Heavy on my heart...

Va ser pujar al vaixell de tornada de l'Illa Blanca i ja estàvem igual, un altre cop amb el sentiment "d'agobio" bufff no ho entenc...amb lo bé que vaig estar allà...un relax, una desconnexió...ja faré la crònica en un altre moment...

Maybe tomorrow...

Doncs sí, tinc el blog algo abandonadet deja vu, però és que no tinc res a dir....no sé...estic en una fase d'algo de tanquilitat i no sé què dir...mmm...potser demà com diu la cançó :) maybe tomorrow...

Jo vaig seguint les vostres passes igualment :)

Una altra de bogeries

"Las locuras son las únicas cosas que nunca se lamentan"- Oscar Wilde

I aquí la friki afegeix...o que no s'haurien de lamentar mai jaja

Visca les bogeries! M'encanten...

Bogeries

tinc moltes ganes de liar-la, de tornar a fer alguna bogeria, algo impulsiu, esbojarrat, siiiii !!

Fa masses dies que visc com una puneytera autòmata, de casa a la feina, de la feina a classe, de classe a casa i torna a començar....

Vinga noies, quan comencem les bogeries?? La primera dissabte 15 oi? Yujuuuu

Vive la vie!! Carpe Diem!!

PD: S'accepten idees, propostes i aportacions de qui sigui! jaja el cas és: LIAR-LA!

Per la meva desca-mestre

Curiosament avui et preguntaves què fer quan nosaltres som el nostre pitjor enemic, com protegir-nos?...i a mi dijous passat em van dir que nosaltres som el nostre pitjor enemic i que no guanyarem mai...

Som tan iguals en molts aspectes estimada deja vu...

És difícil, per no dir-te que impossible que jo et doni resposta a aquestes preguntes, ja que jo mateixa me les faig bastant sovint. Simplement el que et dic és el de sempre, sigues tu mateixa, qui t'estima t'accepta tal com ets. Ets un petit desastret com jo, irresistiblement irresistible com ja et vaig dir una vegada :) Som així no hi podem fer res ja ja

Et vull dedicar aquesta cançó, s'escau bastant per tu i per mi:



No canviis mai!!!

MUA