Porto uns dies que no sé què em passa però necessito marxar lluny, porto massa temps aquí des de que vaig tornar de l'estranger.
Jo sempre he sigut una persona inquieta, moguda, que necessita canvi constant o si no, malament! L'estabilitat i jo no som gaire bones amigues jaja necessito reptes, objectius, coses per les que viure al dia. I ara no m'en falten d'objectius no, tinc molts projectes i coses bones per les que estar contenta, però, em sento molt agobiada. Necessito aire, volar...sento que estar aquí em talla les ales, m'oprimeix, no em deixa respirar. És la història de sempre, sempre em passa...
Si no fos pel curs us juro que marxaria i ho deixaria tot penjat. Canvi d'aires, de vida, d'escenari, de feina...l'únic problema seria que hi hauria algunes persones a les que trobaria massa a faltar...:( és difícil trobar gent especial i en la que poder confiar plenament i jo aquí ara tinc a gent així, de la qual em faria pena allunyar-me. A part d'això of course, també estan els meus pares, però ells sé que m'apoien en tot el que faig i que sempre hi seran vagi on vagi :)
Massa conflictes interns :( potser li dono massa voltes al cap, em surt fum i tot.
En fi, ara quan comencem el curs ja no tindré temps per pensar, tot anirà millor jaja
Ahir vaig entregar el projecte final, ara a esperar les notes, que surten el dia 13.
Aiii quina entrada més friki oi?? Tampoc és una entrada gaire profonda perque clar, estant a la feina no es pot escriure tranquil...Si es que...com diu la meva compi, la Rosa, "ai que no ens en sortirem pas" jaja
Una cançoneta molt maca que em porta bons records...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Un amigo me dijo hace un par de días:
" así que te vas..está bien..."
y le di mil argumentos de la abuena idea que era cambiar de aires, y me dijo:
"aaaaaa!!, vale...y cuando te vayas te irás contigo o te dejarás aquí"...
Pensé que el problema no era el problema, sino yo.
Un saludo marchosa
Cambiar de aires siempre resulta gratificante, pero cuando nuestros problemas están dentro de nosotros, por muy lejos que vayamos, nos acompañan en todo momento.
Cambiar nunca debería ser huir.
Molt bonica la cançó.
Viam viam....no son problemas es simplemente que la monotonía me aburre mucho! Siempre he sido así de...cabra loca?
No considero marcharse como una huida, creo que es una salida igual de válida.
Tranquilos que de momento para bien o ara mal me quedo aquí jaja
Gracias por vuestros comentarios!!!! MUUUUAAAA
Cada cosa que marca la teva vida t'acompanyarà allà on vagis. Ja sé el cul inquiet que arribas a ser, pero recorda guapi que a cada pregunta que apareix a la teva vida li has de donar la resposta o al menys intentar-ho amb totes les teves forces. Ánim, i sobretot... PACIENCIA.
A més si marxes que faria jo sense tu?
MUA!!
Publica un comentari a l'entrada