Un d'aquells dies

Avui és un d'aquells dies que comentava...fa fred, el cel és gris, plou...combinació ideal per estar a caseta llegint i tapada amb la manteta...mmm qui pogués...

Potser per mi és un temps que m'agrada, però sé que és un temps molt melancòlic on tot es multiplica per dos....per això, voldria donar molts ànims a la persona més especial, a la sister, la petitona que aquests dies no ho està passant del tot bé (ja sé que no veure'm cada dia és dur oi? jaja)....titi, ja saps que t'estimo moltísisisisisisissim! I saps que hi sóc ara i sempre pel que calgui, ok? Ningú es mereix que pateixeis per ell, NINGÚ! Qui no et sàpiga valorar ja pot anar a c... a la via! (tinc el meu jefe assegut a la taula del costat i jo aquí escrivint al blog jeje tic loca) Ets una gran persona amb un cor encara més gran i no em cansaré mai de dir-ho! Et mereixes el millor i ho aconsseguiràs!

Et dedico aquesta cançó tan bonica (no tant bonica com tu ;) )

T'etim

Dies de tardor

Com acabo de dir a un altre blog, la tardor és la meva estació preferida. La trobo tan romántica, tan especial...els carrers de la ciutat plens de fulles seques, les muntanyes plenes de colors tan diferents que de bonics posen la pell de gallina...els dies plujosos i grisos on donen ganes de quedar-se a casa tapadet, llegint un llibre amb un got de llet calenta a la mà i mirant per la finestra...

Potser m'agrada tant perque vaig nèixer en aquesta estació, o potser no, el cas és que cada any quan s'està acabant l'estiu, desitjo amb fervor que arribi la tardor.

Aviat faré un anyet més, ostres tu, un més pel sac! Crec que ha sigut un any ben aprofitat, he fet moltes coses, bones i no tan bones, però en el còmput general crec que treuria notable almenys :) Però no sóc jo qui jutjar ni posar nota, simplement, estic satisfeta amb els meus actes i decisions preses. Sens dubte, el millor que ha tingut lloc en aquest any ha sigut realitzar un dels meus somnis, anar a New York...ho sé, he de fer la crònica però es que encara a dia d'avui no crec que les paraules facin justícia al que vaig sentir en aquells moments...per això crec que ho diré amb fotografies, que potser m'expresso millor...

Ara mateix escric aquesta entrada al blog des d'un altre món, un món definitivament ben lluny d'HP, que és son físicament em trobo en aquests moments...un món màgic, ple de camins i cruïlles, amb tota la vida per davant...encara em queda molt per caminar, qui sap on em portaran els camins escollits? Segur que a bon port...n'estic convençuda...



Foto presa a un lloc especial i màgic per mi

This is the life

Per mi una de les millors veus del moment

Increible viatge i experiència amb la sister

Ara no tinc temps per fer la crònica, però volia confirmar que el viscut aquests 17 dies amb la sister a USA ha sigut simplement increíble...tampoc ara tindira paraules...per això poso unes fotillos de les cares de felicitat que teníem :) (són fotos "yo he estado aquí" jajaja però molen, són d'aquelles que s'han de tenir :) )