma.