Autoretrat: Recerca interior

Algú ha dit ... gafe?

Viam....quan una és gafe, ho és amb totes les conseqüències i ho porta a la pràctica de la millor de les maneres...léase:

Avui em toca entregar la maleta amb tots els treballs del segon quadrimestre (no em crec que ja s'acabi...buf). Ahir, a última hora clar, ultimant detalls, fent coses amb photoshop (futuxop pels amics), és a dir invertint moltes hores davant el meu amic l'ordinador (ughhhhh odio aquests trastos!!!). Val doncs tot anava "viento en popa" fins que poso el pen que havia fet servir a l'escola, i què passa, que tenia un virus...i direu, ai no passa res...doncs en el meu cas sí que passa!! Perque no tenia antivirus...cagu en tot...em deixava fer coses però igualment, em vaig baixar un de gratuït. Quan em quedava només copiar els arxius al cd, el p.. ordinador decideix que ja no voll currar més....reset of course...i comença la festa, el antivirus dels pebrots fa un escanejat d'aquests i em troba 5 virus. El molt cabró en comptes de netejar, elimina, amb tanta mala sort (ja he dit que sóc molt gafe) que quan dp de 3 hores es reinicia, la punyetera carpeta que tenia per copiar al cd no hi era!! He buscat per tot el pc i ni rastro...no ho entenc...

Entre lo gafe i lo desastre que sóc amb temes informàtics, ja veieu el resultat...una dia de feina a la merda en qüestió de segons...jo frustrada perduda pq eren les 3.30am quan em va passar això però ei, no passa res...ohmmm...avui penso fotre una bronca als del cole...com merda estem a una de les millors escoles de fotografia d'Europa i no tenim antivirus als ordinadors...no té nom de debó, avui la lio allà! jajaja

En fi, necessitava desofegar-me una mica. Què mal parlada jajaj
Quan acabi el curs i faci "traspàs d'info" al nou pc li penso fotre una patada a aquest que veuràs jaja això comptant que engegui i no hagi perdut més coses...jajaja

Petons!

Bon Jovi rocks!!!

Va ser simplement genial, que n'aprenguin els poperos d'avui en dia i demés que es fan dir "cantants"...i per cert, què guapo és! Increible! Bufff :)

La nit...

Un mestre de la fotografia va dir:

"La noche sugiere, no enseña.
La noche nos encuentra y nos sorprende por su extrañeza;
ella libera en nosotros las fuerzas que,
durante el día, son dominadas por la razón..."(Brassaï)

Quanta raó tenia...

I'm sorry

Em fas voler cantar!!

This is for you...cuz you make me wanna la laaaaa :)) you make me wanna scream!!!!

Com fer entendre?

Que algú em digui com es pot fer entendre a algú uns sentiments....si ho dic bé, s'aferra a qualsevol paraula, expressió i es crea falses esperances...i si ho dic de manera freda i clara em fa sentir culpable i li faig mal...

Quan sembla que millor estic, sempre em foten l'òstia un altre cop i em tiren a terra....és com als dibuixos animats, em venen per darrere i toma, clatellot! jajaja però mira, em torno a aixecar i ho intentento un altre cop :) sé que m'en sortiré, veig la llum al final del camí! Ala! Porque yo lo valgo!

Hi ha moltes coses per les que estic animada i contenta, coses bones que venen aviat i d'altres que vindràn...

Mua!

I said you look so fine that I'm really gonna make you mine!!!!

Una mica de bogeria per alegrar el dia yubix!

Contratemps

Hi ha moments i dies en que sembla que tot (o gairebé tot) et ve en contra...joder jo porto així des de divendres en alguns aspectes, i avui m'han donat una mala notícia...però sabeu què dic a tot això???:
Que em ric dels problemes, em baixo els pantalons i els hi ensenyo el cul! Ala! Què us sembla?? Res ni ningú podrà esborrar la meva il.lusió ni el meu somriure.

Tot anirà bé, ho sé!

The promise

Per totes i tots nosaltres...
Perque aquelles promeses que un dia ens van fer i vam fer no es trenquin.
I, perque es faci realitat tots els somnis i tot allò que sempre hem desitjat...nomès hem de creure-hi...

Passar por

Ahir vaig tenir una pinya en cotxe...de veritat que em pensava que em matava. Lo típic, plovia, venia per una corba molt tancada, se m'en va anar el cotxe i no el podia controlar...vaig acabar mirant cap el costat contrari allà empotrada a la tanca de protecció i plorant. Sort que hi havia tanca, si no hagués anat precipici avall...

Quan vaig perdre el control em va entrar tanta por...buf...pensava que no ho explicaria. Finalment el que pitjor parat en va sortir va ser el meu nen, el mini Ferrari...snifff Es veu que encara no era la meva hora, ja sabeu, encara he de donar més guerra! Serà cert allò de "mala hierba nunca muere" jaja

Vive la vie!

Una foto de Formentera que vaig fer a Setmana Santa

Llibertat

Mica en mica ho aconsegueixo...

Aquesta foto és una idea d'autoretrat. Em va ajudar la sistecilla perque era una mica difícil estar jo pujada a una cadira fent un picat i al mateix temps estirada pel terra jaja

How high, how high, how high will I go this time?

Com de lluny arribaré (o arribarem) aquesta vegada?

La meva resposta seria...tan lluny com ens proposem, no?

Vull trobar el meu lloc....

Ya he tenido suficiente
Necesito a alguien que comprenda
Que estoy sola en medio de un monton de gente

Que puedo hacer...

Quiero vivir, quiero gritar
Quiero sentir el universo sobre mi
Quiero correr en libertad
Quiero llorar de felicidad

Propera parada....Sàhara!

Bueno, una mica d'acció a les nostres vides....tornem al desert, aquest cop acompanyats de fotoperiodistes, i no us ho perdeu...les tres "mosqueteras" Gemma, Meri i la aquí presente :) Què tremolin els Saharauis que venen les terremotos!!!

Aquest serà un viatge especial per molts motius. Per tot el que significa el viatge, conèixer d'aprop una cultura diferent, viure amb ells, viure 7 dies a ple desert en haimas. També perque és una expedició fotogràfica i anem amb professionals. Però sobretot, perque és el primer viatge de les tres juntes! Ai mare...

Tot va sorgir com no, imporvitzat. Dimarts veig el cartell del viatge penjat a l'escola, me'n oblido perque tinc el cap a milers de llocs. Ahir m'enrecordo a la feina i ho miro per internet, confirmo que hi restin places i li dic a la sister, ei, mira't això...hi anem? I ella diu, sí anem. Ok, ens apuntem, tot el dia espitoses...jaja
Arribo a classe a la tarda i li dic a la pelusilla, ei, anem al Sàhara et vens, i l'altra boja també diu, sí, m'apunto, demà et dic quelcom. Avui em confirma que no li ha dit al jefe però que ja s'ha inscrit...jajaja estem fatal, com mola!

Us estimo nenites, aquesta serà una experiència inoblidable...

Heavy on my heart...

Va ser pujar al vaixell de tornada de l'Illa Blanca i ja estàvem igual, un altre cop amb el sentiment "d'agobio" bufff no ho entenc...amb lo bé que vaig estar allà...un relax, una desconnexió...ja faré la crònica en un altre moment...

Maybe tomorrow...

Doncs sí, tinc el blog algo abandonadet deja vu, però és que no tinc res a dir....no sé...estic en una fase d'algo de tanquilitat i no sé què dir...mmm...potser demà com diu la cançó :) maybe tomorrow...

Jo vaig seguint les vostres passes igualment :)

Una altra de bogeries

"Las locuras son las únicas cosas que nunca se lamentan"- Oscar Wilde

I aquí la friki afegeix...o que no s'haurien de lamentar mai jaja

Visca les bogeries! M'encanten...

Bogeries

tinc moltes ganes de liar-la, de tornar a fer alguna bogeria, algo impulsiu, esbojarrat, siiiii !!

Fa masses dies que visc com una puneytera autòmata, de casa a la feina, de la feina a classe, de classe a casa i torna a començar....

Vinga noies, quan comencem les bogeries?? La primera dissabte 15 oi? Yujuuuu

Vive la vie!! Carpe Diem!!

PD: S'accepten idees, propostes i aportacions de qui sigui! jaja el cas és: LIAR-LA!

Per la meva desca-mestre

Curiosament avui et preguntaves què fer quan nosaltres som el nostre pitjor enemic, com protegir-nos?...i a mi dijous passat em van dir que nosaltres som el nostre pitjor enemic i que no guanyarem mai...

Som tan iguals en molts aspectes estimada deja vu...

És difícil, per no dir-te que impossible que jo et doni resposta a aquestes preguntes, ja que jo mateixa me les faig bastant sovint. Simplement el que et dic és el de sempre, sigues tu mateixa, qui t'estima t'accepta tal com ets. Ets un petit desastret com jo, irresistiblement irresistible com ja et vaig dir una vegada :) Som així no hi podem fer res ja ja

Et vull dedicar aquesta cançó, s'escau bastant per tu i per mi:



No canviis mai!!!

MUA