"Los asalta tapias"....

Uns exemples a la vida d'uns foto-frikis un divendres a la nit, dp de sortir de classe i al tren tot tronant cap a casa i pensar (ilusos) en anar a mumir aviat....liant-la!!! Com no....
Tot comença amb un simple "no tengo sueño"...."hacemos algo"...."no me lo digas dos veces" un parell de miradetes i ja la tenim liada! Cadascú a casa a buscar los "bártulos" i a saltar tapias jaja

Gemma i "mi chichiiii jajaja"

Más difícil todavía...por las paredes....com Spiderman...

Dp d'un "pequeño asalto en la carretera" i la Gemma fer-se caquita pq anava fent foto a la Bea de genolls al seient i sense cinturó clar...

La recompensa....cacaolat, cafe i pastes....no feiem tan mala cara a les 7 del matí dp de tanto "ajetreo" no???

La conclusió de la nit: Sou la canya nois!!! Poques fotos aquell dia però una nit genial! :)

I a tot això....bueno la data no la recordo, pero a finals de Juny va ser...

Tarda-vespre de dijous molt especial

Ahir vaig anar a un lloc molt guapo però sssshhh és secret llavors sorry però us quedareu amb les ganes (se acepta dinero para chantaje o similares y entonces ya hablaremos jaja).

El cas és que va haver una mica de tot...una mica de caminadeta, unes birretes, un teatrillo magnifíc per part de dos frikis, els quals va resultar que també feien màgia i a més me salió admirador jeje...unes crêpes magnífiques per sopar mentre escoltàvem una musiqueta chillout que donava un bon rotllo i, per rematar la nit...uns "autoestoperos" que anàven més desorientats....Gemma, si portèssin amor electronic com tu no es perdrien oi ? jeje quina penya...

El millor de tot sens dubte...la companyia! Gràcies! Va ser una tarda diferent i especial

Una vida de recerca....

Una altra frase de les que han captat la meva atenció....

"Un buscador es alguien que busca; no necesariamente alguien que encuentra.Tampoco es alguien que, necesariamente, sabe qué es lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda" - El buscador, de Jorge Bucay

Avui ha caigut a les meves mans (o millor dit orelles pq era un relat) el conte, d' El buscador. Realment no té desperdici. Sergi, moltes gràcies.
De fet, és el que intento fer a la vida. Nomès quedar-me amb els bons moments viscuts i els bons records. Els mals tràngols no tenen cabuda al meu cap ni al meu cor! Fora!

Estic buscant el camí per la vida...no és gens fàcil però crec que vaig ben encaminada...à més tinc bons companys i companyes que m'ajuden a no sortir-me del camí....jeje això es feina difícil pq amb lo cabra que sóc...oi?? Sempre intentant sortir del camí jaja de fet, què més dona quin camí prengui si arribo al mateix destí? mmmmm

Bé, quest cap de setmana promet! Fotografiar sortides de sol a la costa Brava...ho veieu...sempre vaig buscant alguna cosa...en aquest cas la llum perfecte per fer les meves fotos pel treball final! :)

Per cert el tema de la meva gateta, la Lluna, que res, que tot va ser un ensurt....segueix amb els seus problemes de pell i alèrgia, però res greu...menys mal...

Deu meu quina entrada de blog més raaaaara i desendreçada....en fi...sóc així... :)

Cap de setmana de muntanya

Eiiiiiiii

Diumenge per fi vaig retornar al monte, ja ho diuen que la cabra tira al monte ja jeje. Per fi vaig tornar a fer un cim, el Puigmal, i aquesta vegada va ser doblement gratificant. Vaig conèixer una gent genial! El meu gran amic Sergi ens va portar tota una colla d'amics i ens ho vam passar molt bé.

Al principi pensava que em moria amb el "repechillo" com li deien ells...diossss pensava que no podia pujar-lo! Veig que estic en baixa forma...molt donar al botonet per fer fotos però d'exercici....només caminar veig que no és suficient :( i el ioga va genial per relaxar i estirar però crec que hauré de fer més pq una ja té una edat jeje

És molt maco el Puigmal i tot l'entorn. Llàstima que per fer fotos...no es la òstia...però bueno....no se pué tener tó, oi? :) I a més, feia una mica de boirina....

Cap al final vaig tenir una mica d'ensurt amb el turmell però tot va quedar en no res. El tinc un pèl inflat però res amb el que m'esperava buffff

Gràcies a tots per fer-nos passar un dia tan divertit!!! S'ha de repetir, el proper què era, l'Aneto?? Ah no comencem per coses més sencilles que dp hi ha els rajats i els que tenen vertígen...vaja tela, com les nenes jeje

Aquí teniu una afotito de grup....per suposat, feta amb un compacta, eh Sergi! jaja (no sé pq es veu tan petitona...)

Una de locura.....

"La verdadera locura
quizá no sea otra cosa
que la sabiduría misma que,
cansada de descubrir
las vergüenzas del mundo,
ha tomado la inteligente resolución
de volverse loca."

Enrique Heine

M'agrada molt això....apa que tingueu un bon dia! Després parlaré una mica del finde! :)

Força Lluna força!

Envio moltes forces a la meva gateta Lluna. No sé ben bé què té encara, però espero que tot quedi en un ensurt! Ja va sortir-se d'un parell de ben grosses i això no serà res!

Petonetsss

Apa, més fotos meves

Us poso un parell de fotillos meves...què narcisista queda això no? Però es per mostrar en una la foto de l'artista Gemma :) i en l'altra la meva millor cara, tal com sóc...





Foto feta per la meva sister a l'estudi! Ole, si es que me saca hasta guapa! Tinc cara de femme fatal ehh jaja




Foto feta per l'Edu a Lleida. Aquí s' aprecia tal com soc, una riallera i optimista nata!

Ohmmmmm

No tinc paraules...ha sigut el millor final de dia en molt de temps...sembla increible però m'he pogut relaxar!! El Ioga és una meravella. Per fi he trobat alguna cosa , a part de la fotografia, que em fa no pensar en res, o millor dit, pensar en coses positives i dedicar-me temps a mi i a coneixer com sóc i trobar la vertadera jo.

Sort que el dia ha acabat així, realment ho necessitabva ja que havia començat mogudet mogudet..

Aquí va una cançoneta que ja té uns anyets però mai passarà de moda...sé que no té res a veure amb la entrada però la tinc al cap i m'agrada....

Esos ojos negros

Esos ojos negros, esos ojos negros
no los quiero ver llorar
tan sólo quiero escuchar, dime
lo que quiero oír, dime
que vas a reir, dime
dime ahora que duerme la ciudad.
Hace ya algún tiempo, hace ya algún tiempo
que tu voz parece ser
una pluma y un papel, que cuentan
que vas a volar, en sueños
que serán tus ojos negros
los que me iluminen al andar.
La lluvia cae sobre el suelo gris
el tiempo pasa y no puedo reir
la noche es larga, mi voz amarga
hoy he visto despertar el sol
y tus pupilas brillarán
pero espera, descuida, y ya verás,
los buenos tiempos volverán,
pero espera, descuida, que ya
vendrán, la lluvia los devolverá.
© Duncan Dhu

Dia estressat....

Després d'un cap de setmana llarg a la capital tota rodejada dels de la gay parade, ara toca la tornada a la dura realitat.
Avui tinc feina per un tubo i a més estic sola ante el peligro! Bufff Ohhmmmm Ohhmmmm sort que aquesta tarda tinc la meva primera classe de ioga. Viam si això m'ajuda a relaxar-me i desconnectat de tot.

Per cert, que dur és adonar-te de has comès un error oi? Tenir-ho tot i deixar-ho escapar...bé diuen que tot té solució en aquesta vida. Espero que sigui realment cert!

Aquesta nit posaré alguna fotito més per aquí!