"Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es única"
Jorge Luis Borges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
El petit desastret
Arxiu del blog
-
▼
2008
(54)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (5)
5 comentaris:
aix....hi ha tantes persones úniques en aquest mon. No em vui posar tendre, q no està "l'horn per bolls"
i tu q tal portes el tema?
Ja, no està "l'horn per bolls" que bo!...jo tb tic molt sensiblona...es nota? jaja
Jo vaig fent, mica en mica, pas a pas. "Sin prisa pero sin pausa" Intento fer les coses el millor que puc i que sé.
Almenys, em queda la consciència tranquil.la i suposo que això és fer les coses bé i anar pel bon camí.
Simplement espero arribar a bon port (sense descarriar-me eh! deja vu) i ja no dic aviat (pecant, si ho fes, de la meva impaciència!), simplement hi vull arribar...
I tu, com ho portes?
Petonets!
PD: dp d'exams hem de fer akelarre!
ja,ja,ja!
Sí, per cap d'any amb la taja al final no el vam poder fer... Queda pendent...Però jo m'arremango...i akelarre per aquí...akelarre per allà...en un plis-plas...Si és que estem xiflades....
Quina consciència et penses que tens,... perquè et quedi tranquil.la, ja,ja,ja!
Jo ja t'he dit que desprès d'exàmens, la lio....desprès ja em faré un tip de plorar, ... quan tot surti com una m...
A vegades, hem de superar la vida com quan descobreixes un tupper de menjar a la nevera, i el d’adins està florit i fa pudor... primer ho presuposses, però no t’atreveixes ni a tocar-lo, ...desprès de que passin els dies i veure que per si sol no s’ha desintegrat, i has provat que algú altre ho faci per tu (i no ha funcionat...), decideixes agafar el brau per les banyes, agafes oxigen, més que res perquè saps que a partir de que l’obris l’aire es tornarà nauseabunt...i estaràs contribuint a la contaminació ambiental, i a engrandir una mica més la capa d’ozó...
Una vegada constatada la pudor i la floridura, et planteges si rentar-lo o tirar directament el tupper. És una qüestió de supervivència, o ell o jo...Donc jo desprès dels examens decidirè si el rento o el tiro.
No és normal tenir aquests pensaments recient aixecada, no?
Vaig a revel.lar un carret abans d’anar a la feina, que ahir no podia amb la meva ànima...
Ciértamente cierto,pero como dice Abril "tots som únics",però pocs són únicament únics per a nosaltres.
Pels meus únics, unicament meus, en el meu cor!!!!!!!!!!!
Dejavu...genials com sempre les teves entrades/comentaris...ara que de plorar res i si plores, aquí tens un "hombro sobre el que llorar" :) si cal plorem les dues jajaja
En altres condicions, optaria per tirar el tupper, pero titi, crec q val la pena rentar-lo...i agafa el brau per les banyes ja d'un cop! Amb un parell i tira-t'hi de cap, no t'equivocaràs...
Nubedelnosaber....jo tb sóc dels teus únics del teu cor??
Publica un comentari a l'entrada