23 de novembre del 2007

Petita-gran reflexió

Bé, si feia uns dies que deia que el "no pensar" anava bé. De tant en tant també se m'encen la bombeta i la neurona es posa activa :) de fet, crec que per molt que digui, la neurona no para mai!!! jaja

Simplement cada dia tinc més clares coses que vull i d'altres que no vull. M'he adonat de qui és imprescindible al meu caminar per la vida i qui no ho és. Tinc moltes persones importants i que m'aporten molt. Però, hi ha en especial dues persones que m'ha marcat tant conèixer-les, que espero que sempre siguin al meu costat. De fet sé que sempre hi seran, no concebeixo ni accepto el futur d'una altra manera :). Són el millor que m'ha passat mai. Amb ells al meu costat em sento invencible, capaç d'aconseguir-ho tot, no tinc por i em sento molt segura de mi mateixa i del meu potencial. Em fan sentir bé en tots els aspectes, tot i que no tot son bones paraules eh! també em diuen les veritats a la cara (i em diuen tot tipus de noms i "motes" eh! Jaja mola!) però sé que sempre actuen amb el cor a la mà perque m'estimen i volen el millor per mi. Jo també els estimo molt, més del que mai podré demostar! Espero que aquestes dues persones sàpiguen que aquesta entrada va per ells! Segur que sí...

En general volia agraïr a tots el vostre suport i els consells rebuts durant tot aquest temps...us estimo a tots molt! Però si us plau sigueu pacients amb mi i recordeu que no tinc gaire temps entre la feina i la fotografia...que no us vegi sovint no vol dir que no us porti amb mi cada dia i que hi pensi en moltíssimes ocasions al llarg dels dies...


Quina entrada més sentimental....sniff...i per encara accentuar més el caire sentimental...aquí va una cançó maquíssima...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sister! jo tampoc concebeixo la vida sense tu, ja saps que ets el millor regal que m'ha fet la vida, vas ser i ets una caricia al meu cor, ets una persona com poques, de fet no conec cap com tu. Em vas obrir les portes de la felicitat, amb tu he arribat a coneixe'm, sempre has tret el millor de mi, has estat al meu costat en els pitjors moments de la meva vida, hem compartit moments emotius de tot tipus i els continuarem compartint per sempre. Sempre em tindàs al teu costat, sempre.

T'estimo tant sister, germaneta meva. Gràcies per ser com ets, gràcies per aquest cor tan enorme que tens.

1 petonet molt fort!! MUAAAA

P.D. saps que aquesta cançó la vaig posar al video de les catarates? quina coincidencia.

Anònim ha dit...

Parles de com et fan sentir aquestes persones, però segurament no t'has parat a pensar que potser, si estan al teu costat, és pq tu també els hi provoques aquest efecte... potser tu tb els fas sentir invencibles, segurs de sí mateixos... encara que no te n'adonis...

A vegades ens agrada sentir en boca dels altres el que sabem, però tenim en l'oblit... et diré una cosa... poques persones conec que puguin transmetre emocions i sentiments de la manera que ho fas tu...

I et diré una altra cosa... no canviis mai, cap de bony!

De la teva entrada em quedo amb dues frases...

"(...) De fet sé que sempre hi seran, (...)"

"(...) Segur que sí... (...)"

M'encanta!!! M'agrada llegir la teva convicció!!

Salut per l'Àurea, salut per la durmilona, salut per la cap de bony, salut per la petita, salut per la síndrome de TOC, salut per la lianta, salut per l'stressada, salut per la ooohhmmmm, salut pels foto-frikis.... i salut per aquestes dues persones!!!

P.D: i no et posis sentimental, viam si t'hauré de donar un parell de bufes!!! Va tiraaaaaa!!!!!

Salut!!!

Àurea ha dit...

Bé...veig que les dues persones han captat que anava per elles! Si es que...ja sabia jo que el meu nen i la meva nena eren molt intel.ligents! jaja
Us estimo amb tot amb el meu cor! (I sempre ho faré, ala sí així...amb convicció! :))

Joan Daniel ha dit...

Hola Àurea,
pues quina sort que tens que de en tant en tant se t´encen la bombeta!perque a mi mai se m´encen......
segur que aconseguiras molts dels teus objectius amb gent tan maca que tens al costat.
La canço maquíssima

Petons.Joan