Heavy on my heart...

Va ser pujar al vaixell de tornada de l'Illa Blanca i ja estàvem igual, un altre cop amb el sentiment "d'agobio" bufff no ho entenc...amb lo bé que vaig estar allà...un relax, una desconnexió...ja faré la crònica en un altre moment...

Maybe tomorrow...

Doncs sí, tinc el blog algo abandonadet deja vu, però és que no tinc res a dir....no sé...estic en una fase d'algo de tanquilitat i no sé què dir...mmm...potser demà com diu la cançó :) maybe tomorrow...

Jo vaig seguint les vostres passes igualment :)

Una altra de bogeries

"Las locuras son las únicas cosas que nunca se lamentan"- Oscar Wilde

I aquí la friki afegeix...o que no s'haurien de lamentar mai jaja

Visca les bogeries! M'encanten...

Bogeries

tinc moltes ganes de liar-la, de tornar a fer alguna bogeria, algo impulsiu, esbojarrat, siiiii !!

Fa masses dies que visc com una puneytera autòmata, de casa a la feina, de la feina a classe, de classe a casa i torna a començar....

Vinga noies, quan comencem les bogeries?? La primera dissabte 15 oi? Yujuuuu

Vive la vie!! Carpe Diem!!

PD: S'accepten idees, propostes i aportacions de qui sigui! jaja el cas és: LIAR-LA!

Per la meva desca-mestre

Curiosament avui et preguntaves què fer quan nosaltres som el nostre pitjor enemic, com protegir-nos?...i a mi dijous passat em van dir que nosaltres som el nostre pitjor enemic i que no guanyarem mai...

Som tan iguals en molts aspectes estimada deja vu...

És difícil, per no dir-te que impossible que jo et doni resposta a aquestes preguntes, ja que jo mateixa me les faig bastant sovint. Simplement el que et dic és el de sempre, sigues tu mateixa, qui t'estima t'accepta tal com ets. Ets un petit desastret com jo, irresistiblement irresistible com ja et vaig dir una vegada :) Som així no hi podem fer res ja ja

Et vull dedicar aquesta cançó, s'escau bastant per tu i per mi:



No canviis mai!!!

MUA

Petit homenatge a un gran actor...

Bé, només volia homenatjar (espero que ho hagi escrit bé ja ja) a un gran actor, el meu actor preferit, des que aquell dissabte de 1993 vaig anar al cine amb mons pares i vaig al.lucinar amb la pel.li "In the name of the father". És el meu estimat Daniel Day Lewis.

Ja va rebre un òscar per la seva interpretació impecable a "My left foot" al 1990 i ha estat nominat varies vegades en aquests anys. Ara, l'ha tornat a guanyar amb una briliant actuació a "There will be blood" (següent a la meva llista de pel.lis per veure al cine ).

Enhorabona artista!

Uns petits exemples, i a sobre amb música d'U2...nomès pot ser un èxit rotund així :)

In the name of the father

Gangs of New York

PD: Ho sento si pensàveu que l'entrada anava pel Bardem, el qual trobo un actor genial, però no me l'estimo tant a ell jaja. L'enhorabona per ell també, s'ho mereix!

The bucket list

"The bucket list" o com la tradueixen aquí, que vaja tela... "Ahora o nunca" :

Ostres quina pel.li més xula vaig veure al cine ahir! Us la recomano totalment! potser si no sou una ment i esperit inquiet com jo no us agradarà tant. però jo, us asseguro, em veia reflexada en aquell Jack Nicholson tant radical i cabezota jaja amb les seves idees clares de la vida i de les coses. Tan decidit a jugar-s'ho tot i a fer allò que sempre hauria volgut fer i mai havia fet per qualsevol motiu que fós. Un paio casat 4 cops perque deia que malgrat haver estat enamorat sempre recordava i enyorava massa la vida de solter jajaja que bo!

Aquesta pel.li m'ha fet pensar moltes coses, i també en una conversa que vam tenir en el petit akelarre de divendres entre 3 liantes je je

De vegades certes situacions a la vida et fan dubtar de si fer algo no fer-ho, però després un dia, tot es posa al seu lloc. Unes altres situacions t'ho fan veure més clar que mai...en el meu cas, sempre acaba sortint aquest petit esperit rebel i sempre acabo treient la mateixa conclusió i aquests dies més que mai...(me la quedo per mi però els que em coneixeu bé ja sabreu per on vaig)

Descas del meu cor, gràcies per estar amb mi en tot moment. Gràcies a tots els qui feu la meva vida més alegre.

Trust none of what you hear, and less of what you see...

Vinga va una mica més de melancolia i enyorança de NY! Només queden 7 mesos!!!
Bruce espera'm que vinc...:)

Simplement preciosa...




(No està sencera en aquesta versió però ja la trobaré...havia de pujar-la amb els violins...)


I got a coin in my palm
I can make it disappear
I got a card up my sleeve
Name it and I'll pull it out your ear
I got a rabbit in my hat
If you want to come and see
This is what will be, this is what will be

I got shackles on my wrist
Soon I'll slip 'em and be gone
Chain me in a box in the river
And I'll rise singin' this song
Trust none of what you hear
And less of what you see
This is what will be, this is what will be

I got a shiny saw blade
All I needs' a volunteer
I'll cut you in half
While you're smiling ear to ear
And the freedom that you sought's
Driftin' like a ghost amongst the trees
This is what will be, this is what will be

Now there's a fire down below
But it's comin' up here
So leave everything you know
And carry only what you fear
On the road the sun is sinkin' low
There's bodies hangin' in the trees
This is what will be, this is what will be

New York New York...

Per fi, per fi estic més a prop de fer un dels meus somnis realitat...anar a la Gran Manzana...ja tenim els bitllets!!!
És el primer pas per veure l'Estatua de la Llibertat, passar pel Brooklin Bridge, pujar a l'Empire State, passejar pel Central Park...en definitiva, perdre'm pels carrers de la Gran Ciutat...comença el compte enrere...no puc esperar però l'espera serà dolça, molts preparatius, rutes, plans buf quina passada...queden 8 mesos...



I tot això ho faré com no, al costat de la meva companya inseparable d'aventures, la meva nena, la sister....la meva Gemma...sé ploraré d'emoció al moment que s'obrin les portes de l'aeroport, ho sé...de fet al fer el click de comprar el bitllet ja em va venir la llagrimeta...ai mare meva, si es que no es pot ser tan sentimental ;)

Sóc feliç!!!!

No ho entenc...

Simplement no entenc com la gent pot ser tan fastigosament fastigosa, tan insensible amb la natura, els animals i amb el nostre món en general. Només en tenim un i si seguim així no ens durarà gaires anys més. Tants anys perque hi hagués evolució humana (encara n'hi ha molts, la majoria, que no arriben ni a tenir el cervell d'un mosquit pobres...) i en tant pocs anys ens hem carregat el planeta...

A la merda els casquets polars, moltes espècies en perill d'extinció, la capa d'ozó cada cop més gran, basura per tot arreu, costes destrossades pel boom inmobiliari, boscos cremats, maltractament d'animals (i no entro en temes com l'abús i explotació de tot tipus de l'home pel propi home..etc)....en fi...podria continuar tot el dia i sortirien coses...merda de societat capitalista, consumista i insensible en la que vivim...

M'agradaria poder imaginar que en uns anys les generacions properes reaccionaran i que prendran consciència, però crec que potser serà massa tard, de fet ja és massa tard...quina merda de debó...

Em pregunto perquè la gent es així...no entenc res, de veritat que m'ho expliquen i no ho entenc...

Aquesta entrada es una entrada de denúncia, plena de tristor, impotència i ràbia continguda...

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mayor/vertedero/mundo/oceano/Pacifico/elpepusoc/20080205elpepusoc_14/Tes

Willkommen, bienvenue, pasa...la vida és un cabaret...

Què passa quan a una dona estressada com jo, després dels exàmens i a mitges entregues de treballs, la porten al teatre a veure cabaret??? Doncs que la treuen a l'escenari mentre diuen...."Señoras y señores...les presento a la mujer más bella del Kit-Kat Club!!!!" jajaja mare meva...em tremolava tot....

Ahir vaig anar a veure Cabaret, obra que us recomano, malgrat no ser una boja dels musicals, em va encantar. A part d'això em van fer una mica partícep de l'obra...després del descanse, baixa el prota allà tot enèrgic disposat a prendre una noia per ballar, i se m'acosta i em senyala dient..."Tuuuuuuu"...i no sé ni com ni res però en uns segons era allí dalt l'escenari ballant amb ell. Fins i tot em va proposar fer un "sandwich" amb la companyia amb la qui vaig anar...molt fort...jaja però bueno encara estava per venir el moment més friki i surreal, em va estampar un petó als morros i em va deixar tot de pintallavis jaja fins i tot al braç...vaja tela jaja què divertit!!

Ja és la segona vegada que em passa algo així en mig de molta gent que t'agafin i et facin sortir, però al teatre..imposa...jaja

En fi, una nit molt divertida. Un 10!

MUAA

Life is a cabaret!!!

M'agrada molt....

Aquesta cançó em fa posar la pell de gallina, m'agrada, em fa pensar en persones a qui estimo, llocs visitats del nostre petit-gran pais...en fi, simplement m'encanta i volia compartir-la...
Per tots vosaltres!

Gent incompetent 2...

Queda demostrat, són uns incompetens, i a sobre dient que eren els meus arxius, la mare que els va parir. Les he portat a un altre lloc i estan de p mare les fotos! O sigui que això vol dir que després d'exàmens que es preparin perque això no acabarà així...penso anar i només pq vegin que el problema no era meu si no seu!! No suporto quedar malament o com la responsable d'algo quan la culpa és d'un altre i n'estic segura, i a més, ho puc demostrar!!!!! Així que ja els hi diré unes quantes de coses ja... imbècils ALA!! (emoticono d'aires chulescos) jeje
Però ho veieu...malgrat tot me'n estic sortint...si es que...si la menda té un objectiu, no para fins que ho aconsegueix....a base de no mumir i també de l'ajuda rebuda per part d'algunes persones, mil gràcies!! doncs tot va sortint bé...

Al marge d'això ahir vaig rebre una bona notícia...encara no hi ha res segur i per tant no vull fer-me il.lusions així que quan hi hagi alguna cosa més definida ja ho comentaré jeje

Bueno, vaig a seguir amb la feineta....necessito un break!!! Vull viatjar!!! jaja

Gent incompetent...

Viam, no sé ni com començar....ja torno a estar estressada...uffff

Es que em sembla increïble que en 3 dies que he portat fotos i coses per ampliar, escanejar etc hagin fet alguna cagada...no ho entenc en serio que m'ho expliquen i segueixo flipant en colors....cagada rera cagada. Si no tenen ni idea de portar un negoci, cony, que no ho facin! Ughhh (emoticono emprenyadisisisisim!!!)

Bueno, només em volia descarregar una mica, ja està, ara segueixo amb el futuxop a matar-me fent les coses bé perque després ells la caguin, si es que....mana collons...

Ja em sento millor jaja

PD: Cosa bona, ja hem fet exàmens de tecno, història i estudi!!! Yupi!!!

Relax total...

M'acaben de fer un massatge a la cara fa cosa d'una hora i mitja. Tot em sembla més fàcil i menys estressant...estic en un núvol en serio...

He decidit autorregalar-me cada 2 mesos o així un massatget o alguna cosa per l'estil...ala, per mi!

Veig que l'únic que pot "amansar la fiera que hay dentro de mi" és el ioga i els massatges. Ja que no puc fer ioga per falta de temps, (ningú em farà classe a les 11 del vespre, no? algun voluntari?) espero trobar-lo pels massatges :)

PD: Prova de que estic relaxada és la lentitut amb la que escric. Uns 20 minuts per aquesta mini entrada...jaja

Una frase i una cançó

"Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es única"
Jorge Luis Borges

Wish I could fly...

Tant de bo pogués volar i marxar quan ho necessités....

Propòsits??

Mai he fet cap llista de propòsits quan començava un nou any...crec que s'ha de ser conseqüent al llarg de tot l'any i intentar seguir els nostres ideals i els nostres somnis...perquè a viam...no ens enganyem, si aquí la menda es proposa les típiques coses com:

1- Tenir més paciència
2-Fer més esport
3-Quedar més sovint amb amics...gent que fa molt que no veig i a la que estimo
4-No ser una estressada de la vida
5-Controlar el geni que "de vegades" trec
6-Arribar aviat a la feina
7-No fer esperar a TOTHOM amb qui quedo
8-Estalviar
10-Estimar-me més a mi mateixa
11-Ser moooooolt feliç....

Siguem realistes....és pràcticament impossible complir alguns dels pròposits esmentats aquí dalt.
Per començar, oblideu que no m'estressi, que cultivi més la paciència, que tingui menys geni, que no arribi tard a la feina ni quan quedo amb algú...llavors ja no seria jo home!! Així que propòsits 1,4,5,6 i 7 a la merda! Ala!
Lo de fer més esport i quedar més amb la gent està molt bé i m'encantaria de debó,però, em podeu dir d'on trec el temps? Ja en tenim dos més a la caca, el 2 i 3. Toma!
El 8, joder (perdó per les paraulotes, també hauria de ser algo a reduir, però què cony! Ai un altre cop jajaja) , ja m'agradaria a mi estalviar (i pagar deutes ejem...) però com no vagi pels voltants del Camp Nou , és a dir, que como no "venda mi cuerpo"...no sé, no sé, xungo ho tinc...
Total, que em quedo amb els dos últims....no són pas els més fàcils però crec que són bons....estimar-me a mi mateixa (ainsss què en farem de mi?) i ser moooooooolt feliç....sí, això és el que demanaria si fes una llista de propòsits del 2008 ;)

Algo que no cal que demani perque sé que ho tinc i ho tindré, és la vostra amistat i companyia, a tots els que em seguiu i m'estimeu....Us estimo molt i sempre vull tenir-vos amb mi! Ala, així d'egoïsta us ha sortit la nena.....però sabeu què? Doncs que sempre em tindreu a mi també...

Per tant....la cançó d'U2, Stay (Queda't) va per tots vosaltres...



PD: Com em podia oblidar d'un dels objectius més importants del 2008?? Això es OBLIGAT! jajaja no sabeu quin és?? Ja us ho dic jo....anar a NY NY....yujuuu

Why does my heart feel so bad?

Sense més....

Felicitiacions...

Us desitjo...

Bon Nadal
Feliz Navidad
Zorionak eta Urte Berri on
Merry Christmas
Buon Natale
Joyeux Noël
Fröliche Weihnacten
Glædelig Jul

...a tots

Bones Festes! Els millors desitjos per aquestes dates i per l'any nou que comença.

Us estimo!



Un regalet per vosaltres...i un desitg...que el futur de nens com aquests que vam trobar al Marroc i molts altres de tots els continents sigui més brillant que el seu present...