27 de febrer del 2008

Petit homenatge a un gran actor...

Bé, només volia homenatjar (espero que ho hagi escrit bé ja ja) a un gran actor, el meu actor preferit, des que aquell dissabte de 1993 vaig anar al cine amb mons pares i vaig al.lucinar amb la pel.li "In the name of the father". És el meu estimat Daniel Day Lewis.

Ja va rebre un òscar per la seva interpretació impecable a "My left foot" al 1990 i ha estat nominat varies vegades en aquests anys. Ara, l'ha tornat a guanyar amb una briliant actuació a "There will be blood" (següent a la meva llista de pel.lis per veure al cine ).

Enhorabona artista!

Uns petits exemples, i a sobre amb música d'U2...nomès pot ser un èxit rotund així :)

In the name of the father




Gangs of New York




PD: Ho sento si pensàveu que l'entrada anava pel Bardem, el qual trobo un actor genial, però no me l'estimo tant a ell jaja. L'enhorabona per ell també, s'ho mereix!

25 de febrer del 2008

The bucket list

"The bucket list" o com la tradueixen aquí, que vaja tela... "Ahora o nunca" :

Ostres quina pel.li més xula vaig veure al cine ahir! Us la recomano totalment! potser si no sou una ment i esperit inquiet com jo no us agradarà tant. però jo, us asseguro, em veia reflexada en aquell Jack Nicholson tant radical i cabezota jaja amb les seves idees clares de la vida i de les coses. Tan decidit a jugar-s'ho tot i a fer allò que sempre hauria volgut fer i mai havia fet per qualsevol motiu que fós. Un paio casat 4 cops perque deia que malgrat haver estat enamorat sempre recordava i enyorava massa la vida de solter jajaja que bo!

Aquesta pel.li m'ha fet pensar moltes coses, i també en una conversa que vam tenir en el petit akelarre de divendres entre 3 liantes je je

De vegades certes situacions a la vida et fan dubtar de si fer algo no fer-ho, però després un dia, tot es posa al seu lloc. Unes altres situacions t'ho fan veure més clar que mai...en el meu cas, sempre acaba sortint aquest petit esperit rebel i sempre acabo treient la mateixa conclusió i aquests dies més que mai...(me la quedo per mi però els que em coneixeu bé ja sabreu per on vaig)

Descas del meu cor, gràcies per estar amb mi en tot moment. Gràcies a tots els qui feu la meva vida més alegre.

20 de febrer del 2008

Trust none of what you hear, and less of what you see...

Vinga va una mica més de melancolia i enyorança de NY! Només queden 7 mesos!!!
Bruce espera'm que vinc...:)

Simplement preciosa...




(No està sencera en aquesta versió però ja la trobaré...havia de pujar-la amb els violins...)


I got a coin in my palm
I can make it disappear
I got a card up my sleeve
Name it and I'll pull it out your ear
I got a rabbit in my hat
If you want to come and see
This is what will be, this is what will be

I got shackles on my wrist
Soon I'll slip 'em and be gone
Chain me in a box in the river
And I'll rise singin' this song
Trust none of what you hear
And less of what you see
This is what will be, this is what will be

I got a shiny saw blade
All I needs' a volunteer
I'll cut you in half
While you're smiling ear to ear
And the freedom that you sought's
Driftin' like a ghost amongst the trees
This is what will be, this is what will be

Now there's a fire down below
But it's comin' up here
So leave everything you know
And carry only what you fear
On the road the sun is sinkin' low
There's bodies hangin' in the trees
This is what will be, this is what will be

10 de febrer del 2008

New York New York...

Per fi, per fi estic més a prop de fer un dels meus somnis realitat...anar a la Gran Manzana...ja tenim els bitllets!!!
És el primer pas per veure l'Estatua de la Llibertat, passar pel Brooklin Bridge, pujar a l'Empire State, passejar pel Central Park...en definitiva, perdre'm pels carrers de la Gran Ciutat...comença el compte enrere...no puc esperar però l'espera serà dolça, molts preparatius, rutes, plans buf quina passada...queden 8 mesos...




I tot això ho faré com no, al costat de la meva companya inseparable d'aventures, la meva nena, la sister....la meva Gemma...sé ploraré d'emoció al moment que s'obrin les portes de l'aeroport, ho sé...de fet al fer el click de comprar el bitllet ja em va venir la llagrimeta...ai mare meva, si es que no es pot ser tan sentimental ;)

Sóc feliç!!!!

6 de febrer del 2008

No ho entenc...

Simplement no entenc com la gent pot ser tan fastigosament fastigosa, tan insensible amb la natura, els animals i amb el nostre món en general. Només en tenim un i si seguim així no ens durarà gaires anys més. Tants anys perque hi hagués evolució humana (encara n'hi ha molts, la majoria, que no arriben ni a tenir el cervell d'un mosquit pobres...) i en tant pocs anys ens hem carregat el planeta...

A la merda els casquets polars, moltes espècies en perill d'extinció, la capa d'ozó cada cop més gran, basura per tot arreu, costes destrossades pel boom inmobiliari, boscos cremats, maltractament d'animals (i no entro en temes com l'abús i explotació de tot tipus de l'home pel propi home..etc)....en fi...podria continuar tot el dia i sortirien coses...merda de societat capitalista, consumista i insensible en la que vivim...

M'agradaria poder imaginar que en uns anys les generacions properes reaccionaran i que prendran consciència, però crec que potser serà massa tard, de fet ja és massa tard...quina merda de debó...

Em pregunto perquè la gent es així...no entenc res, de veritat que m'ho expliquen i no ho entenc...

Aquesta entrada es una entrada de denúncia, plena de tristor, impotència i ràbia continguda...

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mayor/vertedero/mundo/oceano/Pacifico/elpepusoc/20080205elpepusoc_14/Tes

3 de febrer del 2008

Willkommen, bienvenue, pasa...la vida és un cabaret...

Què passa quan a una dona estressada com jo, després dels exàmens i a mitges entregues de treballs, la porten al teatre a veure cabaret??? Doncs que la treuen a l'escenari mentre diuen...."Señoras y señores...les presento a la mujer más bella del Kit-Kat Club!!!!" jajaja mare meva...em tremolava tot....

Ahir vaig anar a veure Cabaret, obra que us recomano, malgrat no ser una boja dels musicals, em va encantar. A part d'això em van fer una mica partícep de l'obra...després del descanse, baixa el prota allà tot enèrgic disposat a prendre una noia per ballar, i se m'acosta i em senyala dient..."Tuuuuuuu"...i no sé ni com ni res però en uns segons era allí dalt l'escenari ballant amb ell. Fins i tot em va proposar fer un "sandwich" amb la companyia amb la qui vaig anar...molt fort...jaja però bueno encara estava per venir el moment més friki i surreal, em va estampar un petó als morros i em va deixar tot de pintallavis jaja fins i tot al braç...vaja tela jaja què divertit!!

Ja és la segona vegada que em passa algo així en mig de molta gent que t'agafin i et facin sortir, però al teatre..imposa...jaja

En fi, una nit molt divertida. Un 10!

MUAA

Life is a cabaret!!!

2 de febrer del 2008

M'agrada molt....

Aquesta cançó em fa posar la pell de gallina, m'agrada, em fa pensar en persones a qui estimo, llocs visitats del nostre petit-gran pais...en fi, simplement m'encanta i volia compartir-la...
Per tots vosaltres!

1 de febrer del 2008

Gent incompetent 2...

Queda demostrat, són uns incompetens, i a sobre dient que eren els meus arxius, la mare que els va parir. Les he portat a un altre lloc i estan de p mare les fotos! O sigui que això vol dir que després d'exàmens que es preparin perque això no acabarà així...penso anar i només pq vegin que el problema no era meu si no seu!! No suporto quedar malament o com la responsable d'algo quan la culpa és d'un altre i n'estic segura, i a més, ho puc demostrar!!!!! Així que ja els hi diré unes quantes de coses ja... imbècils ALA!! (emoticono d'aires chulescos) jeje
Però ho veieu...malgrat tot me'n estic sortint...si es que...si la menda té un objectiu, no para fins que ho aconsegueix....a base de no mumir i també de l'ajuda rebuda per part d'algunes persones, mil gràcies!! doncs tot va sortint bé...

Al marge d'això ahir vaig rebre una bona notícia...encara no hi ha res segur i per tant no vull fer-me il.lusions així que quan hi hagi alguna cosa més definida ja ho comentaré jeje

Bueno, vaig a seguir amb la feineta....necessito un break!!! Vull viatjar!!! jaja

29 de gener del 2008

Gent incompetent...

Viam, no sé ni com començar....ja torno a estar estressada...uffff

Es que em sembla increïble que en 3 dies que he portat fotos i coses per ampliar, escanejar etc hagin fet alguna cagada...no ho entenc en serio que m'ho expliquen i segueixo flipant en colors....cagada rera cagada. Si no tenen ni idea de portar un negoci, cony, que no ho facin! Ughhh (emoticono emprenyadisisisisim!!!)

Bueno, només em volia descarregar una mica, ja està, ara segueixo amb el futuxop a matar-me fent les coses bé perque després ells la caguin, si es que....mana collons...

Ja em sento millor jaja

PD: Cosa bona, ja hem fet exàmens de tecno, història i estudi!!! Yupi!!!

25 de gener del 2008

Relax total...

M'acaben de fer un massatge a la cara fa cosa d'una hora i mitja. Tot em sembla més fàcil i menys estressant...estic en un núvol en serio...

He decidit autorregalar-me cada 2 mesos o així un massatget o alguna cosa per l'estil...ala, per mi!

Veig que l'únic que pot "amansar la fiera que hay dentro de mi" és el ioga i els massatges. Ja que no puc fer ioga per falta de temps, (ningú em farà classe a les 11 del vespre, no? algun voluntari?) espero trobar-lo pels massatges :)

PD: Prova de que estic relaxada és la lentitut amb la que escric. Uns 20 minuts per aquesta mini entrada...jaja

23 de gener del 2008

Una frase i una cançó

"Uno está enamorado cuando se da cuenta de que otra persona es única"
Jorge Luis Borges


21 de gener del 2008

Wish I could fly...

Tant de bo pogués volar i marxar quan ho necessités....

15 de gener del 2008

Propòsits??

Mai he fet cap llista de propòsits quan començava un nou any...crec que s'ha de ser conseqüent al llarg de tot l'any i intentar seguir els nostres ideals i els nostres somnis...perquè a viam...no ens enganyem, si aquí la menda es proposa les típiques coses com:

1- Tenir més paciència
2-Fer més esport
3-Quedar més sovint amb amics...gent que fa molt que no veig i a la que estimo
4-No ser una estressada de la vida
5-Controlar el geni que "de vegades" trec
6-Arribar aviat a la feina
7-No fer esperar a TOTHOM amb qui quedo
8-Estalviar
10-Estimar-me més a mi mateixa
11-Ser moooooolt feliç....

Siguem realistes....és pràcticament impossible complir alguns dels pròposits esmentats aquí dalt.
Per començar, oblideu que no m'estressi, que cultivi més la paciència, que tingui menys geni, que no arribi tard a la feina ni quan quedo amb algú...llavors ja no seria jo home!! Així que propòsits 1,4,5,6 i 7 a la merda! Ala!
Lo de fer més esport i quedar més amb la gent està molt bé i m'encantaria de debó,però, em podeu dir d'on trec el temps? Ja en tenim dos més a la caca, el 2 i 3. Toma!
El 8, joder (perdó per les paraulotes, també hauria de ser algo a reduir, però què cony! Ai un altre cop jajaja) , ja m'agradaria a mi estalviar (i pagar deutes ejem...) però com no vagi pels voltants del Camp Nou , és a dir, que como no "venda mi cuerpo"...no sé, no sé, xungo ho tinc...
Total, que em quedo amb els dos últims....no són pas els més fàcils però crec que són bons....estimar-me a mi mateixa (ainsss què en farem de mi?) i ser moooooooolt feliç....sí, això és el que demanaria si fes una llista de propòsits del 2008 ;)

Algo que no cal que demani perque sé que ho tinc i ho tindré, és la vostra amistat i companyia, a tots els que em seguiu i m'estimeu....Us estimo molt i sempre vull tenir-vos amb mi! Ala, així d'egoïsta us ha sortit la nena.....però sabeu què? Doncs que sempre em tindreu a mi també...


Per tant....la cançó d'U2, Stay (Queda't) va per tots vosaltres...




PD: Com em podia oblidar d'un dels objectius més importants del 2008?? Això es OBLIGAT! jajaja no sabeu quin és?? Ja us ho dic jo....anar a NY NY....yujuuu

9 de gener del 2008

24 de desembre del 2007

Felicitiacions...

Us desitjo...

Bon Nadal
Feliz Navidad
Zorionak eta Urte Berri on
Merry Christmas
Buon Natale
Joyeux Noël
Fröliche Weihnacten
Glædelig Jul

...a tots

Bones Festes! Els millors desitjos per aquestes dates i per l'any nou que comença.

Us estimo!



Un regalet per vosaltres...i un desitg...que el futur de nens com aquests que vam trobar al Marroc i molts altres de tots els continents sigui més brillant que el seu present...



20 de desembre del 2007

FELICITATS a una persona única...la meva sister...

Per tu reina....perque tinguis un "Beautiful Day"



(com no, l'acció del video havia de passar a un aeroport, on tantes aventures hem viscut jaja)


Gemmeta,

Et desitjo tota la felicitat del món en aquest any que per tu comença...sé que serà plè de bones coses, moltes aventures, molta felicitat, on espero que part dels teus somnis es comenci a realitzar...però bueno no tot serà bo ehhh...ens espera molta feina, molt estrés a classe jaja però saps una cosa, ENS EN SORTIREM!
Los foto-frikis unidos jamás serán vencidos!! :)

Jo sempre estaré al teu costat, no te quepa la menor duda! Ets la meva germaneta i com tu dius, la paraula t'estimo es queda curta per expresar com d'important ets per mi...no canviis mai!


Mireu què guapes estem les dues! Si és que som com el vi...jeje I quines peasso fotògrafes estem fetes...:) jaja Aquestes són unes fotos que vam fer diumenge passat...







Gràcies per fer-me la vida més agradable i per animar-me sempre quan més ho necessito.
Què tinguis un dia excel.lent, et mereixes el millor!

31 petonets...ai que se m'ha escapat dir l'edat jajajajaja MUAAAAA


7 de desembre del 2007

Tocada i efonsada...



Bé, ara sí que puc dir que he passat una nit sense dormir per algú. Ara sé què és tocar la felicitat amb la punta dels dits i perdre-ho tot en un instant. Tot per un malentés, per una xorrada i un comentari desafortunat...ara tant se val el perque sigui, segur que no vol ni sentir el meu nom, no em deixarà donar cap mena d'explicació...ell així ho ha decidit per tots dos.

He perdut algú important, potser la persona més important de la meva vida. La convicció que tenia que aquella persona seria sempre al meu costat, la segueixo tenint, perque malgrat ell no em vulgui al seu, jo el seguiré portant dins el meu cor per sempre i mai ningú podrà ocupar el seu lloc. L'estimo molt i sempre ho faré...sé que no trobaré mai ningú com ell, tampoc buscaré...simplement viuré i deixaré que la vida em porti pels seus camins inesperats.

Em sento petita, perduda...No vull ni pensar en el Nadal que m'espera...

La cançó va per ell :

"Oh I never meant to cause you trouble
Oh I never meant to do you wrong
Oh well if I ever caused you trouble
Know I never meant to do you harm..."

Mai he volgut fer mal a qui més estimo...

1 de desembre del 2007

Olor a Nadal...

Ja s'acosta una de les meves dates preferides de l'any...el Nadal. Ahir ja van encendre les llums i els carrers ja fan goig...m'encanta! Quina época més maca (el que em sobra és el consumisme de molta gent però bueno).
Aquest any, però, es presenta de manera diferent. Serà un sentiment contradictori, agredolç. He de dir adéu, un adéu per sempre segurament...Serà dur perque és algú que ha format part de la teva vida durant molt de temps i amb qui he compartit alguns dels millors moments de la meva vida.
Com es fa per dir adéu a algú així? Com m'he de preparar? No ho sé, simplement hauré de fer el cor fort i aguantar el "chaparrón" tal i com vingui, armar-me de valor i llençar-me a la piscina...m'esperen dies durs i de molt plorar (ja ho estic fent ara).
Sé que no em cal demanar-ho i que hi sereu, però ho faré igualment...si us plau, no em deixeu sola en aquests dies tan durs que s'acosten.
Mil gràcies!
Ara vaig a agafar la meva càmera i a deixar-me portar, sense destí concret...

24 de novembre del 2007

Fotos de l'aniversari

Més val tard que mai oi? 20 dies després del meu cumple, pujo algunes fotos! No hi ha gaire cosa, les 3 fotògrafes etaven més pel vinillo, la sangria, les postres i després molt entretingudes amb la fauna que hi havia pel voltant jaja

Petonets a totes!







23 de novembre del 2007

Petita-gran reflexió

Bé, si feia uns dies que deia que el "no pensar" anava bé. De tant en tant també se m'encen la bombeta i la neurona es posa activa :) de fet, crec que per molt que digui, la neurona no para mai!!! jaja

Simplement cada dia tinc més clares coses que vull i d'altres que no vull. M'he adonat de qui és imprescindible al meu caminar per la vida i qui no ho és. Tinc moltes persones importants i que m'aporten molt. Però, hi ha en especial dues persones que m'ha marcat tant conèixer-les, que espero que sempre siguin al meu costat. De fet sé que sempre hi seran, no concebeixo ni accepto el futur d'una altra manera :). Són el millor que m'ha passat mai. Amb ells al meu costat em sento invencible, capaç d'aconseguir-ho tot, no tinc por i em sento molt segura de mi mateixa i del meu potencial. Em fan sentir bé en tots els aspectes, tot i que no tot son bones paraules eh! també em diuen les veritats a la cara (i em diuen tot tipus de noms i "motes" eh! Jaja mola!) però sé que sempre actuen amb el cor a la mà perque m'estimen i volen el millor per mi. Jo també els estimo molt, més del que mai podré demostar! Espero que aquestes dues persones sàpiguen que aquesta entrada va per ells! Segur que sí...

En general volia agraïr a tots el vostre suport i els consells rebuts durant tot aquest temps...us estimo a tots molt! Però si us plau sigueu pacients amb mi i recordeu que no tinc gaire temps entre la feina i la fotografia...que no us vegi sovint no vol dir que no us porti amb mi cada dia i que hi pensi en moltíssimes ocasions al llarg dels dies...


Quina entrada més sentimental....sniff...i per encara accentuar més el caire sentimental...aquí va una cançó maquíssima...