9 d’octubre del 2008
Increible viatge i experiència amb la sister
Ara no tinc temps per fer la crònica, però volia confirmar que el viscut aquests 17 dies amb la sister a USA ha sigut simplement increíble...tampoc ara tindira paraules...per això poso unes fotillos de les cares de felicitat que teníem :) (són fotos "yo he estado aquí" jajaja però molen, són d'aquelles que s'han de tenir :) )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Si quieres contactar con la chica de la sonrisa más amplia llama al:
902 00 00 00 01
Si quieres contactar con la chica más morenita llama al:
902 00 00 00 02
No desespereis si no cogen el teléfono, eso es que está comunicando.
Serà la tia...jajajaja
T'etim!
Probando, probando…. Me se ascucha????
Ieeeeeeeeeee!!!!
Però vaya dues friki-txungues!!!! Juasjuasjuas!!!!
De les mini-crònica-fotillos… em quedo amb dues… viam, viam…
1.- La de l’estàtua de la Llibertat… arribo a ser la Srta. de la Torxa… i us la deixo caure per barret… ieeeeeeeeeeee!!!!
2.- La que sortiu en el pont… o com dues frikis poden portar les espatlles tan farcides d’artilugis fotogràfics varis… quim va parir, però si us costarà una txepa de dromedariiiiiii!!!!
Bromes a part… o no… les imatges parlen per si soles, i amb els vostres somriures està tot dit!!!!
I ara amb el vostre permís, no podria acomiadar-me sense l’elegància que em caracteritza, i dir-vos…
Re-txungues!!!!!
Tarugues!!!!
Pon un Tom Tom en tu vida!!!
Mussoleeeesssss!!!!!
Ieeeeeeeee!!!! Celebro que ho passèssiu genial!! Felicitats!!!
Una colleja per cada una!!!
Salut!!!!
Jajajaja és boníssim, és cert, no m'havia adonat de totes les coses que protem penjades, que si trípode, càmera, càmera de video, càmera analògica, motxilla....jajaja com que és normal en nosaltres anar com "mulas de carga" ni m'hi havia fixat...jaja
La veritat és que cada viatge que fem és "més millor" jeje oi que sí, sister?
si ja heu tornat, cafetó...em faré moooooolt pesada!
jajaja molt bo el primer coment... La Txunga ja t'agafarà ja... jeje
equinocci... no tinc paraules per dir-te tu em superes con creces jajaja, molt boooo, lo del tom tom, millor que no que la sister s'estressa i discuteix més amb ell que jo, que ja es dir...
Aiii titi! com es nota la nostra felicitat, es el que vam dir, sempre pensem que els nostres viatges no es poden superar però sempre es superen, en tots els sentits. I sí quantes coses "protem" (deu meu veig que res ha canviat) penjades jo tampoc m'havia adonat.
P.D. vull tornar, o millor dit no vull parar de viatjar ni de fer fotos.
T'estimo sistercilla, fins demà!
aaaah! falta la de la llagrimeta que es molt bona.
ESPERA QUE VINGO!! jajaja
Publica un comentari a l'entrada