Curiosament avui et preguntaves què fer quan nosaltres som el nostre pitjor enemic, com protegir-nos?...i a mi dijous passat em van dir que nosaltres som el nostre pitjor enemic i que no guanyarem mai...
Som tan iguals en molts aspectes estimada deja vu...
És difícil, per no dir-te que impossible que jo et doni resposta a aquestes preguntes, ja que jo mateixa me les faig bastant sovint. Simplement el que et dic és el de sempre, sigues tu mateixa, qui t'estima t'accepta tal com ets. Ets un petit desastret com jo, irresistiblement irresistible com ja et vaig dir una vegada :) Som així no hi podem fer res ja ja
Et vull dedicar aquesta cançó, s'escau bastant per tu i per mi:No canviis mai!!!
MUA
10 comentaris:
Ummmmmm...!!!
Mal "asuntu" quan ens sentim propietat o propietaris de quelcom... sigui alguna cosa, o bé sigui algú...
Com bé diria mon pare... (digues-li savi...):
"Fill meu... teva no és la merda ni que cagues!"
Quin maestru!!! Jajajaja!!!
Com protegir-nos de nosaltres mateixos??
Fàcil no??
1.- Si qui t'estima t'accepta tal com ets... pq cadasqú no s'estima a si mateix i s'accepta tal com és??!!
2.- No, no canviant mai.
3.- No pensant com protegir-se... simplement sent més fort que un mateix... plantant cara!!
Pos vaya consells més txorra... jajaja!!
Un, dos, tres... una d'ànimus i a viure la vida sense més (collons, no rima gaire, però...)
Apa, salut!!!!
P.D: Juer, que ja no surt una línia blanca a la afoto... ohhhhh!!! Jejeje!!!
Ja,ja,ja...en el moment en que surt corrents de l'esglèsia, m'he fet un tip de riure. M'he reconegut...ja,ja,ja!
T'enrecordes del primer dia que tu i jo vam quedar per fer una cervesseta, i vàrem començar a parlar... va ser important per a mi trobar-te, perquè vaig trobar a algú que entendre'm no li suposava cap esforç.
Ens veiem a classe, petitona!!!!!!!!!!
;)
Ei, fem un Sant Hilari de margarita a la fresa, conec un lloc de cocktails...? Ja,ja,ja
Un petonàs també per a tu.
ups! bueno... jo tic una mica perduda ja, me teneis abandoná, snif, encara que em faig a la idea del que vols dir... es maco trobar a persones amb les que et sents tan identificada, us enteneu i es molt important, me'n alegro.
Us estimo petits desastrets (bueno jo diria gans desastrets jeje) MUA!
Primer de tot, la margarita era més de grosella que de maduixa, vaja tela jaja però a mi em va servir per pillar el puntillo. Dp una birra i a veure un dramón de pel.i jaja que és molt maca, "Expiación"
Gràcies pels consells. Els tindrem en compte :)
Ah i la franja blanca no surt pq he canviat la afoto...digue'm hàbil jaja
Mestre...i tant que m'enrecordo d'aquell dia. Jo vaig aparèixer amb les trenetes a dies de marxar cap al Marroc. Em va anar tan bé parlar amb tu i saber que no era un extra terrestre! Que hi ha gent com jo. T'ho juro que no m'ho creia...sabia que algú com jo havia d'existir, però em va impactar al parlar amb tu. Recordo que li vaig comentar a la Gemma i tot. M'encanta tenir-te a la meva vida. No marxis mai del meu costat! (és una ordre jeje)
Sister! No t'abandonem, però hi ha coses nostres que potser tu no entens i entre nosaltres no cal donar cap mena d'explicació ni res, tot queda entés a la primera. Això no vol dir que t'excloguem del grup de descas, tranqui que el teu lloc ja t'el vas guanyar je je però clar, l'experiència en això de ser descas és un grau jeje ;)
Uz eztimo alz tez!!!! :) (és una ordre pels tres que no marxeu del meu costat per cap de bony que sigui jaja)
Jo
PD: Quan i on hem dit que era lo de fer el sant Hilari?????
jajaja, que ja ho seeee que m'agrada fer pena jeje. Bueno jo ara mateix no m'entenc ni jo mateixa així que... que hi farem, tic rara, em sento rara, no se... es igual.
No puc marxar del teu costat impossible.
un petonet enorme
Je je clar que no pots, no podeu marxar del meu costat..."os he hecho un encanteri" jajajaja abracadabra pata de cabra...jajajaja
Us esteu adonant que tornem a ser uns teletubbies. No tenim remei!
Gemma Delgado, tros de lluç, t'ho explico desprès. Per a mi també ets imprescindible!Jo et considero més desca que aquesta i jo juntes.
H À B I L !!!!
Una cosa... si sou capaces de fer un Sant Hilari amb aquella copa de còcktail amb la boquera que sembla un abeurador de pollastres, sense que se us vessi el contingut (amb fresita o grosella) per la "comisura de los labios", mirant-vos als ulls i no trencar a carcajades...
Primer: Sereu objecte de la meva més profunda admiració... jajaja!!
Segon: pillareu una taja que paqué!!
Tercer: la gent que us envolti us aplaudirà, i encara us posaran una catifa vermella quan sortiu del garito... ieeeee!!!
Nota: no val fer-ho amb canyeta!!
Més que res, pq jo en sé d'una, que quan menja una patata amb salsa brava, fa de tot, menys punteria... no em vull imaginar això amb una margarita d'aquestes... buffff!!! Jajaja!!!
No m'hagués imaginat mai que d'una entrada poguessin sortir tants piropus... viam...
- Petitona
- Petits/grans desastrets
- Hàbil
- Mestre
- Sister
- Cap de Bony
- Descas
- Teletubbies
- Troç de lluç
Collons... es nota que us estimeu... jajajaja!!!!
Un, dos, tres... salut!!!
Un encanteri? només em faltava això, si yo ya vivo encantá jajaja.
desca-mestre... més desca que vosaltres dues junteeees? ui! crec que això es totalment impossible. Tú també ets imprescindible per mi que ho sapigues!
margarita a la grosella... dios! com m'he rigut jajaja, boniiissim
sabeu que a mi m'encanten els petits desastrets com vosaltres?
;)
mmmmmmmmmmuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaa
Publica un comentari a l'entrada