Una altra frase de les que han captat la meva atenció....
"Un buscador es alguien que busca; no necesariamente alguien que encuentra.Tampoco es alguien que, necesariamente, sabe qué es lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda" - El buscador, de Jorge Bucay
Avui ha caigut a les meves mans (o millor dit orelles pq era un relat) el conte, d' El buscador. Realment no té desperdici. Sergi, moltes gràcies.
De fet, és el que intento fer a la vida. Nomès quedar-me amb els bons moments viscuts i els bons records. Els mals tràngols no tenen cabuda al meu cap ni al meu cor! Fora!
Estic buscant el camí per la vida...no és gens fàcil però crec que vaig ben encaminada...à més tinc bons companys i companyes que m'ajuden a no sortir-me del camí....jeje això es feina difícil pq amb lo cabra que sóc...oi?? Sempre intentant sortir del camí jaja de fet, què més dona quin camí prengui si arribo al mateix destí? mmmmm
Bé, quest cap de setmana promet! Fotografiar sortides de sol a la costa Brava...ho veieu...sempre vaig buscant alguna cosa...en aquest cas la llum perfecte per fer les meves fotos pel treball final! :)
Per cert el tema de la meva gateta, la Lluna, que res, que tot va ser un ensurt....segueix amb els seus problemes de pell i alèrgia, però res greu...menys mal...
Deu meu quina entrada de blog més raaaaara i desendreçada....en fi...sóc així... :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
jajajaja, guapi! jo seré una desorientada pero tu una desendreçada de la vida! jeje, ets genial!
Suposo que tots busquem i busquem allò que ens doni la plena felicitat, encara que sigui dificil, potser que fins i tot impossible, que avorrit seria ser plenament feliç!! pero sí podem estar ben a prop, tocar-la amb la nostra mà, veure-la, sentir-la i fins i tot ser una mica bastant feliços, depen únicament de nosaltres.
Continúa buscant, que tinc la plena confiança, en que trobaràs el que vols.
Petonets, molts petonets!!
apendre de la vida.uffffffffff tasca dificil xo necessaria i referent al q dius q ets una cabra.....es part del teu encant. les bedades que tens treuen de tu aquella innocencia que et fa tant especial xq com varies vegades t'he dit....si fossis menys innocent i amb una mica de maldat, ajuntat amb lo maca q ets et transformaria en un esser arrogant e intractable(es a dir la tipica niñata wapa q mejor q tenga la boca cerrada)pero en el teu cas tens la gran sort de tenir-ho tot, tot x aconseguir ser,encara mes, una persona única, sols et falta saber valorar-te i trobar l'equilibri en tu mateixa.
confia mes en tu xq crec q no utilitzas mes del 10 % del teu potencial.t'imagines a on pots arribar?
quan hi arribis, no t'oblidis de la gent q t'estima xq també en aquell moment seguirem volent gaudir de tu
Que be que be que estic...
Viam, que elocubro una teoria de la recerca... ai mare...
Si busquem, és que esperem quelcom, arribar a una fita, a un objectiu... a vegades l'aconsseguim, a vegades no... quan l'aconsseguim... oleeeee!!! Quan no l'aconsseguim... fracàs!!! Ohhhh!!!
I si en comptes de buscar anem tirant?? Segur que també trobarem, però no crearem aquella espectativa, i quan ho tinguem davant, segur que farem... oleeee!!
Juer... em sembla que ni jo m'he aclarit amb aquesta teoria... pufff!!! El fet és que jo m'entenc... jaja!!!
Apa salut!!!
I per cert, un oleeee dels d'abans per la Lluneta!!!
Oleeeeeeeeeeeeee!!!!
Publica un comentari a l'entrada