10 de maig del 2007

El laberint de la vida...

M'ha agradat molt...

La vida no es ningún pasillo recto y fácil, que recorremos libres y sin obstáculos, sino un laberinto de pasadizos en el que tenemos que buscar nuestro camino, perdidos y confusos, detenidos, de vez en cuando, por un callejón sin salida.
Pero, si tenemos fe, siempre se abre una puerta ante nosotros, quizá no sea la que imaginamos pero sí será, finalmente, la que demuestre ser buena para nosotros.

A.J. Cronin

Això més o menys descriu com em sento en aquests moments en alguns aspectes a la meva vida. I de fet, crec que molts de nosaltres en hi podem sentir identificats, oi? Només espero que la segona part sigui certa i la porta que s'obri per mi sigui la bona....només he de tenir fe... i segur que s'obre :)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola guapísima!
Que maco el que poses! i que real! jo em sento molt identificada amb aquestes paraules, ho saps. Pots estar segura que se t'obrirà una nova porta i que serà un pas a la felicitat, només no has de tenir por a obrir la porta que tens davant teu.

Un petonet molt fort de la teva germaneta. MUA!