10 de juny del 2009

Exposició al Caixa Forum

Com vaig dir un cop i dic moltes vegades, la feina feta amb passió, esforç i molt de sentiment té una recompensa.
Aquí tinc el primer dels meus fruits, que espero sigui el primer de molts més per venir...

Català:
http://www.iefc.es/activitats_culturals/expo_caixaforum.php
Castellà:
http://www.iefc.es/activitats_culturals/expo_caixaforum_cast.php

http://www.mediatecaonline.net/mediatecaonline/SConsNoticia?ID_IDIOMA=ca&ope=1&clau=NO01014&total=3&member=1

El camí és llarg i dur, però sempre que no em manqui la il.lusió que tinc per fotorgafiar el nostre món i allò que atrau la meva vista i el meu cor, crec que puc aconsseguir-ho

"Si volem alguna cosa de tot cor, l'univers sencer conspirarà perque es compleixi", L'alquimista, Pablo Coelho

28 d’abril del 2009

Let it be me



"There may come a time
you just cant seem to find your way
for every door you walk on to
seems like they get slammed in your face

That's when you need someone
someone that you can call
and when all your faith is gone
feels like you cant go on
let it be me"


Let me be the one that takes care of you and that guides you when you think you are lost and when you can't find the way.
Let me be the one that lights your path and is always by your side.
Le me be the one that is next to you in your happy moments and the one you celebrate success with.
For all you are and do is what I want...

From the bottom of my heart,

Me

29 de març del 2009

I miss you...



Simplement...t'enyoro, I miss you.........

26 de març del 2009

Moment of surrender ??




"It's not if I believe in love
But if love believes in me
Oh, believe in me"

25 de febrer del 2009

Love



"El espíritu que amo debe tener rincones salvajes, un huerto enmarañado donde las ciruelas maduras caigan sobre la espesa hierba....un pozo cuya profundidad nadie haya sido capaz de sondear y senderos acordonados por flores plantadas por el viento" (Katherine Marsfield)

12 de febrer del 2009

Someone please, lift me up



Ostres, quin dia tan dur....quins dies tan difícils venen...necessito tota l'ajuda possible, i ni tan sols així es pot fer gaire per mi, ja que pots tenir a gent al teu costat, però els problemes realment els afrontem sols...

Avui ho veig tot fosc...no negre, si no gris fosc....malgrat ser optimista i positiva, la situació em desborda i no puc més. Necessito poder tirar endavant, començar de nou, ser lliure i feliç d'una vegada. Porto massa temps així i n'estic tan farta...el problema ha tornat a ser prop, i no ajuda gens la veritat...què dur...però suposo que si un realment s'ho proposa, tira endavant, i jo, ho faré!

5 de febrer del 2009

Dreams...



L'altre dia vaig llegir que:

"It's the possibility of having a dream come true that makes life interesting..."

Jo tinc un somni....(bé més d'un jeje) però el més important per mi és que vull ser fotògrafa...mica en mica, pas a pas espero aconsseguir-ho...almenys estic treballant dur perque es faci realitat i amb això de moment estic satisfeta. I bé, el que vaig llegir diu que la possibilitat que un somni es faci realitat és el que fa la vida interessant. Quanta raó té en Coelho...

Per tots aquells que teniu somnis, us desitjo que es facin realitat, i que mai us manquin somnis a la vida, que és el que la fa realment interessant i vibrant!

25 de desembre del 2008

Bon Nadal


Espero i desitjo a tots un Bon Nadal i Feliç Any Nou!!

"Recuerda lo poderosa que puede ser una fotografía. Más poderosa que ninguna bomba. Tan poderosa como er amor" (Kim Phuc)

28 de novembre del 2008

Citació

"Il me semble que je sarais toujours bien là où je ne suis pas"
-Baudelaire

13 de novembre del 2008

Per tu...

Malgrat no haver-me fet sentir tot el que hauries d'haver-me fet sentir durant tots aquests anys, no ho tinc en compte...et desitjo que descansis en pau bonica...bon viatge

12 de novembre del 2008

Gràcies, gràcies, gràcies....



Quan t'ho donen tot i et fan sentir la persona més especial de la terra, simplement sents felicitat plena dins teu.
Això és el que vaig sentir dissabte nit. Gràcies a tots per fer-me sentir tan estimada i tan feliç...

No tinc ni paraules pre expressar el que vaig sentir. Era com un somni. Sempre havia volgut que algú em fes una festa sorpresa, però això malgrat no ser sorpresa en un principi, va tenir més d'una sorpresa :)

M'ho vaig passar tant bé, i veient les cares de felicitat de tots (alguns degut a l'estat etílic avançat, tot s'ha de dir jaja) encara més....diuen que veure feliços a qui estimem ens fa feliços...doncs deu ser veritat!!

Merci per les sorpreses, pels regalets, però sobretot per ser-hi....i no només dissabte....sé que puc comptar amb vosaltres i això em fa sentir més segura i donar passos més ferms! No cal que us digui que hi sóc pel que sigui, d'acord?

Alguns de vosaltres ja fa temps que esteu a la meva vida, d'altres no tant....tan se val, us estimo i sou importants per mi i esper-ho que continuem fent passes junts...

Thank you for loving me....com diu en Bon Jovi
Us estimo molt!

PD: La postal em fa plorar quan la llegeixo snif jaja por cierto, Luís, se te olvidó escribir en ella jajaja...el acohol...jeje

Aviat, fotos...

4 de novembre del 2008

Parlant d'escorpins...

Déu meu, sóc jo....jaja em quedo amb que som el símbol del sexe....jajajaja i tant!

Características de Escorpio
Su lado positivo: Emocional, decidido, poderoso y apasionado. El Escorpio es un signo con mucho magnetismo.

Su lado negativo: Celoso, compulsivo y obsesivo. Los escorpio pueden ser resentidos y tercos.

Le gusta a un escorpio...
La verdad, el trabajo cuando tiene sentido. A un Escorpio le gusta involucrarse en causas y convencer a los demás.


No le gusta a un escorpio...
Lo superficial, relaciones sin sentido. Un Escorpio no acepta con buen agrado los halagos fáciles y tampoco soporta que la gente le tome el pelo.


Descripción de Escorpio
El Escorpio es un signo intenso con una energía emocional única en todo el zodiaco. Aunque puedan aparecer tranquilos, los Escorpio tienen una agresión y magnetismo interno escondidos dentro. Son afables, buenos tertulianos, reservados y cortés, pero aunque parezcan estar algo retirados del centro de actividad, en realidad están observando todo con su ojo crítico.


El Escorpio es tremendamente poderoso y su carácter puede causar enormes beneficios o grandes riesgos para los demás. Su tenacidad y fuerza de voluntad son únicas pero sin embargo son muy sensibles y fácilmente afectados por las circunstancias que les rodean. Son emocionales y fácilmente heridos o aludidos. De hecho pueden perder totalmente el genio al percibir, incluso erróneamente, que alguien les ha insultado. No saben morderse la lengua y pueden ser muy críticos.

Son excelentes amigos de los que consideran merecen su respeto.

Los Escorpio son muy imaginativos e intuitivos y tienen una gran capacidad para analizar situaciones y personas. Deben intentar evitar sensaciones como la arrogancia, la agresión y los celos, porque se se rinden ante tales sentimientos negativos, tal es su fuerza para sentir intensamente que pueden perder el control.

Escorpio y el trabajo
Dado su capacidad para casi todo, los Escorpio pueden en teoría triunfar en casi todo. Si un Escorpio se aplica y controla su lado negativo, su futuro profesional no tiene límites.


Escorpio y las relaciones personales
El Escorpio es el símbolo del sexo, y los Escorpio son personas muy apasionados y sensuales. Para los escorpio, el acto del amor es un acto espiritual y son capaces de sentir cosas que otros signos nunca logran. Su intensidad de sentimientos hace que sus relaciones amorosas son profundas, mágicas y, a veces, trágicas. Cuidan mucho a sus amigos, aunque si alguien les traiciona es difícil recuperar su amistad y confianza.


Per cert, avui és el meu cumple...un anyet més!

29 d’octubre del 2008

Un d'aquells dies



Avui és un d'aquells dies que comentava...fa fred, el cel és gris, plou...combinació ideal per estar a caseta llegint i tapada amb la manteta...mmm qui pogués...

Potser per mi és un temps que m'agrada, però sé que és un temps molt melancòlic on tot es multiplica per dos....per això, voldria donar molts ànims a la persona més especial, a la sister, la petitona que aquests dies no ho està passant del tot bé (ja sé que no veure'm cada dia és dur oi? jaja)....titi, ja saps que t'estimo moltísisisisisisissim! I saps que hi sóc ara i sempre pel que calgui, ok? Ningú es mereix que pateixeis per ell, NINGÚ! Qui no et sàpiga valorar ja pot anar a c... a la via! (tinc el meu jefe assegut a la taula del costat i jo aquí escrivint al blog jeje tic loca) Ets una gran persona amb un cor encara més gran i no em cansaré mai de dir-ho! Et mereixes el millor i ho aconsseguiràs!

Et dedico aquesta cançó tan bonica (no tant bonica com tu ;) )

T'etim

21 d’octubre del 2008

Dies de tardor



Com acabo de dir a un altre blog, la tardor és la meva estació preferida. La trobo tan romántica, tan especial...els carrers de la ciutat plens de fulles seques, les muntanyes plenes de colors tan diferents que de bonics posen la pell de gallina...els dies plujosos i grisos on donen ganes de quedar-se a casa tapadet, llegint un llibre amb un got de llet calenta a la mà i mirant per la finestra...

Potser m'agrada tant perque vaig nèixer en aquesta estació, o potser no, el cas és que cada any quan s'està acabant l'estiu, desitjo amb fervor que arribi la tardor.

Aviat faré un anyet més, ostres tu, un més pel sac! Crec que ha sigut un any ben aprofitat, he fet moltes coses, bones i no tan bones, però en el còmput general crec que treuria notable almenys :) Però no sóc jo qui jutjar ni posar nota, simplement, estic satisfeta amb els meus actes i decisions preses. Sens dubte, el millor que ha tingut lloc en aquest any ha sigut realitzar un dels meus somnis, anar a New York...ho sé, he de fer la crònica però es que encara a dia d'avui no crec que les paraules facin justícia al que vaig sentir en aquells moments...per això crec que ho diré amb fotografies, que potser m'expresso millor...

Ara mateix escric aquesta entrada al blog des d'un altre món, un món definitivament ben lluny d'HP, que és son físicament em trobo en aquests moments...un món màgic, ple de camins i cruïlles, amb tota la vida per davant...encara em queda molt per caminar, qui sap on em portaran els camins escollits? Segur que a bon port...n'estic convençuda...



Foto presa a un lloc especial i màgic per mi

13 d’octubre del 2008

This is the life

Per mi una de les millors veus del moment

9 d’octubre del 2008

Increible viatge i experiència amb la sister

Ara no tinc temps per fer la crònica, però volia confirmar que el viscut aquests 17 dies amb la sister a USA ha sigut simplement increíble...tampoc ara tindira paraules...per això poso unes fotillos de les cares de felicitat que teníem :) (són fotos "yo he estado aquí" jajaja però molen, són d'aquelles que s'han de tenir :) )









18 de setembre del 2008

New York New Yooooooork



Per fi demà...per fi...nomes 14 hores...

Fins la tornada! Us trobaré a faltar!

Tonets a totes i tots

14 de setembre del 2008

Altres móns

Ahir vaig passar un dia increiblea Perpignan...vam anar a França, però vaig viatgar a altres llocs...

Un viatge em va portar a d'altres països, semblaven altres móns, de fet ho són si ho comparem amb on ens ha tocat viure a nosaltres. Vaig poder contemplar la crueltat humana en el seu estat més pur en forma de fotografies. Unes fotografies tan dures i tan impactants que van fer que s'escapèssin algunes llàgrimes dels meus ulls. Tenia el cor encongit i no sortia ni una paraula de la meva boca, només exclamacions de sorpresa, dolor i pànic. No obstant això algunes eren d'extremada bellesa i excellent forma compositiva (defecte professional).

Vam tenir una conversa i jo també vaig afirmar que no podria per res del món clickar el botonet de la meva super càmara i no "fer res" per ajudar en aquell instant a aquelles persones (a les que encara es podria ajudar). Per mi és una feina admirabl, potser en aquell precís moment no ajudes les persones i no t'impliques, però la finalitat d'aquelles fotografies "excusa" la persona que en comptes d'embrutar-se les mans de sang va fer un click a la seva càmera i va inmortalitzar aquelles escenes...

Aquests instants inmortalitzats, tenen un incalculable valor informatiu i gràcies a aquestes fotos se sap molt del que passa fora les nostres fronteres còmodes, fora de la nostra bombolla fràgil però estable. Malgrat encara hi ha tant camí a recòrrer i tant a fer, gràcies a coses com aquestes fotografies, s'ha reduït la violència per poc que sigui (o això vull pensar).

Va haver una de les exposicions que ens va marcar especialment:
Jan Grarup - El genocidi eixordat de Darfur i del Txad

He estat i estic replantejant-me moltes coses després de l'exposició. Jan, gràcies per transmetre al món el que tu vas poder presenciar amb els teus propis ulls.

***

Un altre dels viatges va ser al món medieval, a un mercat medieval on les olors i sabors et feien viatjar segles enrere i imaginar com devia ser la vida en aquella època....leprosos pel carrer, una boja (i no era jo jeje) venent fruita i verdura podrides, un treballador forjant ferro o un altre fent vitralls...etc aquest va ser un viatge més lúdic que l'anterior, tret que vam veure com la mort va venir a buscar a un pobre condemnat ;)




Valoració de l'escapada, un 10! Gràcies a tu per fer-ho possible!

7 de setembre del 2008

Viva la vida!



Que visca la vida i visca l'amistat! Visca La Meri, visca la Gemma i visca jo! ala! jaja L'amistat que ens uneix és especial i única i espero que sempre ho segueixi éssent...
Ahir vam anar al concert de Coldplay. Ens ho vam passar d'allò més bé, vam beure, riure, cantar (o algo semblant jaja) i ballar com boges i ens vam emocionar per moments. Algunes més que d'altres (ejem ho dic pel moment durant el tema Yellow per exemple jaja) :)

Gràcies nenites, us estimo!


Ho sento però aquestes també les havia de posar jajajajajajaja