Bon Nadal

Espero i desitjo a tots un Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

"Recuerda lo poderosa que puede ser una fotografía. Más poderosa que ninguna bomba. Tan poderosa como er amor" (Kim Phuc)

Citació

"Il me semble que je sarais toujours bien là où je ne suis pas"
-Baudelaire

Per tu...

Malgrat no haver-me fet sentir tot el que hauries d'haver-me fet sentir durant tots aquests anys, no ho tinc en compte...et desitjo que descansis en pau bonica...bon viatge

Gràcies, gràcies, gràcies....

Quan t'ho donen tot i et fan sentir la persona més especial de la terra, simplement sents felicitat plena dins teu.
Això és el que vaig sentir dissabte nit. Gràcies a tots per fer-me sentir tan estimada i tan feliç...

No tinc ni paraules pre expressar el que vaig sentir. Era com un somni. Sempre havia volgut que algú em fes una festa sorpresa, però això malgrat no ser sorpresa en un principi, va tenir més d'una sorpresa :)

M'ho vaig passar tant bé, i veient les cares de felicitat de tots (alguns degut a l'estat etílic avançat, tot s'ha de dir jaja) encara més....diuen que veure feliços a qui estimem ens fa feliços...doncs deu ser veritat!!

Merci per les sorpreses, pels regalets, però sobretot per ser-hi....i no només dissabte....sé que puc comptar amb vosaltres i això em fa sentir més segura i donar passos més ferms! No cal que us digui que hi sóc pel que sigui, d'acord?

Alguns de vosaltres ja fa temps que esteu a la meva vida, d'altres no tant....tan se val, us estimo i sou importants per mi i esper-ho que continuem fent passes junts...

Thank you for loving me....com diu en Bon Jovi
Us estimo molt!

PD: La postal em fa plorar quan la llegeixo snif jaja por cierto, Luís, se te olvidó escribir en ella jajaja...el acohol...jeje

Aviat, fotos...

Parlant d'escorpins...

Déu meu, sóc jo....jaja em quedo amb que som el símbol del sexe....jajajaja i tant!

Características de Escorpio
Su lado positivo: Emocional, decidido, poderoso y apasionado. El Escorpio es un signo con mucho magnetismo.

Su lado negativo: Celoso, compulsivo y obsesivo. Los escorpio pueden ser resentidos y tercos.

Le gusta a un escorpio...
La verdad, el trabajo cuando tiene sentido. A un Escorpio le gusta involucrarse en causas y convencer a los demás.

No le gusta a un escorpio...
Lo superficial, relaciones sin sentido. Un Escorpio no acepta con buen agrado los halagos fáciles y tampoco soporta que la gente le tome el pelo.

Descripción de Escorpio
El Escorpio es un signo intenso con una energía emocional única en todo el zodiaco. Aunque puedan aparecer tranquilos, los Escorpio tienen una agresión y magnetismo interno escondidos dentro. Son afables, buenos tertulianos, reservados y cortés, pero aunque parezcan estar algo retirados del centro de actividad, en realidad están observando todo con su ojo crítico.

El Escorpio es tremendamente poderoso y su carácter puede causar enormes beneficios o grandes riesgos para los demás. Su tenacidad y fuerza de voluntad son únicas pero sin embargo son muy sensibles y fácilmente afectados por las circunstancias que les rodean. Son emocionales y fácilmente heridos o aludidos. De hecho pueden perder totalmente el genio al percibir, incluso erróneamente, que alguien les ha insultado. No saben morderse la lengua y pueden ser muy críticos.

Son excelentes amigos de los que consideran merecen su respeto.

Los Escorpio son muy imaginativos e intuitivos y tienen una gran capacidad para analizar situaciones y personas. Deben intentar evitar sensaciones como la arrogancia, la agresión y los celos, porque se se rinden ante tales sentimientos negativos, tal es su fuerza para sentir intensamente que pueden perder el control.

Escorpio y el trabajo
Dado su capacidad para casi todo, los Escorpio pueden en teoría triunfar en casi todo. Si un Escorpio se aplica y controla su lado negativo, su futuro profesional no tiene límites.

Escorpio y las relaciones personales
El Escorpio es el símbolo del sexo, y los Escorpio son personas muy apasionados y sensuales. Para los escorpio, el acto del amor es un acto espiritual y son capaces de sentir cosas que otros signos nunca logran. Su intensidad de sentimientos hace que sus relaciones amorosas son profundas, mágicas y, a veces, trágicas. Cuidan mucho a sus amigos, aunque si alguien les traiciona es difícil recuperar su amistad y confianza.


Per cert, avui és el meu cumple...un anyet més!

Un d'aquells dies

Avui és un d'aquells dies que comentava...fa fred, el cel és gris, plou...combinació ideal per estar a caseta llegint i tapada amb la manteta...mmm qui pogués...

Potser per mi és un temps que m'agrada, però sé que és un temps molt melancòlic on tot es multiplica per dos....per això, voldria donar molts ànims a la persona més especial, a la sister, la petitona que aquests dies no ho està passant del tot bé (ja sé que no veure'm cada dia és dur oi? jaja)....titi, ja saps que t'estimo moltísisisisisisissim! I saps que hi sóc ara i sempre pel que calgui, ok? Ningú es mereix que pateixeis per ell, NINGÚ! Qui no et sàpiga valorar ja pot anar a c... a la via! (tinc el meu jefe assegut a la taula del costat i jo aquí escrivint al blog jeje tic loca) Ets una gran persona amb un cor encara més gran i no em cansaré mai de dir-ho! Et mereixes el millor i ho aconsseguiràs!

Et dedico aquesta cançó tan bonica (no tant bonica com tu ;) )

T'etim

Dies de tardor

Com acabo de dir a un altre blog, la tardor és la meva estació preferida. La trobo tan romántica, tan especial...els carrers de la ciutat plens de fulles seques, les muntanyes plenes de colors tan diferents que de bonics posen la pell de gallina...els dies plujosos i grisos on donen ganes de quedar-se a casa tapadet, llegint un llibre amb un got de llet calenta a la mà i mirant per la finestra...

Potser m'agrada tant perque vaig nèixer en aquesta estació, o potser no, el cas és que cada any quan s'està acabant l'estiu, desitjo amb fervor que arribi la tardor.

Aviat faré un anyet més, ostres tu, un més pel sac! Crec que ha sigut un any ben aprofitat, he fet moltes coses, bones i no tan bones, però en el còmput general crec que treuria notable almenys :) Però no sóc jo qui jutjar ni posar nota, simplement, estic satisfeta amb els meus actes i decisions preses. Sens dubte, el millor que ha tingut lloc en aquest any ha sigut realitzar un dels meus somnis, anar a New York...ho sé, he de fer la crònica però es que encara a dia d'avui no crec que les paraules facin justícia al que vaig sentir en aquells moments...per això crec que ho diré amb fotografies, que potser m'expresso millor...

Ara mateix escric aquesta entrada al blog des d'un altre món, un món definitivament ben lluny d'HP, que és son físicament em trobo en aquests moments...un món màgic, ple de camins i cruïlles, amb tota la vida per davant...encara em queda molt per caminar, qui sap on em portaran els camins escollits? Segur que a bon port...n'estic convençuda...



Foto presa a un lloc especial i màgic per mi

This is the life

Per mi una de les millors veus del moment

Increible viatge i experiència amb la sister

Ara no tinc temps per fer la crònica, però volia confirmar que el viscut aquests 17 dies amb la sister a USA ha sigut simplement increíble...tampoc ara tindira paraules...per això poso unes fotillos de les cares de felicitat que teníem :) (són fotos "yo he estado aquí" jajaja però molen, són d'aquelles que s'han de tenir :) )

New York New Yooooooork

Per fi demà...per fi...nomes 14 hores...

Fins la tornada! Us trobaré a faltar!

Tonets a totes i tots

Altres móns

Ahir vaig passar un dia increiblea Perpignan...vam anar a França, però vaig viatgar a altres llocs...

Un viatge em va portar a d'altres països, semblaven altres móns, de fet ho són si ho comparem amb on ens ha tocat viure a nosaltres. Vaig poder contemplar la crueltat humana en el seu estat més pur en forma de fotografies. Unes fotografies tan dures i tan impactants que van fer que s'escapèssin algunes llàgrimes dels meus ulls. Tenia el cor encongit i no sortia ni una paraula de la meva boca, només exclamacions de sorpresa, dolor i pànic. No obstant això algunes eren d'extremada bellesa i excellent forma compositiva (defecte professional).

Vam tenir una conversa i jo també vaig afirmar que no podria per res del món clickar el botonet de la meva super càmara i no "fer res" per ajudar en aquell instant a aquelles persones (a les que encara es podria ajudar). Per mi és una feina admirabl, potser en aquell precís moment no ajudes les persones i no t'impliques, però la finalitat d'aquelles fotografies "excusa" la persona que en comptes d'embrutar-se les mans de sang va fer un click a la seva càmera i va inmortalitzar aquelles escenes...

Aquests instants inmortalitzats, tenen un incalculable valor informatiu i gràcies a aquestes fotos se sap molt del que passa fora les nostres fronteres còmodes, fora de la nostra bombolla fràgil però estable. Malgrat encara hi ha tant camí a recòrrer i tant a fer, gràcies a coses com aquestes fotografies, s'ha reduït la violència per poc que sigui (o això vull pensar).

Va haver una de les exposicions que ens va marcar especialment:
Jan Grarup - El genocidi eixordat de Darfur i del Txad

He estat i estic replantejant-me moltes coses després de l'exposició. Jan, gràcies per transmetre al món el que tu vas poder presenciar amb els teus propis ulls.

***

Un altre dels viatges va ser al món medieval, a un mercat medieval on les olors i sabors et feien viatjar segles enrere i imaginar com devia ser la vida en aquella època....leprosos pel carrer, una boja (i no era jo jeje) venent fruita i verdura podrides, un treballador forjant ferro o un altre fent vitralls...etc aquest va ser un viatge més lúdic que l'anterior, tret que vam veure com la mort va venir a buscar a un pobre condemnat ;)




Valoració de l'escapada, un 10! Gràcies a tu per fer-ho possible!

Viva la vida!

Que visca la vida i visca l'amistat! Visca La Meri, visca la Gemma i visca jo! ala! jaja L'amistat que ens uneix és especial i única i espero que sempre ho segueixi éssent...

Ahir vam anar al concert de Coldplay. Ens ho vam passar d'allò més bé, vam beure, riure, cantar (o algo semblant jaja) i ballar com boges i ens vam emocionar per moments. Algunes més que d'altres (ejem ho dic pel moment durant el tema Yellow per exemple jaja) :)

Gràcies nenites, us estimo!

Ho sento però aquestes també les havia de posar jajajajajajaja

La fotografia i jo II

Si és que no pot estar una tranquila...

Mala notícies....ja ho deia jo que fins que no ho tingués sobre la taula no m'ho creia. Però clar, una es fa il.lusions....doncs resulta que tenia el pis mig venut, doncs aquest miratge s'ha anat a norris...

Casualitats de la vida, m'ha arribat la notícia 5 minuts abans d'una presentació/reunió de fotografia de com narrar amb fotografies, (a la qual he assistit amb alguna cosa als ulls que semblava el rastre d'alguna llàgrima)....doncs precisament en referència al meu post anterior, això que m'ha passat reafirma que no hi ha res més gratificant, i que faci evadir-me de la vida quotidiana, que la fotografia....
Ha sigut brutal. Em donen la notícia, em cau com un cubell d'aigua gelada, em quedo petrificada, amaguen unes llàgrimes als ulls però intento controlar-les sense molta sort. Marxo a la conferència, i de cop em trobo en un altre món, viatjant pel segle passat d'autor a autor presentat i deixant volar la meva imaginació...

Gràcies fotografia, gràcies a tu i a tots els fotògrafs (coneguts o no) que fan possible que la meva vida sigui millor!

PD: M'en sortiré....quin la sigue la consigue....res no em pararà!

La fotografia i jo

D'ençà era petiteta sempre m'havia agradat portar la càmara a totes les excursions, acampades, viatges i demés als quals m'apuntava (que no eren pocs, no em perdia ni un! jaja)
Ma mare sempre em fotia la bronca perque jo no sortia a les fotos i pagava per un rodet de 36 amb potser una foto meva només. Jo no entenia que tenia de dolent, si a mi el que m'agradava era captar amb aquell petit aparell la bellesa del que els meus ulls veien, o les emocions que en mi despertaven segons quins motius o indrets.

Van anar passant els anys i el meu interés va anar in crescendo...fins el punt que vaig arribar a fer els meus pinitos davant la càmara, tant de video com de fotos.
Segueixen passant els anys i em faig amb la meva primera càmera (sempre havia gorrejat la dels pares jaja). Evidentment era una compactilla i no donava per molt, però a mi m'encantava "fer l'artista" a com jo anomenava aïllar-me de la realitat i sumir-me en el meu propi món.
Quan vaig acabar l'institut vaig mirar per fer fotografia i la resposta a casa....això no és una carrera...i jo amb 17 anys doncs bé, tampoc vaig investigar més enllà ni hi vaig insistir gaire, vaig pensar, val, més endavant tindré temps.

Després de fer la carrera, vaig decidir que havia de canviar el meu romb. I com no, va aparèixer la fotografia com a opció (l'altra opció era biologia marina o pirar amb el vaixell de greenpeace a salvar el món).
Des que vaig prendre aquesta decisió sóc més feliç! He trobat el meu camí. Em sento viva, contenta, m'oblido de tot i em dedico amb cos i ànima a esperar el moment decisiu per fer aquell click màgic i irrepetible...

Fa tres anys que vaig començar, i, fins a dia d'avui segueixo ficada en el fascinant món de la fotografia.
Quan estic amb la meva nena (que ja és gairebé una prolongació del meu cos) és quan millor em sento i espero que segueixi sempre així!

Fent el primers pinitos al 2000

A l'estudi aquest any 2008 ( foto cortesia de la sister ;) )



Què, quin canvi no? :)) Els anys passen per tots...

PD: Ostres, ara mirant la foto pensava, però si semblo una persona adulta i responsable! Ainsss aquests fotògrafs quin poder tenim de canviar la realitat jajaja

Dues llunes en l'espai

DUES LLUNES EN L'ESPAI
Música i lletra: Pep Sala

El meu món és incomplet
i jo et busco
en les ombres de la nit

El meu món és tan confús
i jo l’omplo
amb poemes sense fi

Cançons que ningú escoltarà
poemes que ningú llegirà

A vegades quan em sento sol
puc veure en l’horitzó
un tros de lluna

A vegades quan et sento a prop
tu portes l’altre tros
i tot s’ajunta

Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai


El meu món és irreal
i jo et trobo
en els somnis tot dormint

El meu món és escapçat
i jo l’omplo
amb cançons que mai no he escrit

Poemes que estan inacabats
cançons que ningú cantarà

A vegades quan estàs amb mi
puc veure en l’horitzó
la lluna plena

A vegades quan et sento a prop
el món està sencer
les nits serenes

Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai

Cap de setmana de concerts

Aquest cap de setmana ha sigut màgic...per dos motius....el Tour "Magic" del Boss arribava a la Ciutat Comtal i tancava la gira europea, i ahir diumenge va venir la Loreena Mckennitt.

En Bruce, va actuar els dos dies, jo vaig tenir la sort d'assistir dissabte. Va ser realment fascinant, vibrant, d'un gran nivell i molt emotiu.
Es nota que li agrada tocar a Barcelona, donen el millor de sí mateixos i el Bruce s'implica moltíssim. Està sempre pendent dels fans, inclús va tocar cançons que l'audiència va demanar....en definitiva, es deixa estimar...i és que aquí li tenim un apreci especial.

Era el meu primer concert "del jefe" i tenia unes expectatives molt altes...i, com esperava, va estar més que a l'alçada...3 hores de veritable rock&roll en el seu estat més pur.

Vaig tenir la pell de gallina en moltes ocasions i llàgrimes als ulls en algun moment també.

Gràcies Bruce, gràcies per fer-nos aquest regal...

***

La Loreena increible també. La seva música et transporta a un món imaginari, un món on la història, les cultures, les olors i els sons es barregen i et fan perdre't en ell....

Una música totalment diferent de la del Bruce. Us recomano que l'escolteu si no ho heu fet encara....de fet a la meva última entrada hi ha una cançó seva...

Per tu...

En aquests moment difícils, estic al teu costat...

Per les meves nenes

Com diu la cançó:

"Els àngels amb ales de plata
no haurien de conèixer el patiment
tan de bo pogués patir per tu"

No és que sigui massoca ni res per l'estil. Simplement és que no m'agrada que la gent a la que m'estimo pateixi...suposo que ja m'entenieu però perque quedi clar!

Us estimo!

No em falteu mai!


Precious - DM

Precious and fragile things
Need special handling
My God what have we done to you
We always tried to share
The tenderest of care
Now look what we have put you through

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

Angels with silver wings
Shouldn't know suffering
I wish I could take the pain for you
If God has a master plan
That only He understands
I hope it's your eyes He's seeing through

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

I pray you learn to trust
Have faith in both of us
And keep room in your hearts for two

Things get damaged
Things get broken
I thought we'd manage
But words left unspoken
Left us so brittle
There was so little left to give

All I want

Els carrers de la meva ciutat...

Un parell de llocs, d'instants captats la setmana passada recorrent els carrers de la sempre màgica Barcelona...

Autoretrat: Recerca interior

Algú ha dit ... gafe?

Viam....quan una és gafe, ho és amb totes les conseqüències i ho porta a la pràctica de la millor de les maneres...léase:

Avui em toca entregar la maleta amb tots els treballs del segon quadrimestre (no em crec que ja s'acabi...buf). Ahir, a última hora clar, ultimant detalls, fent coses amb photoshop (futuxop pels amics), és a dir invertint moltes hores davant el meu amic l'ordinador (ughhhhh odio aquests trastos!!!). Val doncs tot anava "viento en popa" fins que poso el pen que havia fet servir a l'escola, i què passa, que tenia un virus...i direu, ai no passa res...doncs en el meu cas sí que passa!! Perque no tenia antivirus...cagu en tot...em deixava fer coses però igualment, em vaig baixar un de gratuït. Quan em quedava només copiar els arxius al cd, el p.. ordinador decideix que ja no voll currar més....reset of course...i comença la festa, el antivirus dels pebrots fa un escanejat d'aquests i em troba 5 virus. El molt cabró en comptes de netejar, elimina, amb tanta mala sort (ja he dit que sóc molt gafe) que quan dp de 3 hores es reinicia, la punyetera carpeta que tenia per copiar al cd no hi era!! He buscat per tot el pc i ni rastro...no ho entenc...

Entre lo gafe i lo desastre que sóc amb temes informàtics, ja veieu el resultat...una dia de feina a la merda en qüestió de segons...jo frustrada perduda pq eren les 3.30am quan em va passar això però ei, no passa res...ohmmm...avui penso fotre una bronca als del cole...com merda estem a una de les millors escoles de fotografia d'Europa i no tenim antivirus als ordinadors...no té nom de debó, avui la lio allà! jajaja

En fi, necessitava desofegar-me una mica. Què mal parlada jajaj
Quan acabi el curs i faci "traspàs d'info" al nou pc li penso fotre una patada a aquest que veuràs jaja això comptant que engegui i no hagi perdut més coses...jajaja

Petons!

Bon Jovi rocks!!!

Va ser simplement genial, que n'aprenguin els poperos d'avui en dia i demés que es fan dir "cantants"...i per cert, què guapo és! Increible! Bufff :)

La nit...

Un mestre de la fotografia va dir:

"La noche sugiere, no enseña.
La noche nos encuentra y nos sorprende por su extrañeza;
ella libera en nosotros las fuerzas que,
durante el día, son dominadas por la razón..."(Brassaï)

Quanta raó tenia...

I'm sorry

Em fas voler cantar!!

This is for you...cuz you make me wanna la laaaaa :)) you make me wanna scream!!!!

Com fer entendre?

Que algú em digui com es pot fer entendre a algú uns sentiments....si ho dic bé, s'aferra a qualsevol paraula, expressió i es crea falses esperances...i si ho dic de manera freda i clara em fa sentir culpable i li faig mal...

Quan sembla que millor estic, sempre em foten l'òstia un altre cop i em tiren a terra....és com als dibuixos animats, em venen per darrere i toma, clatellot! jajaja però mira, em torno a aixecar i ho intentento un altre cop :) sé que m'en sortiré, veig la llum al final del camí! Ala! Porque yo lo valgo!

Hi ha moltes coses per les que estic animada i contenta, coses bones que venen aviat i d'altres que vindràn...

Mua!

I said you look so fine that I'm really gonna make you mine!!!!

Una mica de bogeria per alegrar el dia yubix!

Contratemps

Hi ha moments i dies en que sembla que tot (o gairebé tot) et ve en contra...joder jo porto així des de divendres en alguns aspectes, i avui m'han donat una mala notícia...però sabeu què dic a tot això???:
Que em ric dels problemes, em baixo els pantalons i els hi ensenyo el cul! Ala! Què us sembla?? Res ni ningú podrà esborrar la meva il.lusió ni el meu somriure.

Tot anirà bé, ho sé!

The promise

Per totes i tots nosaltres...
Perque aquelles promeses que un dia ens van fer i vam fer no es trenquin.
I, perque es faci realitat tots els somnis i tot allò que sempre hem desitjat...nomès hem de creure-hi...

Passar por

Ahir vaig tenir una pinya en cotxe...de veritat que em pensava que em matava. Lo típic, plovia, venia per una corba molt tancada, se m'en va anar el cotxe i no el podia controlar...vaig acabar mirant cap el costat contrari allà empotrada a la tanca de protecció i plorant. Sort que hi havia tanca, si no hagués anat precipici avall...

Quan vaig perdre el control em va entrar tanta por...buf...pensava que no ho explicaria. Finalment el que pitjor parat en va sortir va ser el meu nen, el mini Ferrari...snifff Es veu que encara no era la meva hora, ja sabeu, encara he de donar més guerra! Serà cert allò de "mala hierba nunca muere" jaja

Vive la vie!

Una foto de Formentera que vaig fer a Setmana Santa

Llibertat

Mica en mica ho aconsegueixo...

Aquesta foto és una idea d'autoretrat. Em va ajudar la sistecilla perque era una mica difícil estar jo pujada a una cadira fent un picat i al mateix temps estirada pel terra jaja

How high, how high, how high will I go this time?

Com de lluny arribaré (o arribarem) aquesta vegada?

La meva resposta seria...tan lluny com ens proposem, no?

Vull trobar el meu lloc....

Ya he tenido suficiente
Necesito a alguien que comprenda
Que estoy sola en medio de un monton de gente

Que puedo hacer...

Quiero vivir, quiero gritar
Quiero sentir el universo sobre mi
Quiero correr en libertad
Quiero llorar de felicidad

Propera parada....Sàhara!

Bueno, una mica d'acció a les nostres vides....tornem al desert, aquest cop acompanyats de fotoperiodistes, i no us ho perdeu...les tres "mosqueteras" Gemma, Meri i la aquí presente :) Què tremolin els Saharauis que venen les terremotos!!!

Aquest serà un viatge especial per molts motius. Per tot el que significa el viatge, conèixer d'aprop una cultura diferent, viure amb ells, viure 7 dies a ple desert en haimas. També perque és una expedició fotogràfica i anem amb professionals. Però sobretot, perque és el primer viatge de les tres juntes! Ai mare...

Tot va sorgir com no, imporvitzat. Dimarts veig el cartell del viatge penjat a l'escola, me'n oblido perque tinc el cap a milers de llocs. Ahir m'enrecordo a la feina i ho miro per internet, confirmo que hi restin places i li dic a la sister, ei, mira't això...hi anem? I ella diu, sí anem. Ok, ens apuntem, tot el dia espitoses...jaja
Arribo a classe a la tarda i li dic a la pelusilla, ei, anem al Sàhara et vens, i l'altra boja també diu, sí, m'apunto, demà et dic quelcom. Avui em confirma que no li ha dit al jefe però que ja s'ha inscrit...jajaja estem fatal, com mola!

Us estimo nenites, aquesta serà una experiència inoblidable...

Heavy on my heart...

Va ser pujar al vaixell de tornada de l'Illa Blanca i ja estàvem igual, un altre cop amb el sentiment "d'agobio" bufff no ho entenc...amb lo bé que vaig estar allà...un relax, una desconnexió...ja faré la crònica en un altre moment...

Maybe tomorrow...

Doncs sí, tinc el blog algo abandonadet deja vu, però és que no tinc res a dir....no sé...estic en una fase d'algo de tanquilitat i no sé què dir...mmm...potser demà com diu la cançó :) maybe tomorrow...

Jo vaig seguint les vostres passes igualment :)

Una altra de bogeries

"Las locuras son las únicas cosas que nunca se lamentan"- Oscar Wilde

I aquí la friki afegeix...o que no s'haurien de lamentar mai jaja

Visca les bogeries! M'encanten...

Bogeries

tinc moltes ganes de liar-la, de tornar a fer alguna bogeria, algo impulsiu, esbojarrat, siiiii !!

Fa masses dies que visc com una puneytera autòmata, de casa a la feina, de la feina a classe, de classe a casa i torna a començar....

Vinga noies, quan comencem les bogeries?? La primera dissabte 15 oi? Yujuuuu

Vive la vie!! Carpe Diem!!

PD: S'accepten idees, propostes i aportacions de qui sigui! jaja el cas és: LIAR-LA!

Per la meva desca-mestre

Curiosament avui et preguntaves què fer quan nosaltres som el nostre pitjor enemic, com protegir-nos?...i a mi dijous passat em van dir que nosaltres som el nostre pitjor enemic i que no guanyarem mai...

Som tan iguals en molts aspectes estimada deja vu...

És difícil, per no dir-te que impossible que jo et doni resposta a aquestes preguntes, ja que jo mateixa me les faig bastant sovint. Simplement el que et dic és el de sempre, sigues tu mateixa, qui t'estima t'accepta tal com ets. Ets un petit desastret com jo, irresistiblement irresistible com ja et vaig dir una vegada :) Som així no hi podem fer res ja ja

Et vull dedicar aquesta cançó, s'escau bastant per tu i per mi:



No canviis mai!!!

MUA

Petit homenatge a un gran actor...

Bé, només volia homenatjar (espero que ho hagi escrit bé ja ja) a un gran actor, el meu actor preferit, des que aquell dissabte de 1993 vaig anar al cine amb mons pares i vaig al.lucinar amb la pel.li "In the name of the father". És el meu estimat Daniel Day Lewis.

Ja va rebre un òscar per la seva interpretació impecable a "My left foot" al 1990 i ha estat nominat varies vegades en aquests anys. Ara, l'ha tornat a guanyar amb una briliant actuació a "There will be blood" (següent a la meva llista de pel.lis per veure al cine ).

Enhorabona artista!

Uns petits exemples, i a sobre amb música d'U2...nomès pot ser un èxit rotund així :)

In the name of the father

Gangs of New York

PD: Ho sento si pensàveu que l'entrada anava pel Bardem, el qual trobo un actor genial, però no me l'estimo tant a ell jaja. L'enhorabona per ell també, s'ho mereix!

The bucket list

"The bucket list" o com la tradueixen aquí, que vaja tela... "Ahora o nunca" :

Ostres quina pel.li més xula vaig veure al cine ahir! Us la recomano totalment! potser si no sou una ment i esperit inquiet com jo no us agradarà tant. però jo, us asseguro, em veia reflexada en aquell Jack Nicholson tant radical i cabezota jaja amb les seves idees clares de la vida i de les coses. Tan decidit a jugar-s'ho tot i a fer allò que sempre hauria volgut fer i mai havia fet per qualsevol motiu que fós. Un paio casat 4 cops perque deia que malgrat haver estat enamorat sempre recordava i enyorava massa la vida de solter jajaja que bo!

Aquesta pel.li m'ha fet pensar moltes coses, i també en una conversa que vam tenir en el petit akelarre de divendres entre 3 liantes je je

De vegades certes situacions a la vida et fan dubtar de si fer algo no fer-ho, però després un dia, tot es posa al seu lloc. Unes altres situacions t'ho fan veure més clar que mai...en el meu cas, sempre acaba sortint aquest petit esperit rebel i sempre acabo treient la mateixa conclusió i aquests dies més que mai...(me la quedo per mi però els que em coneixeu bé ja sabreu per on vaig)

Descas del meu cor, gràcies per estar amb mi en tot moment. Gràcies a tots els qui feu la meva vida més alegre.

Trust none of what you hear, and less of what you see...

Vinga va una mica més de melancolia i enyorança de NY! Només queden 7 mesos!!!
Bruce espera'm que vinc...:)

Simplement preciosa...




(No està sencera en aquesta versió però ja la trobaré...havia de pujar-la amb els violins...)


I got a coin in my palm
I can make it disappear
I got a card up my sleeve
Name it and I'll pull it out your ear
I got a rabbit in my hat
If you want to come and see
This is what will be, this is what will be

I got shackles on my wrist
Soon I'll slip 'em and be gone
Chain me in a box in the river
And I'll rise singin' this song
Trust none of what you hear
And less of what you see
This is what will be, this is what will be

I got a shiny saw blade
All I needs' a volunteer
I'll cut you in half
While you're smiling ear to ear
And the freedom that you sought's
Driftin' like a ghost amongst the trees
This is what will be, this is what will be

Now there's a fire down below
But it's comin' up here
So leave everything you know
And carry only what you fear
On the road the sun is sinkin' low
There's bodies hangin' in the trees
This is what will be, this is what will be

New York New York...

Per fi, per fi estic més a prop de fer un dels meus somnis realitat...anar a la Gran Manzana...ja tenim els bitllets!!!
És el primer pas per veure l'Estatua de la Llibertat, passar pel Brooklin Bridge, pujar a l'Empire State, passejar pel Central Park...en definitiva, perdre'm pels carrers de la Gran Ciutat...comença el compte enrere...no puc esperar però l'espera serà dolça, molts preparatius, rutes, plans buf quina passada...queden 8 mesos...



I tot això ho faré com no, al costat de la meva companya inseparable d'aventures, la meva nena, la sister....la meva Gemma...sé ploraré d'emoció al moment que s'obrin les portes de l'aeroport, ho sé...de fet al fer el click de comprar el bitllet ja em va venir la llagrimeta...ai mare meva, si es que no es pot ser tan sentimental ;)

Sóc feliç!!!!

No ho entenc...

Simplement no entenc com la gent pot ser tan fastigosament fastigosa, tan insensible amb la natura, els animals i amb el nostre món en general. Només en tenim un i si seguim així no ens durarà gaires anys més. Tants anys perque hi hagués evolució humana (encara n'hi ha molts, la majoria, que no arriben ni a tenir el cervell d'un mosquit pobres...) i en tant pocs anys ens hem carregat el planeta...

A la merda els casquets polars, moltes espècies en perill d'extinció, la capa d'ozó cada cop més gran, basura per tot arreu, costes destrossades pel boom inmobiliari, boscos cremats, maltractament d'animals (i no entro en temes com l'abús i explotació de tot tipus de l'home pel propi home..etc)....en fi...podria continuar tot el dia i sortirien coses...merda de societat capitalista, consumista i insensible en la que vivim...

M'agradaria poder imaginar que en uns anys les generacions properes reaccionaran i que prendran consciència, però crec que potser serà massa tard, de fet ja és massa tard...quina merda de debó...

Em pregunto perquè la gent es així...no entenc res, de veritat que m'ho expliquen i no ho entenc...

Aquesta entrada es una entrada de denúncia, plena de tristor, impotència i ràbia continguda...

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mayor/vertedero/mundo/oceano/Pacifico/elpepusoc/20080205elpepusoc_14/Tes

Willkommen, bienvenue, pasa...la vida és un cabaret...

Què passa quan a una dona estressada com jo, després dels exàmens i a mitges entregues de treballs, la porten al teatre a veure cabaret??? Doncs que la treuen a l'escenari mentre diuen...."Señoras y señores...les presento a la mujer más bella del Kit-Kat Club!!!!" jajaja mare meva...em tremolava tot....

Ahir vaig anar a veure Cabaret, obra que us recomano, malgrat no ser una boja dels musicals, em va encantar. A part d'això em van fer una mica partícep de l'obra...després del descanse, baixa el prota allà tot enèrgic disposat a prendre una noia per ballar, i se m'acosta i em senyala dient..."Tuuuuuuu"...i no sé ni com ni res però en uns segons era allí dalt l'escenari ballant amb ell. Fins i tot em va proposar fer un "sandwich" amb la companyia amb la qui vaig anar...molt fort...jaja però bueno encara estava per venir el moment més friki i surreal, em va estampar un petó als morros i em va deixar tot de pintallavis jaja fins i tot al braç...vaja tela jaja què divertit!!

Ja és la segona vegada que em passa algo així en mig de molta gent que t'agafin i et facin sortir, però al teatre..imposa...jaja

En fi, una nit molt divertida. Un 10!

MUAA

Life is a cabaret!!!

M'agrada molt....

Aquesta cançó em fa posar la pell de gallina, m'agrada, em fa pensar en persones a qui estimo, llocs visitats del nostre petit-gran pais...en fi, simplement m'encanta i volia compartir-la...
Per tots vosaltres!

Gent incompetent 2...

Queda demostrat, són uns incompetens, i a sobre dient que eren els meus arxius, la mare que els va parir. Les he portat a un altre lloc i estan de p mare les fotos! O sigui que això vol dir que després d'exàmens que es preparin perque això no acabarà així...penso anar i només pq vegin que el problema no era meu si no seu!! No suporto quedar malament o com la responsable d'algo quan la culpa és d'un altre i n'estic segura, i a més, ho puc demostrar!!!!! Així que ja els hi diré unes quantes de coses ja... imbècils ALA!! (emoticono d'aires chulescos) jeje
Però ho veieu...malgrat tot me'n estic sortint...si es que...si la menda té un objectiu, no para fins que ho aconsegueix....a base de no mumir i també de l'ajuda rebuda per part d'algunes persones, mil gràcies!! doncs tot va sortint bé...

Al marge d'això ahir vaig rebre una bona notícia...encara no hi ha res segur i per tant no vull fer-me il.lusions així que quan hi hagi alguna cosa més definida ja ho comentaré jeje

Bueno, vaig a seguir amb la feineta....necessito un break!!! Vull viatjar!!! jaja

Gent incompetent...

Viam, no sé ni com començar....ja torno a estar estressada...uffff

Es que em sembla increïble que en 3 dies que he portat fotos i coses per ampliar, escanejar etc hagin fet alguna cagada...no ho entenc en serio que m'ho expliquen i segueixo flipant en colors....cagada rera cagada. Si no tenen ni idea de portar un negoci, cony, que no ho facin! Ughhh (emoticono emprenyadisisisisim!!!)

Bueno, només em volia descarregar una mica, ja està, ara segueixo amb el futuxop a matar-me fent les coses bé perque després ells la caguin, si es que....mana collons...

Ja em sento millor jaja

PD: Cosa bona, ja hem fet exàmens de tecno, història i estudi!!! Yupi!!!

Relax total...

M'acaben de fer un massatge a la cara fa cosa d'una hora i mitja. Tot em sembla més fàcil i menys estressant...estic en un núvol en serio...

He decidit autorregalar-me cada 2 mesos o així un massatget o alguna cosa per l'estil...ala, per mi!

Veig que l'únic que pot "amansar la fiera que hay dentro de mi" és el ioga i els massatges. Ja que no puc fer ioga per falta de temps, (ningú em farà classe a les 11 del vespre, no? algun voluntari?) espero trobar-lo pels massatges :)

PD: Prova de que estic relaxada és la lentitut amb la que escric. Uns 20 minuts per aquesta mini entrada...jaja

Una frase i una cançó

"Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es única"
Jorge Luis Borges

Wish I could fly...

Tant de bo pogués volar i marxar quan ho necessités....

Propòsits??

Mai he fet cap llista de propòsits quan començava un nou any...crec que s'ha de ser conseqüent al llarg de tot l'any i intentar seguir els nostres ideals i els nostres somnis...perquè a viam...no ens enganyem, si aquí la menda es proposa les típiques coses com:

1- Tenir més paciència
2-Fer més esport
3-Quedar més sovint amb amics...gent que fa molt que no veig i a la que estimo
4-No ser una estressada de la vida
5-Controlar el geni que "de vegades" trec
6-Arribar aviat a la feina
7-No fer esperar a TOTHOM amb qui quedo
8-Estalviar
10-Estimar-me més a mi mateixa
11-Ser moooooolt feliç....

Siguem realistes....és pràcticament impossible complir alguns dels pròposits esmentats aquí dalt.
Per començar, oblideu que no m'estressi, que cultivi més la paciència, que tingui menys geni, que no arribi tard a la feina ni quan quedo amb algú...llavors ja no seria jo home!! Així que propòsits 1,4,5,6 i 7 a la merda! Ala!
Lo de fer més esport i quedar més amb la gent està molt bé i m'encantaria de debó,però, em podeu dir d'on trec el temps? Ja en tenim dos més a la caca, el 2 i 3. Toma!
El 8, joder (perdó per les paraulotes, també hauria de ser algo a reduir, però què cony! Ai un altre cop jajaja) , ja m'agradaria a mi estalviar (i pagar deutes ejem...) però com no vagi pels voltants del Camp Nou , és a dir, que como no "venda mi cuerpo"...no sé, no sé, xungo ho tinc...
Total, que em quedo amb els dos últims....no són pas els més fàcils però crec que són bons....estimar-me a mi mateixa (ainsss què en farem de mi?) i ser moooooooolt feliç....sí, això és el que demanaria si fes una llista de propòsits del 2008 ;)

Algo que no cal que demani perque sé que ho tinc i ho tindré, és la vostra amistat i companyia, a tots els que em seguiu i m'estimeu....Us estimo molt i sempre vull tenir-vos amb mi! Ala, així d'egoïsta us ha sortit la nena.....però sabeu què? Doncs que sempre em tindreu a mi també...

Per tant....la cançó d'U2, Stay (Queda't) va per tots vosaltres...



PD: Com em podia oblidar d'un dels objectius més importants del 2008?? Això es OBLIGAT! jajaja no sabeu quin és?? Ja us ho dic jo....anar a NY NY....yujuuu

Why does my heart feel so bad?

Sense més....