Fotos de l'aniversari

Més val tard que mai oi? 20 dies després del meu cumple, pujo algunes fotos! No hi ha gaire cosa, les 3 fotògrafes etaven més pel vinillo, la sangria, les postres i després molt entretingudes amb la fauna que hi havia pel voltant jaja

Petonets a totes!

Petita-gran reflexió

Bé, si feia uns dies que deia que el "no pensar" anava bé. De tant en tant també se m'encen la bombeta i la neurona es posa activa :) de fet, crec que per molt que digui, la neurona no para mai!!! jaja

Simplement cada dia tinc més clares coses que vull i d'altres que no vull. M'he adonat de qui és imprescindible al meu caminar per la vida i qui no ho és. Tinc moltes persones importants i que m'aporten molt. Però, hi ha en especial dues persones que m'ha marcat tant conèixer-les, que espero que sempre siguin al meu costat. De fet sé que sempre hi seran, no concebeixo ni accepto el futur d'una altra manera :). Són el millor que m'ha passat mai. Amb ells al meu costat em sento invencible, capaç d'aconseguir-ho tot, no tinc por i em sento molt segura de mi mateixa i del meu potencial. Em fan sentir bé en tots els aspectes, tot i que no tot son bones paraules eh! també em diuen les veritats a la cara (i em diuen tot tipus de noms i "motes" eh! Jaja mola!) però sé que sempre actuen amb el cor a la mà perque m'estimen i volen el millor per mi. Jo també els estimo molt, més del que mai podré demostar! Espero que aquestes dues persones sàpiguen que aquesta entrada va per ells! Segur que sí...

En general volia agraïr a tots el vostre suport i els consells rebuts durant tot aquest temps...us estimo a tots molt! Però si us plau sigueu pacients amb mi i recordeu que no tinc gaire temps entre la feina i la fotografia...que no us vegi sovint no vol dir que no us porti amb mi cada dia i que hi pensi en moltíssimes ocasions al llarg dels dies...

Quina entrada més sentimental....sniff...i per encara accentuar més el caire sentimental...aquí va una cançó maquíssima...

Un anyet més...

Bueno, ja sóc un any més vella amb v, i tinc més experiencia, he après dels meus errors i no els tornaré a fer i bla bla bla...jaja el que només sé és que, sóc un any més vella! La resta ja es veurà...no m'hi vull capficar ni pensar en el que vindrà...

Encara arrossego coses pendents de solucionar, temes que no acabo de tancar i no sé si és por o què però no els acabo de definir. A dies crec que serà millor i a dies crec que no podré superar-ho...no ho sé i ja dic, no m'hi vull capficar...

Ara sé el que tinc, una feina estable, uns companys de classe envejables i divertits, bons companys a la feina, grans amics, persones especials i familia al meu costat que m'acompanyen en aquest camí tan maco i imprevisible que és la vida. Tinc uns somnis i els vull fer realitat, això em manté viva i m'agrada! Vull ser fotògrafa! :) I sobretot continuar vull ser feliç. És l'objectiu principal que tots hauríem de tenir.

Penso en els anys passats i intento fer balanç. He comès errors, com a persona humana que sóc. He ferit persones que estimava i m'estimaven, però vull dir que les continuo estimant igual i que si he ferit algú, no era pas la meva intenció i que ho sento. Però crec, que també he fet moltes coses bones i n'estic orgullosa de les decisions preses i de les coses que he aconseguit fins ara. Em considero una persona afortunada i feliç.

Moltes gràcies a tots els que sempre esteu allà amb mi, no ho oblidaré mai. I gràcies a tots els que en el dia d'avui us heu enrecordat de mi. Crec que cap us heu oblidat de mi! Quina il.lusió que fa!

PD: Ja posaré alguna fotillo d'ahir la nit pq els que no vau estar, veieu que em segeixo conservant igual de bé je je de moment dir que no cunda el pánico, que no he canviat, segueixo éssent igual de fistra i despistada ja que la meva càmera se la va quedar la Lliber al bolso ;) quins caps!